Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols ( Nàpols 1326 - íd. 1382 ), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Filla de Carles de Calàbria, duc de Calàbria, i la seva segona esposa Maria de Valois. Era néta per línia paterna del rei Robert I de Nàpols i Violant d'Aragó, i per línia materna del duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou.
Núpcies [modifica]
Per intentar assegurar la successió de la corona s'arribà a casar en quatre ocasions, però sense aconseguir descedència de cap d'elles:
- El 26 de setembre de 1343 amb el seu cosí, el príncep Andreu d'Hongria, fill del rei Carles I Robert d'Hongria.
- El 20 d'agost de 1346 a Roma amb el seu cosí Lluís I de Tàrent
- El 14 de desembre de 1362 amb el rei Jaume IV de Mallorca
- El 28 de març de 1376 a Nàpols amb el duc Otó IV de Brunswick
Ascens al tron [modifica]
L'any 1328 morí prematurament el seu pare Carles de Calàbria. A resultes d'aquest fet fou designada successora del Regne de Nàpols i l'any 1343, amb tan sols 17 anys, fou coronada reina. Per la seva joventut tingué el recolzament del Papa Climent VI, que manà al cardenal Americ de Saint Martin que la coronès reina l'agost de 1344 a Roma.
Conflicte amb Hongria [modifica]
L'assassinat del primer marit Andreu d'Hongria el 1345, probablement sota les seves pròpies ordres, li provocà l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Nàpols. Tan sols el seu segon marit,Lluís I de Tàrent, aconseguí fer-se coronar com a rei-consort el 1353.
Cisma d'Occident [modifica]
Durant el Cisma d'Occident Joana I va donar suport al papat d'Avinyó, i s'alià al costat del Regne de França adoptant com a fill i successor el comte d'Anjou Lluís I d'Anjou, fill del rei Joan II de França. A resultes d'això el papa romà Urbà VI va excomunicar i retirar els regnes a Joana, que originàriament eren concedits a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i els concedí a Carles, duc de Durazzo. Amb el suport hongarès Carles de Durazzo va envair el Regne de Nàpols i el 1381 va capturar la reina Joana I.
Mort i guerra de successió al Regne de Nàpols [modifica]
Després de ser feta presonera, Joana va morir estrangulada al castell de San Fele el 22 de maig de 1382. Una guerra per la successió esclatà entre l'invasor Carles, duc de Durazzo i el fill del rei de França Lluís I d'Anjou, a qui Joana havia adoptat prèviament.
Títols i successors [modifica]
|
Joana I de Nàpols
(Branca menor de: Dinastia Capet)
Naixement: 1326 Mort: 22 de maig 1382 |
||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Robert I de Nàpols (avi) |
Reina de Sicília Peninsular (Nàpols) (Llista de reis de Nàpols) (1343–1381) |
— Territori perdut: — Invasió del Regne de Nàpols — Conqueridor — Carles III de Nàpols  |
| Comtessa de Provença i Forcalquier (Llista de comtes de Provença i Forcalquier) (1343–1381) |
||
| Precedit per: Felip II de Tàrent (cunyat) |
Princesa d'Acaia (Llista de prínceps d'Acaia) (1374-1381) |
Succeït per: Jaume dels Baus (nét de Felip I de Tàrent) |
| Títols com a pretendent | ||
| Precedit per: Robert I de Nàpols (avi) |
— En disputa per: — Regne de Jerusalem  (Llista de reis de Jerusalem) (1343–1381) — Raó de la disputa: — El 1277 Carles I d'Anjou comprà els drets sobre el regne a Maria d'Antioquia |
Succeït per: Carles III de Nàpols (conqueridor de Nàpols) |
|
|||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana I de Nàpols |
