Carles I de Valois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Carles I de Valois.

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325), príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill tercer del rei Felip III de França i la seva primera esposa Elisabet d'Aragó. Era nét per línia paterna de Lluís IX de França i Margarida de Provença, i per línia materna de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Fou germà petit del futur rei Felip IV de França.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El 1285 el seu pare l'investí comte de Valois i comte d'Alençon. El 1290 va esdevenir comte d'Anjou, comte de Maine i comte de Perche pel seu matrimoni amb Margarida d'Anjou, comtessa d'Anjou. Gràcies al seu segon matrimoni va reclamar l'herència de Balduí II de Courtenay, l'últim rei llatí de Constantinoble, i avi de la seva esposa. Així mateix emparentat amb els reis de França i Navarra, s'emparentà amb els de Nàpols, Anglaterra i el Sacre Imperi Romano-Germànic.

Pel seu primer matrimoni rebé en dot els anomenats comtats d'Anjou i Maine, si bé tingué l'obligació de cedir la ciutat d'Avinyó, segregada del comtat Venaissin, al Sant Pare.

El 1291 el seu germà Felip IV de França li va concedir el comtat d'Alençon. El 1299 se li va prometre el comtat de Perche i el 1303 va ser nomenat formalment comte de Perche.

La Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Després de les Vespres Sicilianes el 1280 el Papa el va investir amb els regnes de la Corona d'Aragó, desposseint així el comte-rei Pere el Gran, però mai va poder conquerir aquests territoris, tot i participar en la croada contra la Corona d'Aragó, que va acabar en desastre absolut per als croats, incloent la mort de Felip III de França, i ell mateix salvant la vida per concessió de Pere el Gran a la batalla del coll de Panissars, i va renunciar als drets pel tractat de Tarascó el febrer del 1291.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà, en primeres núpcies, el 16 d'agost de 1290 a Corbeil amb la comtessa d'Anjou Margarida d'Anjou, filla del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. D'aquesta unió nasqueren:


El gener de l'any 1302 es casà, en segones núpcies, amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble. D'aquesta unió tingueren:


El 1308 es casà, en terceres núpcies, a Poitiers amb Mafalda de Chatillon, filla de Guiu III de Chatillon, comte de Saint Pol. D'aquesta unió tingueren:


Va morir el 16 de desembre del 1325 i fou enterrat a París. El seu fill segon, després de la mort de tres reis consecutius sense assegurar la descendència masculina, aconseguí fer-se amb el tron francès i va esdevenir el primer de la Dinastia Valois.



Precedit per:
Corona francesa
Comte de Valois
12861325
Succeït per:
Felip de Valois
posteriorment rei de França
Comte d'Alençon
12931325
Succeït per:
Carles II
Precedit per:
Margarida d'Anjou
Comte d'Anjou i Maine
12901325
Succeït per:
Felip de Valois
posteriorment rei de França
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Valois Modifica l'enllaç a Wikidata