Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flag Germany Emperors Banner.png Carles IV
Rei d'Alemanya, Itàlia i Bohèmia
Emperador
Karl IV. (HRR).jpg
Fresc representant Carles IV a l'ajuntament d'Aquisgrà (v. 1375)
Dinastia Dinastia Luxemburg
Nascut 1316
Mort 1378 (62 anys)
Rei dels Romans (Rei d'Alemanya)
Regnat 1346-1378
Predecessor Lluís IV (Dinastia Wittelsbach)
Successor Venceslau (fill)
Rei de Bohèmia
Regnat 1346-1378
Predecessor Joan de Bohèmia (pare)
Successor Venceslau (fill)
Emperador del Sacre Imperi
Regnat 1355-1378
Predecessor Lluís IV (Dinastia Wittelsbach)
Successor Vacant fins al 1433(amb Segimon)

Carles I de Bohèmia i Carles IV d'Alemanya i Luxemburg (Praga 14 de maig de 1316 - Praga 29 de novembre de 1378), de la casa de Casa de Luxemburg, va ser rei romanogermànic (a partir de 1346), rei de Bohèmia (a partir de 1347) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir del 1355).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Accés al tron[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Praga el 14 de maig de 1316, fill del rei Joan I de Bohèmia i la seva esposa Elisabet. Va ser batejat amb el nom de Venceslau, com el seu avi matern, però més tard va canviar-se el nom pel de Carles, quan després de la seva confirmació va viatjar a la cort francesa del seu oncle Carles IV de França, on residí set anys.

Carles va ser educat a França i aprengué a parlar amb fluïdesa cinc llengües: llatí, txec, alemany, francès i italià. El 1331 va guanyar experiència militar amb el seu pare en campanyes a Itàlia i a partir del 1333 ja va començar a administrar les terres de la corona de Bohèmia degut a les freqüents absències del seu pare, que a més cada cop tenia la vista més deteriorada. El 1334 va ser nomenat marcgravi de Moràvia, el títol tradicional que rebien els hereus al tron bohemi.

El pare de Carles era un aliat del Papa Climent IV, enemic declarat de l'emperador romanogermànic Lluís IV. Per aquest motiu, l'11 de juliol de 1346 Carles va ser proclamat Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) en oposició a Lluís IV per part dels prínceps electors.

La candidatura d'Enric va tenir poc suport, i la majoria de ciutats imperials es mantingueren fidels a Lluís. També prengué part a la Guerra dels Cent Anys al bàndol francès, i participà en la sonora derrota a mans dels anglesos en la batalla de Crécy,[1] en la que el seu pare perdé la vida i ell aconseguí fugir ferit.

Amb la mort del seu pare va heretar el regne de Bohèmia, i quan Lluís IV va morir mentre caçava senglars l'octubre de 1347, es va posar fi a la guerra civil. Cap més candidat va aconseguir obtenir suports suficients deixant a Carles com a rei dels romans en solitari.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Carles va ser elegit un altre cop i es féu coronar oficialment a Aquisgrà el 25 de juliol de 1349. Va guanyar-se el suport dels Habsburg a tracés del matrimoni de la seva filla Caterina amb Rodolf IV d'Àustria, i ell mateix es va casar en segones núpcies amb la filla del comte palatí Rodolf II de Baviera.

D'acord amb els compromisos contrets amb el Papa Climent quan rebé el seu suport, Carles va desentendre's dels drets imperials a Itàlia. El 1345 va anar a Roma, sense exèrcit, només per ser coronat emperador.

El 1356 va promulgar la Butlla d'Or, un document que establia els procediments a seguir per les eleccions reials. Va donar el marcgraviat de Moràvia al un germà (Joan Enric), i va elevar el comtat de Luxemburg a ducat per donar-lo a l'altre (Venceslau)

Dedicà esforços a l'expansió del Regne de Bohèmia, tot i que no sempre comptà amb el suport de la noblesa local.

El 1376 va assegurar l'elecció del seu fill Venceslau com a rei dels romans, i després de dividir les seves terres entre els seus tres fills, va morir a Praga el novembre de 1378.

Família[modifica | modifica el codi]

Vitrall de la Catedral de Sant Vit (Praga) representant Carles IV

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Comte Enric V de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Comte Enric VI de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Emperador Enric VII
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Beatriu d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Rei Joan I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Duc Enric III de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
10. Duc Joan I de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Margarida de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Emperador Carles IV
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Rei Venceslau I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
12. Rei Otakar II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Cunegunda de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
6. Rei Venceslau II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Cunegunda d'Eslavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Rei Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Judit d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Gertrudis de Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Carles IV amb la seva primera esposa Blanca

Carles es va casar quatre vegades. La primera va ser amb Blanca de Valois (1316-1348), filla del comte Carles de Valois i germana de Felip VI de França. Tingueren dues filles:

  • Margarida (1335-1349), esposaria a Lluís I d'Hongria.
  • Caterina (1342-1395), esposaria els ducs Rodolf IV d'Àustria (1350) i Otó V de Baviera (1366)

En segones núpcies es va casar amb Anna de Baviera (1329-1353), filla del comte palatí Rodolf II. Tingueren un fill que morí infant:

  • Venceslau (1350-1351)

El 1353 es casà amb Anna de Świdnica (1339-1362), única filla del duc Enric II de Świdnica. La parella va tenir dos fills, i Anna morí de part intentant donar un tercer fill a Carles el 1362:

  • Venceslau (1361-1419), que succeïria a Carles com a rei d'Alemanya i de Bohèmia.
  • Elisabet (1358-1373), esposaria al duc Albert III d'Àustria.

Finalment es casà amb Elisabet de Pomerània (v.1345-1393), filla del duc Bogilsau V de Pomerània. Tingueren sis fills:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
  • Carles (1372-1373)
  • Margarida (1373-1410)
  • Enric (1377-1378)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190