De Viquipèdia
La batalla de Crécy fou la primera batalla important de la Guerra dels Cent Anys i es va lliurar el 26 d'agost del 1346.
Els anglesos, sota les ordres del rei Eduard III d'Anglaterra comptaven amb 18.000 homes i 4.000 cavallers i es van enfrontar al rei francès Felip VI de França, que tenia un exèrcit de 38.000 homes i 12.000 cavallers. Els anglesos es van posicionar dalt d'un turó, de manera que els francesos els havien d'atacar costa amunt i, a més, creuar un rierol. En plena batalla va començar a ploure fort i els arquers anglesos van tapar els seus arcs per impedir que es mullessin les cordes. Per la seva part, els ballesters francesos no van protegir les armes de la pluja. Després, el temps es va aclarir i el sol va enlluernar els francesos. Els ballesters francesos van ser massacrats i, en retirar-se, van topar amb els seus propis cavallers que carregaven turó amunt. Els arquers anglesos van aturar la càrrega i els cavallers francesos que havien sobreviscut van ser massacrats pels cavallers anglesos quan van carregar turó avall. La batalla va costar la vida a 10.000 francesos. El mateix rei Felip VI va ser ferit al coll per una fletxa, però va poder fugir.
