Setge d'Harfleur
| Guerra dels Cent Anys | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Harfleur Setge d'Harfleur (França) | |||
  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 14 d'agost al 22 de setembre de 1415 | ||
| Coordenades | 49° 30′ 24″ N, 0° 11′ 53″ E / 49.50667°N,0.19806°E | ||
| Lloc | Harfleur | ||
| Resultat | Victòria anglesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
Eduard III d'Anglaterra (1337–1360) | |
Cadzand - Arnemuiden - Campanya del Canal (1338-39)- Sluis (1340) - Saint-Omer - Auberoche - Caen - Blanchetaque - Crécy - Calais - Neville's Cross - Les Espagnols sur Mer - Poitiers | |
Alacant - Tarassona - Jumella - Guardamar (1358) - Oriola - Araviana - Guardamar (1359) - València (1359) - Barcelona - Bône - Calataiud - Terol - València (1363) - València (1364) - Oriola | |
Carles V de França (1369–1389) | |
Guerra dels cent anys (1415–1453) | |
Harfleur - Azincourt - Cherbourg - Rouen - La Rochelle (1419) - Baugé - Meaux - Cravant - La Brossinière - Verneuil - Orleans - Jargeau - Meung-sur-Loire - Beaugency - Patay - Bulgnéville - Compiègne - Gerbevoy - Formigny - Castillon |
El setge d'Harfleur per Enric V d'Anglaterra va començar el 18 d'agost de 1415 i va durar fins a la rendició de la vila d'Harfleur, el principal port del nord de França, després d'un mes de combats el 22 de setembre durant la Guerra dels Cent Anys.
Antecedents[modifica]
El dimarts 13 d'agost de 1415, la flota d'Enric V d'Anglaterra, formada de 1.600 naus, estava al davant de Chef-de-Caus, a l'estuari del Sena. El desembarcament va tenir lloc l'endemà, dia 14, amb un exèrcit de 30.000 homes, 6.000 homes d'armes i 24.000 arquers.
Desenvolupament tàctic[modifica]
Després del desembarcament, els anglesos van atacar Harfleur amb 2.000 homes d'armes i 6.000 arquers. La guarnició de 100 homes es va veure reforçada per dos experimentats cavallers, el senyor d'Estouteville i el senyor de Gaucourt, que van arribar amb 300 homes en armes i prengueren el comandament.[1]
El 18 d'agost, Thomas de Lancaster va establir un campament al costat est de la ciutat després d'aturar un comboi de socors francès amb armes de foc, ballestes i altres subministraments. Un mes després de l'inici del setge la muralla estava greument malmesa per les dotze bombardes i altres màquines de setge angleses, i Enric V d'Anglaterra va plantejar un assalt general a la ciutat, però la ciutat va demanar parlamentar als comandants i es va acordar que si un exèrcit francès estacionat a Vernon (Eure) no arribava abans del 23 a la ciutat es rendiria.
Conseqüències[modifica]
Els cavallers van ser posats en llibertat condicional per reunir el rescat, i els que estaven disposats a prestar jurament de lleialtat a Enric V d'Anglaterra van ser autoritzats a romandre, mentre que la resta van rebre l'ordre de partir.
Enric V preveia fer el mateix que havia fet a Calais, transformar-la en una colònia anglesa. Hi va deixar una guarnició i va deixar la ciutat el dia 7 d'octubre amb la resta del seu exèrcit per tal de reconquerir Calais. Va remuntar per la riva esquerra del Somme per trobar un pont o un gual mal defensat i travessar-lo. Aquesta recerca el va conduir a portar l'exèrcit a l'altiplà on està situat la vila d'Agincourt, on va tenir lloc la batalla d'Agincourt.
Referències[modifica]
- ↑ Wagner, John A. Greenwood Publishing Group (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006, p.146. ISBN 031332736X.