Noblesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Noble» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «noble (desambiguació)».

La noblesa és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies). El terme va referir originalment a les famílies o persones "conegudes" o "notables" (en llatí nobilis significa "conegut", "cèlebre"). El concepte de nobilitas s'aplicà en primer terme a les famílies conegudes per la seva antiguitat. Més tard, el terme s'aplicà a la classe social més alta després de la monarquia a les societats premodernes. Sovint les famílies ennoblides disposaven de poder militar i econòmic.

En l'època actual la majoria de títols nobiliaris s'han desvinculat dels poders de l'estat, però persisteixen com una forma de distinció del llinatge. És el cas d'Espanya on el monarca segueix atorgant, en alguns casos títols nobiliaris a títol personal o heretables.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Grècia[modifica | modifica el codi]

Teseu va dividir al poble de Atenes en dues classes distingint els nobles dels artesans escollint als primers com caps de religió sent els únics magistrats. Abans de Licurg d'Esparta, es distingien a Lacedemònia dues classes de ciutadans que eren els grans o nobles i els petits i plebeus. Però desitjant aquest legislador esborrar les diferències de classes, va abolir totes les distincions, fent una distribució igual de les terres entre tots els ciutadans abolint les distincions entre les persones. Soló en reformar la República d'Atenes va deixar les dignitats, el comandament, el poder, l'autoritat i els honors en mans dels nobles i els rics. Es triaven els arconts, els jutges de l'areòpag, el senat dels Cinc-cents i tots els principals magistrats i els generals de l'exèrcit. Es reservava al poble o la plebs els càrrecs lucratius o poc honorables amb el dret de sufragi en les assemblees.

Roma[modifica | modifica el codi]

La primera divisió que va fer Ròmul dels seus vassalls va formar el cos de la noblesa de persones distingides pel seu mèrit, pels seus serveis i per les seves riqueses. Els va donar el nom de patres i va formar-ne un senat i tota la resta de la nació la va anomenar poble, plebs, d'on ve la distinció dels patricis i plebeus.

Hi havia dos graus de noblesa amb relació al naixement que eren els següents:

  • Ingenus que eren els nascuts de pares lliures i que havien gaudit sempre de la llibertat.
  • Gentils, que tenien gentem et familiam o que descendien d'una família antiga: després que els plebeus van ser admesos a les magistratures els que eren elevats a elles participaven de la noblesa que li anava annexa, amb la diferència que se'ls cridava novi homines, homes nous, per donar a entendre que havien estat novament ennoblits.
  • Entre els romans havia certes ocupacions que donaven dret als que les exercien a fer el seu retrat o pintura o escultura, ius imaginum, la qual cosa ennoblia una família. Les famílies que havien tingut magistrats romans, posaven en els atris de casa certs armaris amb diversos nínxols i en ells el retrat d'algun dels seus majors fets en cera amb colors al natural. Una línia tirada d'alt a baix a la manera dels nostres arbres genealògics significava la filiació i descendència. En els enterraments es treien aquests retrats i es portaven en processó darrere del cadàver a manera de triomf.
  • També havien alguns altres signes exteriors de la noblesa com eren les boletes d'or que es penjaven al coll dels nens i els vidres que portaven en el seu calçat. Això va ocórrer en altres civilitzacions antigues com van ser els perses que tenien dret d'anar sempre a cavall. A l'antiga Índia que es distingien pels seus vestits de bisó. Els atenesos amb els seus adorns d'or al cap. Els bretons pel color blau que es pintaven.
  • La noblesa a Roma no estava deïficada, però sí que es trobava figurada en molts monuments antics com en els següents:
    • En les medalles de l'emperador Còmode és la veu representada, com observa Montfaucon, per una dona en peu amb una llança a la mà dreta.
    • Una medalla de l'emperador Publi Septimi Geta la representació en hàbit talar, tenint una llança en una mà i en l'altra una figura de Minerva, al·ludint a les dues maneres d'adquirir la noblesa, per les armes o per les lletres.
    • Gravelot col·loca un estel sobre el seu cap o la sort que presideix al naixement.
  • En temps dels emperadors romans es troben alguns exemples de noblesa adquirida, no per l'exercici d'alguna alta magistratura, sinó per concessió imperial, el que fa a pujar a època ben remota l'ennobliment per cartes del monarca donat a conèixer posteriorment per Vaines en la seva obra Diccionari raonat de diplomàtica conegut com a protocol de dignitats augustals.

Poble jueu[modifica | modifica el codi]

Moisès parla de la noblesa en el llibre del Deuteronomi. Al Levític es diu que el gran sacerdot no barrejarà la sang del seu llinatge amb gent plebea.

S'entén per nobles aquells que eren coneguts i distingits del comú de la gent dels quals van ser nomenats prínceps i tribús per governar el poble jueu.

En els llibres de la Torà es parla de la tribu de Leví d'on provenen els Cohanim o sacerdots que dirigien les cerimònies religioses en el primer i segon temple. A més es parla del nomenament de Reis (no necessàriament com a càrrec hereditari), a més d'existir el nomenament de Jutges encarregats d'assumptes menors.

Noblesa feudal[modifica | modifica el codi]

La noblesa anterior als temps feudals es va fonamentar amb el devenir dels temps en els beneficis atorgats pels romans abans de la conquesta dels francs que es constituïen de per vida i les denominacions i formes es va transferir més tard als beneficis eclesiàstics. Això va fer que es convertís en una font de propietat que augmentant el catàleg dels propietaris lliures augmentava el dels nobles addictes. Els Llombards van establir a Itàlia anàlogues condicions de noblesa territorial i el savi Ludovico Antonio Muratori, en la seva dissertació XIII de les Antiguitats italianes, ha reunit els monuments que demostren la sinonímia de les paraules llombard i noble en molts casos.

Amb la invasió dels pobles bàrbars (principalment visigots) comença la noblesa feudal. És l'època dels escuts d'armes, els blasons i els privilegis. La noblesa no va tenir altre origen fonamental que l'establiment dels feus, recompensada per la immunitat dels tributs. També rebien de tots els favors i mercès de la cort.

El règim monàrquic dels visigots va establir juntament amb els títols nobiliaris el títol de Príncep (fürsten, en alemany, amb el significat de 'persona principal'), que eren governants locals d'entre els que es triava al rei.

Títols nobiliaris[modifica | modifica el codi]

Alguns títols nobiliaris europeus són;

Títols nobiliaris de Geòrgia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. LEY 33/2006, de 30 de octubre, sobre igualdad del hombre y la mujer en el orden de sucesión de los títulos nobiliarios. 31 octubre 2006 BOE núm. 260

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noblesa