Ludovico Antonio Muratori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ludovico Antonio Muratori

Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.

Considerat el pare de la historiografia italiana, fou una de les primeres figures de la intel·lectualitat setcentista. De humils orígens, s'aplicà a acumular una cultura enciclopèdica; que li portà molts enemics a causa de les nombroses disputes que tingué.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra religiosa fou important: De Superstitione Vitanda (1732-1740), que condemnava els excessos del cult i recolzà la tasca dels jesuïtes a Amèrica en el seu assaig Cristianesimo felice nelle missioni de' padri della Compagnia di Gesù nel Paraguay (1743-1749). Però fou especialment llegida la seva obra De regolata devotione de' cristiani, obra cardinal del racionalisme religiós italià i que influí en el papa Benet XIV (antigament Prospero Lambertini).

Va participar activament en les polèmiques civils del seu temps des del bàndol de la il·lustració, defenent el valor de l'educació, la ciència i el reformisme. A aquestes preocupacions responen obres com La filosofia morale spiegata ai giovani (1735), el assaig Dei difetti della giurisprudenza (1742-1743), el tractat Delle forze dell'intendimento umano o sia il pirronismo confutato (1745) i el assaig sobre la Pubblica Felicità (1749), última obra de Muratori, sobre filosofia política, publicada el mateix any que El espíritu de las leyes de Montesquieu, a on defense les llums en educació popular, higiene pública, l'activitat de la dona i la reforma agrària.