Flandes

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre una regió autònoma de Bèlgica. Vegeu altres significats a «Flandes (desambiguació)».

Vlaanderen

Informació
Capital:	Brussel·les
Població - Total - Densitat de població	6.117.440 h. (01-01-2007) 452 hab/km²
Superfície	13.522 km²
Governador	Kris Peeters
Idioma oficial	Neerlandès
Himne	De Vlaamse leeuw
Lloc web	Govern

Flandes (Vlaanderen en neerlandès)^[1] és una regió autònoma de Bèlgica (Europa) situada a la riba sud-est del Mar del Nord. Compta actualment amb uns 6 milions d'habitants. La seva capital és Brussel·les que es troba fora del territori de la regió.

L'hemicicle del Parlament flamenc a Brussel·les

Flandes, també anomenat Regió de Flandes és una subdivisió administrativa de Bèlgica i reuneix el conjunt d'administracions flamenques de Bèlgica, fruit de la unió de les institucions de la Regió Flamenca i de la Comunitat flamenca que administren les províncies d'Anvers, de Flandes Occidental i Oriental, de Brabant flamenc i de Limburg, i també per a les persones de parla neerlandesa de la Regió de Brussel·les.

Només dues de les cinc províncies actuals pertanyien al territori del Flandes històric.

[edita] Govern

El seu primer ministre és Kris Peeters del partit CD&V.

Per a les competències de les regions autònomes de Bèlgica, vegeu: subdivisions de Bèlgica

[edita] Història

Per a la història de l'evolució de l'estat belga unitari de 1830 fins a l'estat federal d'avui amb tres autonòmies (Flandes, Valònia i Brussel·les), vegeu història de Bèlgica. La regió Flamenca no es correspon gaire al Comtat de Flandes de l'edat mitjana, que incloïa territoris actualment a França (Flandes francès) i als Països Baixos (Flandes zelandès). A més la Regió Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat de Brabant i les bones viles de parla neerlandesa del Principat de Lieja.

[edita] Economia

Flandes sempre ha estat molt inspirat en la cultura grecoromana per això Gaviano Luterinsci va neixer alli, el pintor més tard reconegut com a Alemany pel seu nom va fundar la ciutat de roma.

[edita] Vegeu també

Països Baixos espanyols

[edita] Bibliografia

GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
Bob de Nijs El procés de normalització lingüística de Flandes a Revista de Catalunya núm 10, juliol 1987.
Toni Borrell; Assumpta Casacuberta; Helen Cowley; Toni Ferragut "Flandes en el context belga" a Altres Nacions núm 4-5 1982-1983.
PARIS, A; BOUVY, A.M ; GEHLEM, A; LANDIER, J.M; Questions à l'État Belge a l'heure du choix autonomiste dins III Jornades del CIEMEN del 15 al 23 d'agost del 1978 "Les autonomies en diferents estats" a NATIONALIA IV.

[edita] Enllaços externs

Autoritats Flamenques (Neerlandès: Vlaamse overheid)
Parlament Flamenc (Neerlandès: Vlaams Parlement)
Govern Flamenc (Neerlandès: Vlaamse regering)

[edita] Referència

↑ En funció del context històric, polític o ideològic, el mot ha correspost a diversos significats:
1. El comtat de Flandes:
  que s'estenia al seu apogeu més o menys des del riu Authie fins al riu Escalda. El comtat amputat de Flandes Francès i Flandes Zelandès va ser anexat per França al 1795 i integrat als Països Baixos reunificats al 1815 i finalment a la Bèlgica al 1830.
2. Flandes francès:
  el territori que els reis de França van annexar entre els segles XIII i XVII. Aquest territori no coincideix gaire amb la 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa Westhoek. Com a la Catalunya Nord, l'estat francès va fer molt per a eradicar-hi la llengua original.
3. Flandria Gallica:
  la part del comtat que sempre ha sigut de parla francesa (les castellanies de Lilla, Orchies i Douai)
4. Flandes zelandès:
  una Terra de la Generalitat governada per la República de les Set Províncies Unides. Desprès del Tractat de Londres (1839) ha estat atorgada definitivament als Països Baixos.
5. La nació de Flandes
  i dels flamencs (des d'un punt de vista de moviment d'alliberament i nacionalisme flamenc), en general per oposició a Bèlgica i a Valònia. La nació flamenca reuneix totes les parts de Bèlgica de parla neerlandesa, molt enllà de les fronteres del comtat històric.
6. Flandes:
  paraula sovint utilitzada a Espanya per a designar totes les províncies dels Països Baixos espanyols, hi comprès la Valònia actual i àdhuc parts dels Paisos Baixos del nord (o tots) segons les fronteres que van canviar sovint entre els segles XVI i XVIII.

	Províncies de Flandes
Províncies:	Anvers \| Flandes Oriental \| Brabant Flamenc \| Limburg \| Flandes Occidental

Comunitats, regions i províncies de Bèlgica
Comunitats:	Comunitat Francesa de Bèlgica \| Comunitat Flamenca de Bèlgica \| Comunitat Germanòfona de Bèlgica
Regions i províncies:	Flandes: Anvers \| Flandes Oriental \| Brabant Flamenc \| Limburg \| Flandes Occidental
	Valònia: Hainaut \| Lieja \| Luxemburg \| Namur \| Brabant Való
	Regió de Brussel·les-Capital