Flandes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre una regió autònoma de Bèlgica. Vegeu-ne altres significats a «Flandes (desambiguació)».
Flandes
Bandera de Flandes
Ubicació de Flandes dins de Bèlgica i Europa
Administració
País Bèlgica Bèlgica
Tipus Regió
Seu del Govern Brussel·les
Altres ciutats Anvers, Gant, Bruges
Geografia
Superfície 13.521 km²
Demografia
Població (2010) 6.251.983 hab.
Densitat 462,4 hab./km²
Gentilici flamenc, flamenca
Llengües neerlandès
Altres informacions


Flandes (Vlaanderen Vlaanderen (pàg.) en neerlandès)[1], també anomenada Regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes Occidental, de Flandes Oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Flandes limita amb els Països Baixos al nord i a l'est, amb la regió francesa de Nord-Pas-de-Calais a l'oest, amb la regió belga de Valònia al sud, i amb la Regió de Brussel·les-Capital, que forma un enclau.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa del comtat de Flandes l'any 1609 per Matthias Quad (cartògraf) i Johannes Bussemacher (gravador i editor, Colònia).

Durant la Guerra de les Gàl·lies, Juli Cèsar incorporà aquest territori a la República Romana. Es va veure afectada per les invasions germàniques del segle V. Els germànics que s'assentaren aquí foren els francs ripuaris. Després es va veure sotmesa al poder merovingi, que dividí el territori en comtats. En aquesta època es crearen abadies benedictines com la de Sant Bertí.

Regnant Balduí II (comte des del 879 fins al 918), es creà el Comtat de Flandes, l'any 892. No obstant, quedà dividit quan els districtes passaren a domini francès en el segle XII. Les restants parts de Flandes van caure l'any 1191 en poder del comtat veí de Hainaut.

Durant la Baixa Edat mitjana, les ciutats comerciants (especialment Gant, Bruges i Ieper) feren de Flandes una de les regions més urbanitzades d'Europa, teixint llana de les terres veïnes, fabricant teixits tant per a ús domèstic com per a l'exportació. En aquesta època l'actual territori de Flandes estava dividit en múltiples estats feudals, sent-ne els principals el Comtat de Flandes a l'oest, el Ducat de Brabant al centre i el Comtat de Looz a l'est (el qual fou incorporat al Principat de Lieja l'any 1367). Aquest territori estava, no obstant, travessat per la frontera del Sacre Imperi Romà, quedant el Comtat de Flandes com a feu de la corona de França i la resta del Flandes actual integrant el Sacre Imperi.

A partir de 1384 tots aquests territoris, amb la notable excepció del Principat de Lieja, s'anaren integrant als dominis dels ducs de Borgonya (Comtat de Flandes 1384, Ducat de Brabant 1430), i després l'any 1477 a la dinastia dels Habsburg per finalment, amb Carles I de Castella incorporar-se a l'Imperi Espanyol. L'any 1512 formaren un circumscripció pròpia, la Circumscripció de Borgonya. El Comtat de Flandes va seguir sent feu francès en els seus territoris occidentals, i un feu del Sacre Imperi Romà en la part oriental. L'any 1526, Francesc I de França cedí el comtat de Flandes a Carles I pel Tractat de Madrid, ratificant aquesta cessió l'any 1529 amb la Pau de les Dames. L'any 1581, les Províncies Unides del nord proclamen la seva independència i només els Països Baixos meridionals resten sota dominació espanyola. L'any 1677, després de la Batalla de Cassel a Noordpeene, la regió més occidental de Flandes (Cassel, Bailleul i Ieper) són annexionades al regne de França l'any 1678 pel Tractat de Nimega. Els Països Baixos del sud continuen sota dominació espanyola fins l'any 1713, que pel Tractat d'Utrecht, són annexionats a l'Imperi Austríac.[2]

L'any 1792 els Països Baixos Austríacs i el Principat de Lieja foren envaïts per França i reconquerits a l'any següent, al 1793, per Timoteu. L'any 1794 França els tornà a envair i se'ls annexionà l'any 1795. L'any 1815, després del Congrés de Viena, amb la creació del Regne Unit dels Països Baixos s'hi incorpora la major part de l'actual territori de Flandes. Pocs anys més tard, al 1830 esclata la Revolució belga que acabà amb el Tractat de Londres de 1839 i la separació definitiva de Flandes i els Països Baixos.

La història de Flandes des de l'establiment de Bèlgica el 1830 fins poc abans de la Segona Guerra Mundial ha estat dominada per la lluita dels flamencs per obtenir igualtat de drets que els seus conciutadans francòfons, lluita necessària a causa de les discriminacions lingüístiques que patiren dins un estat pensat originàriament pels francòfons flamencs i valons.

Per a la història de l'evolució de l'estat belga unitari de 1830 fins a l'estat federal d'avui amb tres autonòmies (Flandes, Valònia i Brussel·les-capital), vegeu història de Bèlgica. La regió Flamenca no es correspon gaire al Comtat de Flandes de l'edat mitjana, que incloïa territoris actualment a França (Flandes francès) i als Països Baixos (Flandes zelandès). A més la Regió Flamenca incorpora els territoris de parla neerlandesa de l'antic ducat de Brabant i les bones viles de parla neerlandesa del Principat de Lieja.

Política[modifica | modifica el codi]

L'hemicicle del Parlament flamenc a Brussel·les

Flandes té les seves pròpies institucions, amb seu a Brussel·les, representades pel Parlament Flamenc, un govern i els ministeris.

El seu primer ministre és Kris Peeters del partit democristià CD&V, que governa juntament amb el socialdemòcrata SP.A i l'aliança nacionalista i conservadora N-VA. Altres partits amb representació parlamentària són el partit nacionalista i identitari Vlaams Belang, els liberals Vlaamse Liberalen en Democraten, la llibertària Lijst Dedecker, els ecologistes Groen! i la Union des Francophones.

El nacionalisme flamenc[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nacionalisme flamenc
El moviment flamenc empra una variant de la bandera de Flandes, on el lleó té la llengua i les urpes negres en comptes de vermelles.

El moviment flamenc (en flamenc: Vlaamse Beweging) és un terme popular empleat per descriure el moviment que busca una major autonomia per a la baixa regió de Flandes, per a la protecció de la llengua flamenca a Flandes i la protecció de la seva cultura.

El pol més extrem d'aquest moviment està dominat per organitzacions d'ultradreta com el Vlaams Belang (el segon partit en vots al parlament flamenc en les últimes eleccions parlamentàries), Voorpost, Nationalistische Studentenvereniging (Unió d'Estudiants Nacionalistes), i molts altres. L'organització més radical d'esquerres és una organització amb base a Brussel·les, d'inspiració marxista i independentista flamenca Meervoud. També hi ha molts partits moderats.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Literatura flamenca

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En funció del context històric, polític o ideològic, el mot ha correspost a diversos significats:
    1. El comtat de Flandes:
      que s'estenia al seu apogeu més o menys des del riu Authie fins al riu Escalda. El comtat amputat de Flandes Francès i Flandes Zelandès va ser anexat per França al 1795 i integrat als Països Baixos reunificats al 1815 i finalment a la Bèlgica al 1830.
    2. Flandes francès:
      el territori que els reis de França van annexar entre els segles XIII i XVII. Aquest territori no coincideix gaire amb la 'Flandria Gallica' com que té una part de parla neerlandesa Westhoek. Com a la Catalunya Nord, l'estat francès va fer molt per a eradicar-hi la llengua original.
    3. Flandria Gallica:
      la part del comtat que sempre ha sigut de parla francesa (les castellanies de Lilla, Orchies i Douai)
    4. Flandes zelandès:
      una Terra de la Generalitat governada per la República de les Set Províncies Unides. Després del Tractat de Londres (1839) ha estat atorgada definitivament als Països Baixos.
    5. La nació de Flandes
      i dels flamencs (des d'un punt de vista de moviment d'alliberament i nacionalisme flamenc), en general per oposició a Bèlgica i a Valònia. La nació flamenca reuneix totes les parts de Bèlgica de parla neerlandesa, molt enllà de les fronteres del comtat històric.
    6. Flandes:
      paraula sovint utilitzada a Espanya per a designar totes les províncies dels Països Baixos espanyols, hi comprès la Valònia actual i àdhuc parts dels Països Baixos del nord (o tots) segons les fronteres que van canviar sovint entre els segles XVI i XVIII.
  2. Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Coruña.
  • Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
  • Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
  • Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
  • Bob de Nijs El procés de normalització lingüística de Flandes a Revista de Catalunya núm 10, juliol 1987.
  • Toni Borrell; Assumpta Casacuberta; Helen Cowley; Toni Ferragut "Flandes en el context belga" a Altres Nacions núm 4-5 1982-1983.
  • PARIS, A; BOUVY, A.M ; GEHLEM, A; LANDIER, J.M; Questions à l'État Belge a l'heure du choix autonomiste dins III Jornades del CIEMEN del 15 al 23 d'agost del 1978 "Les autonomies en diferents estats" a NATIONALIA IV.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bandera de Flandes Províncies de Flandes Bandera de Flandes
Províncies: Flag of Antwerp.svg Anvers | Flag of Oost-Vlaanderen.svg Flandes Oriental | Flag of Flemish-Brabant.svg Brabant Flamenc | Flag of Limburg (Belgium).svg Limburg | Flag of West Flanders.svg Flandes Occidental


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flanders