Regió de Brussel·les-Capital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió de Brussel·les-Capital
Bandera de Brussel·les
Informació
Capital: Brussel·les
Població


 - Total
 - Densitat de població


1 067 162 h. (2008)
6.600 hab/km²

Superfície 161 km²
Governador Rudi Vervoort
Idioma Francès (90%), neerlandès (10%)
Himne
Website www.bruxelles.irisnet.be
Mapa Brussel·les a Bèlgica
Mapa Municipis Brussel·les

La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe[1] (francès : 90% / neerlandès : 10%).[2] És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de Brussel·les, que ho és també del país, de Flandes i, de facto, de la Unió Europea.[3] Brussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del segle X, fundada per un descendent de Carlemany, a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, Brussel·les ha estat un centre de primer ordre de la política internacional. El fet de ser la seu de les principals institucions de la Unió Europea[4] així com la seu de l'OTAN ha convertit la ciutat en un centre poliglota amb nombroses organitzacions internacionals, polítics, diplomàtics i funcionaris.[5]

Tot i que Brussel·les fou històricament de parla neerlandesa entre el segles XIX i XX s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat els dos idiomes són oficials.[6] Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels municipis que envolten Brussel·les són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.

Història[modifica | modifica el codi]

La teoria més estesa sobre el topònim de Brussel·les és que es deriva de l'antic neerlandès Broeksel o altres variants ortogràfiques, que significa pantà (Broek) i llar (sel), és a dir "casa al pantà".[7] L'origen de l'assentament que esdevindria Brussel·les es troba en la construcció d'una capella a una illa del riu Zenne per Sant Gaugeric al voltant de l'any 580.[8] El bisbe de Cambrai Vindicià d'Arras va fer la primera referència al lloc anomenat com a "Brosella" el 695[9] quan encara era tan sols un llogaret.

La fundació oficial de Brussel·les s'acostuma a situar al voltant de l'any 979, quan el duc Carles de Baixa Lotaríngia va traslladar les relíquies de Santa Gúdula des de Moorsel a la capella de Sant Gaugeric. Aquest duc també construiria la primera fortificació permanent a la vila, que encara era reclosa dins l'illa de Sant Gaugeric del riu Zenne.

El comte de Lovaina Lambert I va obtenir el Brussel·les al voltant de l'any 1000 en casar-se amb la filla del duc Carles fixant la seva residència a la ciutat. Gràcies a la seva ubicació a la vora del Zenne a una ruta comercial important que unia Bruges, Gant i Colònia, Brussel·les va créixer molt ràpidament i es va convertir en un centre comercial i la ciutat es van estendre ràpidament cap a la part més alta de l'illa (zones de la catedral, Coudenberg i Zavel), on hi havia un menor risc d'inundacions.

Quan la ciutat va assolir una població d'uns 30.000 habitants es va procedir a drenar els pantans dels voltants per permetre de continuar la seva expansió. Per aquella època (1183-1184) els comtes de Lovaina es van convertir en Ducs de Brabant. Enric I (11651235) va ser el primer duc de Brabant i durant el seu mandat la ciutat va aixecar la seva primera muralla.[10] Després de la construcció de la primer muralla del segle XIII, la ciutat va créixer significativament. Per tal de permetre la continuïtat de l'expansió es va construir una segona muralla entre el 1356 i el 1383. Avui dia encara es poden veure restes, sobretot perquè el (Kleine Ring o "petit anell", una espècie de primer cinturó de ronda segueix el curs original d'aquesta muralla.

Al segle XV, per mitjà del casament de la comtessa de Lovaina Margarida III amb el duc de Borgonya Felip II, amb aquesta unió el nou duc de Brabant, el fill Antoni de Brabant, va ser el primer de la casa Valois. Maria de Borgonya (1457 - 1482) es va casar amb l'emperador Maximilià I el que posà fi a la independència de Brabant, però Brussel va florir com a capital dels Països Baixos dels Habsburg.

Carles V, va heretar els Països Baixos el 1506, quan només tenia 6 anys. La seva tieta Margarida d'Àustria (1480-1530) va exercir la regència fins a l'any 1515. Carles va ser declarat rei d'Espanya el 1516 a la Catedral de Santa Gúdula de Brussel·les. A la mort del seu avi, Maximilià I, el 1519, Carles es va convertir en el nou arxiduc de l'Imperi Habsburg i, per tant, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Carles V va abdicar el 1555 al palau de Coudenberg de Brussel·les, que s'havia expandit enormement des que s'havia convertit en la seu dels Ducs de Brabant. El palau va ser destruït per un incendi el 1731.

Gravat mostrat l'estat de la Grand Place de Brussel·les després del bombardeig del 1695

El 1695, les tropes franceses enviades pel rei Lluís XIV van bombardejar Brussel·les amb artilleria. Això juntament amb els focs que es van produir va constituir que sigui l'esdeveniment més destructiu de tota la història de la ciutat. La Grand Place va ser destruïda junt amb 4.000 edificis, un terç dels de la ciutat. La reconstrucció del centre de la ciutat que es va efectuar durant els anys següents va canviar profundament la seva fisonomia i va deixar nombroses empremtes encara visibles avui en dia. Durant la Guerra de Successió Austríaca la ciutat va ser assetjada i capturada per França el 1746, però va ser retornat a Àustria tres anys després.

El 1830, la Revolució belga va tenir lloc a Brussel·les després d'una funció de l'òpera de Daniel-François Esprit Auber La muette de Portici al teatre de La Monnaie. El 21 de juliol del 1831, Leopold I, el primer rei dels belgues, va pujar al tron, prenent el compromís de derruir les muralles de la ciutat i la construcció de molts edificis. Després de la independència, la ciutat va patir molts canvis, el Zenne s'havia convertit en un greu perills per a la salut, i entre els anys 1867 i 1871 es va procedir a cobrir tot el seu curs a través de la ciutat, això va permetre a renovació urbana i la construcció d'edificis moderns i els bulevards característics del centre de Brussel·les.

Durant el segle XX la ciutat ha acollit diferents fires i conferències internacionals, com per exemple el cinquè Congrés Solvay el 1927 (Disset del vint-i-nou assistents eren o esdevindrien guanyadors del Premi Nobel) i dues fires mundials: l'Exposició Internacional del 1935 i l'Expo '58. Brussel·les va patir danys durant la Segona Guerra Mundial, encara que va ser menors en comparació amb altres ciutats d'Alemanya o el Regne Unit.

La Regió de Brussel·les-Capital es va crear el 18 de juny del 1989, després de la reforma constitucional del 1970. La Regió de Brussel·les-Capital va ser considerada bilingüe, i és una de les tres regions federals Bèlgica, juntament amb Flandes i Valònia.[1][2]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els dinou municipis de la Regió de Brussel·les Capital són subdivisions polítiques amb responsabilitats sobre la gestió dels impostos a nivell local i el manteniment d'escoles i carrers dins de les seves fronteres.[11][12] L'administració municipal està encapçalada per un batlle i hi ha un consell i un executiu.[12]

Els 19 municipis de la Regió de Brussel·les-Capital

El dinou municipis de la regió són (entre parèntesis hi ha el codi postal):

  1. Anderlecht (1070)
  2. Brussel·les (1000, 1020, 1120, 1130, 1040, 1050)
  3. Ixelles (1050)
  4. Etterbeek (1040)
  5. Evere (1140)
  6. Ganshoren (1083)
  7. Jette (1090)
  8. Koekelberg (1081)
  9. Auderghem (1160)
  10. Schaerbeek (1030)
  11. Berchem-Sainte-Agathe (1082)
  12. Saint-Gilles (1060)
  13. Molenbeek-Saint-Jean (1080)
  14. Saint-Josse-ten-Noode (1210)
  15. Woluwe-Saint-Lambert (1200)
  16. Woluwe-Saint-Pierre (1150)
  17. Uccle (1180)
  18. Vorst/Forest (1190)
  19. Watermael-Boitsfort (1170)


Govern[modifica | modifica el codi]

Seu del Parlament de la regió de Brussel·les-Capital

La Regió de Brussel·les-Capital és una de les tres regions de Bèlgica, al capdavant de la regió hi ha un govern elegit cada cinc anys. El govern està format per un Ministre-president, quatre ministres i tres secretaris d'estat. Des del 2004 el Ministre president és Charles Picqué del Partit Socialista Francòfon. Al mateix temps, la Comunitat Francesa i la Comunitat Flamenca exerceixen, cadascuna per separat, les seves competències culturals en el territori de la regió. Francès i neerlandès són els idiomes oficials, la majoria dels serveis públics són bilingües (amb algunes excepcions com l'educació).

La regió compta amb un parlament de 89 membres (72 de parla francesa, 17 de llengua neerlandesa, els partits s'organitzen sobre una base lingüística). El govern regional és encapçalat teòricament per un ministre-president lingüísticament neutre, però a la pràctica és de parla francesa, i hi ha dos ministres de llengua francesa i dos ministres de llengua neerlandesa, un secretari d'estat de llengua neerlandesa i dos més de llengua francesa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El gener del 2005, la regió tenia una població d'1.006.749 habitants per a 161.382 km² amb una densitat de 6.238'29 habitants per km².

Població per origen nacional el 1991[13]
(darrer cens a Bèlgica) Belgium)
Belgues nascuts a Bèlgica (i altres nascuts a Bèlgica) 607.446 63.7%
Belgues nascuts a l'estranger (i nascuts a Bèlgica)
inclosos:
República Democràtica del Congo, Ruanda i Burundi (antigues colònies belgues)
21.028

8.116
2'2%
(100%)
38'6%
Emigrants naturalitzats
(no nascuts a Bèlgica, no belgues)

inclosos:
França
Marroc
36.938

6.348
3.022
3'9%
(100%)
17'2%
8'2%
Naturalitzats de 1a i 2a generació
(nascuts a Bèlgica, no belgues)

inclosos:
França
Marroc
17.045

2.757
2.522
1'8%
(100%)
16'2%
14'8%
No-naturalitzats de 1a i 2a generació
inclosos:
Marroc
87.987

37.300
9'2%
(100%)
42'4%
Antics immigrants
(nascuts a fora i estrangers vivint a Bèlgica abans del 1986)

inclosos:
Marroc
Itàlia
123.411


35.138
16.027
12'9%

(100%)
28'5%
13%
Immigrants recents
(nascuts a fora i estrangers vivint a Bèlgica després del 1986)

inclosos:
França
Marroc
60.185


8.513
4.970
6'3%

(100%)
14'1%
8'3%
Total de la Regió Brussel·les-Capital 954.040 100%

Segons l'últim cens de Bèlgica, del 1991, hi havia un 63,7% dels habitants de la regió de Brussel·les-Capital que va contestar que eren ciutadans belgues, havien nascut com a tals a Bèlgica. No obstant això, ha hagut nombroses migracions individuals o familiars cap Brussel·les des de finals del segle XVIII, inclosos refugiats polítics (Karl Marx, Víctor Hugo, Pierre-Joseph Proudhon o Léon Daudet per exemple) de països veïns o de més allunyats, així com a mà d'obra, antics estudiants estrangers o expatriats, i moltes famílies belgues de Brussel·les, compten com a mínim amb un avi estranger. I fins i tot entre els belgues, molts es van convertir en begues recentment.

El dialecte original neerlandès de Brussel·les és una forma de brabançó (la variant del neerlandès parlat a l'antic Ducat de Brabant) amb un nombre significatiu dels préstecs del francès, i encara sobreviu entre una minoria d'habitants anomenats Brusseleers, molts d'ells bi o multilingües, o educats en francès i desconeixedors de l'escriptura del neerlandès. Brussel·les i els seus suburbis han evolucionat de ser una ciutat de parla dialectal neerlandesa vers una ciutat principalment de parla francesa.

La identificació personal dels habitants amb una ètnia i nació varia molt en funció dels orígens de la població. Per als parlants francesos o Bruxellois, pot variar des de considerar-se belgues, belgues francòfons, Bruxellois o valons (especialment en el cas de les les persones que van emigrar de la regió de Valònia en l'edat adulta). En el cas dels flamencs que viuen a Brussel·les es consideren majoritàriament flamencs o Brusselaars i sovint tots dos. En el cas dels Brusseleers, es consideren simplement part de Brussel·les. En el cas dels nombrosos immigrants recents procedents d'altres països, la seva identificació inclou els seus orígens nacionals: la gent tendeix a anomenar-se marroquins o turcs.

Els dos principals grups estrangers provenen de dos estats francòfons: França i Marroc.[14] La primera llengua de gairebé la meitat dels habitants no és una llengua oficial de la regió.[15] No obstant això, aproximadament tres de cada quatre residents tenen la nacionalitat belga.[16][17]

En general la població de Brussel·les és jove i la bretxa entre rics i pobres és més àmplia. La ciutat també té una gran concentració de musulmans, majoritàriament d'ascendència turca i marroquina, i sobretot africans negres de parla francesa. Bèlgica no recopila estadístiques per origen ètnic, per això les xifres exactes són desconegudes, però una estimació situaria el nombre de musulmans a Brussel·les en el 15% de la població.[18]

Clima[modifica | modifica el codi]

Brussels
Diagrama climàtic
G F M A M J J A S O N D
 
 
71
 
6
1
 
 
53
 
6
1
 
 
73
 
10
3
 
 
54
 
13
5
 
 
70
 
18
9
 
 
78
 
20
12
 
 
69
 
22
14
 
 
64
 
23
13
 
 
63
 
19
11
 
 
68
 
14
8
 
 
79
 
9
4
 
 
79
 
7
2
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: [19]

Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima de la regió de Brussel·les és un clima temperat oceànic,[20] (Cfb), com tot el conjunt de la part occidental de Bèlgica, gràcies a la influència que exerceix la proximitat de l'oceà Atlàntic i del corrent del Golf que regula el clima gràcies a la inèrcia calorífica de les seves aigües. El clima pot ser influenciat per vents humits i suaus procedent de l'oceà, però també per d'altres de secs (calents a l'estiu i freds a l'hivern) procedents de l'interior del continent europeu. De mitjana (calculada sobre un període cobrint els 100 darrers anys), s'observen uns 200 dies de pluja per any a la regió de Brussel·les.[21] La neu no és massa habitual, acostuma a caure un parell de dies a l'any.

Clima  Clima de la regió de Brussel·les (Font IRM)
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Dec Any
Temperatures mínimes mitjanes (°C) 0,7 0,6 2,9 4,8 8,9 11,5 13,6 13,3 10,8 7,6 3,7 2,0 6,7
Temperatures mitjanes (°C) 3,1 3,5 6,3 8,9 13,2 15,6 17,7 17,7 14,5 10,6 6,2 4,1 10,1
Temperatures màximes mitjanes (°C) 5,6 6,4 9,9 13,2 17,7 20,0 22,3 22,5 18,7 14,4 9,1 6,5 13,9
Precipitacions mitjanes (mm) 71 53 73 54 70 78 69 64 63 68 79 79 821 (68)

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Constitució Belga (versió anglesa)» (PDF). Belgian House of Representatives, gener 2009. [Consulta: 07-08-2010]. «Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de Brussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilíngüe de Brussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.»
  2. 2,0 2,1 «Brussels-Capital Region: Creation». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise (Brussels Regional Informatics Center), 2009. [Consulta: 2009-06-05]. «Des del 18 de juny del 1989, la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de Brussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de Flandes o Valònia»
  3. Demey, Thierry. Brussels, capital of Europe. S. Strange (trans.). Brussels: Badeaux, 2007. ISBN 2-9600414-2-9. 
  4. «Protocol (No 6) on the location of the seats of the institutions and of certain bodies, offices, agencies and departments of the European Union, Consolidated version of the Treaty on the Functioning of the European Union, OJ C 83, 30.3.2010, p. 265–265». EUR-Lex, 2010-03-30. [Consulta: 05-08-2010].
  5. «Europe | Country profiles | Country profile: Belgium». BBC News, 2010-06-14. [Consulta: 05-08-2010].
  6. Hughes, Dominic. «Europe | Analysis: Where now for Belgium?». BBC News, 2008-07-15. [Consulta: 05-08-2010].
  7. Geert van Istendael Arm Brussel, uitgeverij Atlas, ISBN 90-450-0853-X
  8. «Brussels History». City-data.com. [Consulta: 06-08-2010].
  9. Nouvelles archives historiques, philosophiques et littéraires, Volume 1, Universitat de Gant, 1837
  10. Zo ontstond Brussel Vlaamse Gemeenschapscommissie – (Comissió de la comunitat flamenca de Brussel·les)
  11. «Communes». Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise, 2004. [Consulta: 06-08-2010].
  12. 12,0 12,1 «Managing across levels of government» (PDF) p. 107, 110. OECD, 1997. [Consulta: 06-08-2010].
  13. T. Eggerickx et al., De allochtone bevolking in België, Algemene Volks- en Woningtelling op 1 maart 1991, Monografie nr. 3, 1999, Nationaal Instituut voor de Statistiek
  14. IS 2007 - Population (Tableaux)
  15. «Van autochtoon naar allochtoon» (en neerlandès). De Standaar (diari) en línia [Consulta: 5 maig 2007]. «Meer dan de helft van de Brusselse bevolking is van vreemde afkomst. In 1961 was dat slechts 7 procent. (More than half of the Brussels' population is of foreign origin. In 1961 this was only 7 percent.)»
  16. Philippe Van Parijs, Professor d'ètica econòmica i social de la Universitat Catòlica de Lovaina i Professor visitant de la Universitat Harvard. «Belgium's new linguistic challenges» (pdf 0.7 MB). KVS Express (suplement del diari De Morgen) març–abril 2007, pàg. Article de font original (pdf 4.9 MB) pàgines 34–36 tornat a publicar pel Ministeri d'Economia del Govern Federal Belga — Direcció general d'estadística de Bèlgica [Consulta: 8 agost 2010]. — La situació lingüística a Bèlgica es discuteix amb detall (i en particular vàries estimacions de la població que parla francès i neerlandès a Brussel·les).
  17. «Population et ménages» (pdf 1.4 MB) (en francès). IBSA Cellule statistique — Min. Région Bruxelles-Capitale (Statistical cell — Ministry of the Brussels-Capital Region). [Consulta: 2007-05-05].
  18. Muslim Europe: the demographic time bomb transforming our continent, Adrian Michaels, Telegraph, 8 d'agost 2009
  19. «Weather Information for Brussels». World Weather Information Service. [Consulta: 6 gener 2008].
  20. Pàgina de l’Institut royal de météorologie (IRM)
  21. «Site de l'institut météorologique belge». Meteo.be. [Consulta: 2010-06-29].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió de Brussel·les-Capital Modifica l'enllaç a Wikidata