Inundació

De Viquipèdia

Una inundació (o també riuada o pantanada, segons allò desbordat) és un desbordament d'aigua com a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o envassament d'aigua.

Existeixen moltes zones del món on les pluges es distribuixen de manera molt irregular i quan les pluges són fortes durant periodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels rius o dels pantans. Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la història, alguns científics asseguren que recentment s'han incrementat, en primer lloc, per la modificació del discurs normal de rius i torrents, per les activitats urbanístiques humanes (ciutats i carreteres), i, en segon llloc, pel canvi climàtic.

Paradoxalment, les zones amb inundacions freqüents són aquelles que són més fèrtils per a l'agricultura, ja que les inundacions fan estendre els fangs rics en minerals i matèries orgàniques, com a conseqüencia de la força de l'aigua.

L'ús de preses i encaixonament dels rius i torrents és fonamental per a evitar que les inundacions afectin la població civil.

Taula de continguts

1 Causes principals de les inundacions
2 Defenses, planejament, i gerència de la inundació
3 Inundacions prehistòriques significatives
4 Les inundacions més mortíferes
5 Algunes grans inundacions recents
6 Referències
7 Vegeu també
8 Enllaços externs

[edita] Causes principals de les inundacions

La principal causa de les inundacions fluvials solen ser les pluges intenses que, depenent de la regió, es produiran en funció de diversos factors meteorològics.

En l'àrea mediterrània es dóna el fenomen de la gota freda, que és un embossament d'aire a molt baixa temperatura en les capes mitjanes i altes de l'atmosfera que, al xocar amb l'aire càlid i humit que puja del mar, provoca intenses precipitacions i la posterior inundació.

En Àsia oriental la principal causa de les crescudes fluvials són les pluges torrencials causades pel monsó, associades moltes vegades amb tifons. Es presenten a l'estiu i afecten a àmplies zones entre les quals destaca el golf de Bengala, zona de major precipitació mitjana del globus.

Els huracans són una versió caribenya dels tifons, que assolen temporalment la regió del golf de Mèxic causant inundacions per les onades, de fins a vuit metres, associades als forts vents, i per les pluges intenses motivades per la mateixa baixa tèrmica. També les tempestes tropicals solen causar pluges molt fortes.

[edita] Defenses, planejament, i gerència de la inundació

Des del començament del Neolític, quan va començar el sedentarisme i, per tant, ocupació de zones planes costaneres o en les valls fluvials, l'home s'ha trobat amb el repte de fer front a les inundacions. En Egipte i Mesopotàmia ja es van construir importants defenses fluvials com dics, canals per desviar les aigües i millora de les lleres en els entorns urbans. Les obres hidràuliques es van desenvolupar també en Grècia i Roma, tant per obtenir aigua per al consum com per evitar els riscos que comportaven els assentaments en entorns vulnerables. A Xina la construcció de grans motes als rius ja es feia al segle XII de manera que s'intentava fer front a les avingudes del Monsó. També a Espanya destaquen des de la Edat Mitjana la construcció de motes i embassaments que regulen els rius.

Actualment les defenses contra les inundacions estan molt desenvolupades en els països desenvolupats. Els sistemes de prevenció es basen en dics, motes, barreres metàl·liques, embassaments reguladors i millora de la capacitat de desguàs de les lleres fluvials. També els sistemes d'alerta davant de situacions perilloses estan molt desenvolupats per mitjà de la predicció meteorològica, l'observació dels aforaments fluvials que determinen una alerta hidrològica i els sistemes de detecció de tsunamis.

La defensa contra les inundacions marines provocades per les marees està molt desenvolupada en els Països Baixos on una xarxa de dics regulen les aigües tant interiors com exteriors. També Venècia i Londres compten amb defenses similars. Els embassaments reguladors són molt nombrosos a les regions de clima mediterrani com Califòrnia i el sud de Europa i serveixen per emmagatzemar aigua en temps de sequera i contenir les avingudes fluvials.

Altres actuacions han anat encaminades a allunyar el perill de les ciutats mitjançant el desviament de la llera fluvial dotant-lo al seu torn de major capacitat de desguàs, com a València o Sevilla. La canalització de rius, com el Rin o el segura, són obres de major envergadura que han comportat un pla integral per a tota la conca (augment de la capacitat de desguàs, desviaments puntuals, reducció de meandres, construcció i ampliació d'embassaments, etc.) Algunes d'aquestes actuacions han estat controvertides pels seus efectes adversos, com l'eliminació de meandres al Rin que ha afavorit la major rapidesa en l'ona de crescuda i per tant la seva major virulència.

La legislació ha avançat molt prohibint l'edificació en zones perceptibles de ser inundades en un període de retorn de fins a 100 anys. L'àmplia cartografia ha permès conèixer quines són les zones de risc per a la seva posterior actuació en el terreny. La reforestació d'àmplies zones a la conca alta i mitjana dels rius també contribueix a minimitzar l'efecte de les fortes pluges i per tant de la posterior crescuda. No obstant queden zones de risc, bàsicament urbanitzades abans de les lleis protectores, algunes d'elles d'alt valor històric-artístic com Florència, que ja va patir una gran inundació en 1966.

En els països en desenvolupament dels sistemes tant de prevenció, com d'alerta i posterior actuació estan menys desenvolupats, com s'ha pogut veure en els successius tifons que han assolat Bangladesh o en el tsunami que ha arrasat diverses costes del sud-est asiàtic . Tot i així la cooperació internacional està afavorint actuacions que comportin una major seguretat per a la població en aquestes zones de risc.

[edita] Inundacions prehistòriques significatives

A la prehistòria es produiren grans inundacions en algunes zones, tal com testimonien les restes geològiques. Així, la formació de mars tancats com el Mediterrani o el Mar negre es deuen a moviments tectònics i canvis climàtics que inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingué conseqüències determinants en tot el globus amb la formació de nous llacs i mars en zones on anteriorment no hi eren.

Pujades brusques de temperatura poden provocar crescudes en els rius per la ràpida fusió de les neus, això es dóna sobretot a la primavera, quan el desglaç és més gran, o després de fortes nevades a cotes inusuals, que després de l'onada de fred es fonen provocant riuades.

Els tsunamis com a possible causa d'una inundació, ja que el sisme marí provoca una sèrie d'ones que es tradueixen en onades gegants de devastador efecte a les costes afectades. Aquestes catàstrofes es solen donar a l'àrea del Pacífic, de major activitat sísmica.

Les inundacions no són alienes a l'ocupació del sòl. El cabal dels rius és normalment molt variable al llarg dels anys. En efecte, la hidrologia estableix per als rius una gamma de cabals màxims associats al temps de retorn. Generalment les poblacions locals, quan fa molt de temps que es troben assentades en el lloc té coneixement de les àrees ocupades per les avingudes del riu, i així respecten l'espai d'aquest, evitant les inundacions dels seus centres poblats.

[edita] Les inundacions més mortíferes

La taula següent és un recull de les inundacions mundials que han deixat més víctimes mortals (més de 100.000 morts).

Víctimes mortals	Esdeveniment	Localització	Data
2.500,000–3.700,000^[1]	Inundacions de la Xina de 1931	Xina	1931
900.000–2.000.000	Inundació del riu Groc del 1887	Xina	1887
500.000–700.000	Inundació del riu Groc del 1938	Xina	1938
231.000	La fallada de Banqiao Dam, degut al Tifó Nina. Aproximadament moriren 86.000 persones a causa de la inundació i unes 145.000 més per les subsegüents epidèmies i fam.	Xina	1975
145.000	Inundació del riu Iang-Tsé del 1935	Xina	1935
more than 100.000	Inundació de Sant Fèlix, maror ciclònica	Holanda	1530
100.000	Inundació d'Hanoi i Đồng Bằng Sông Hồng	Vietnam del Nord	1971
100.000	Inundació del riu Iang-Tsé del 1911	Xina	1911