Rubí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rubí
Bandera de Rubí Escut de Rubí
(En detall) (En detall)
Localització

Rubí situat respecte Catalunya
Rubí situat respecte Catalunya

Localització de Rubí respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Ajuda:Carregar un fitxer
Ajuda:Carregar un fitxer
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Gentilici Rubinenc, rubinenca
Superfície 32,30 km²
Altitud 123 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
74.468 hab.
2.305,51 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 419237 4593980Coord.: 41° 29′ 36″ N, 02° 01′ 57″ E / 41.49333°N,2.03250°E / 41.49333; 2.03250
Organització
Entitats de població
• Alcaldessa:

 
Carme García Lores (PSC)
Codi postal 08191
Codi territorial 081846
Patró/Patrons Sant Pere i Sant Roc
Web

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.[2] Es troba situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal. Amb uns 73.000 habitants, Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapitals i Sant Cugat; la dotzena de Barcelona i la setzena de Catalunya. Respecte a Espanya entra dins les 100 ciutats més poblades del país, en el 97è lloc.

El nom actual segons opinió dels historiadors prové del nom registrat com a Rivo Rubeo. Trobat en vestigis romans, la seva denominació en llatí, és traduïble per riera vermella en referència a l'argila que arrossega la riera i que es creu li va donar el seu nom actual.

Història de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Primers assentaments[modifica | modifica el codi]

Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres[3] al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important.[4] El poblat ha desaparegut completament.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant de l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.

Castell de Rubí

L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixòrquia i la cugúrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores[5] i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

D'entre les guerres, cal destacar la Guerra de successió on el Decret de nova planta augmentà abusivament la pressió fiscal sobre Catalunya i provocà molt malestar, sobretot entre els amos de les masies, que només pretenien pagar les taxes municipals. A més, les males collites encara incrementaren aquest descontentament, perquè les classes més populars no podien satisfer la pressió fiscal.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

El 1824[6] Apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. A finals de 1874, durant la tercera guerra carlina la vila fou assaltada per la partida del Muixí, que s'emporta l'alcalde i quatre propietaris «de gira» per la comarca.[7] El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila de Rubí.

L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les quals destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

Monument a les víctimes de la riuada de 1962

La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents d'Espanya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.

Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades,[8] causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la consegüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.


L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental[9]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El barri de les Torres

La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000 habitants amb què comptava el 1860 fins als 6.000 en què es va estabilitzar des dels anys 1930 fins als anys 1960, tret de la davallada produïda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili. El creixement de població en aquesta època es basa en la immigració procedent de Catalunya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 9.000 habitants, en aquella dècada triplicà la població, i a finals del segle XX ja ultrapassava els 50.000. L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries provinents del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat que ja supera els 70.000 habitants,[10] compostos en un 50,5% de població masculina i un 49,4% de població femenina.

Els immigrants espanyols (2001) representen encara el 32,61% de la població,[11] i els ciutadans no espanyols de Rubí (2006), que representen el 16,3% de la població són fonamentalment marroquins (28,7%), Equatorians (28,7%) i colombians (6,5%). La resta de procedències són residuals.[12]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 33 35 327 345 2.995 3.831 3.989 4.400 4.429
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.239 6.623 6.091 6.953 9.907 25.461 43.532 50.987 50.703 52.629
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
54.085 55.728 58.646 62.638 66.425 70.006 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La piràmide de població és indicativa dels fluxos migratoris que rep la ciutat, car s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys, a les que pertanyen pràcticament el doble que en les franges de gent més jove. El decreixement de percentatges de població adulta segueix un descens tradicional.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

La riera de Rubí al seu pas per la ciutat
La riera de la quadra
El Parc de Ca n'Oriol

El clima del municipi correspon al clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.

Rubí està situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera.[13]


El municipi està creuat de nord a sud per la Riera de Rubí, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Sant Muç, Can Ramoneda, i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Tant la riera com els torrents són tributaris del riu Llobregat.

Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecció específica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'interès nacional, Paratge nacional d'interès natural i Reserva natural, però dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Muç i de Can Tàpies. El terme conté altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Muç, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals.[14]

La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecció arran de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biològic de Can Carreras.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Educatives[15][modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb onze escoles públiques d'educació primària i amb quatre instituts d'educació secundària:

Escoles públiques d'educació primària

  • CEIP 25 de Setembre
  • CEIP Ca n'Alzamora
  • CEIP Joan Maragall
  • CEIP Maria Montessori
  • CEIP Mossèn Cinto Verdaguer
  • CEIP Pau Casals
  • CEIP Ramon Llull
  • CEIP Rivo Rubeo
  • CEIP Schola
  • CEIP Teresa Altet
  • CEIP Torre de la Llebre

Instituts públics d'educació secundària

  • IES Duc de Montblanc
  • IES J. V. Foix
  • IES L'Estatut
  • l'IES La Serreta
  • INS Torrent dels Alous
  • IES Balmes

Escoles públiques de titularitat municipal

  • Escola d'art i disseny EDRA
  • Escola de música Pere Burés

Intitut Municipal de Promoció Econòmica i Social

  • ((IMPES))

És una institució pública en la qual es desenvolupen diverses tasques com,per exemple, la promoció econòmica i de treball. Per tant, s'imparteixen cursos per aturats i hi ha una borsa de treball pròpia. Un dels molts cursos que s'imparteixen s'anomena SEFED i és molt interessant.

Sanitàries[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb tres Centre d'Atenció Primària (CAP):[16]

  • CAP 1 Mútua de Terrassa - C. Prat de la Riba, 20-22. 08191 Rubí.
  • CAP 2 Anton de Borja - C. Edison s/n. 08191 Rubí.
  • CAP 3 Sant Genís - C. Miquel Mumany, 11-19. 08191 Sant Jordi Park, Rubí.

A més compta amb el Centre d'Orientació Sanitària (COS) i un Centre de Dia en Salut Mental (CDSM).

Està aprovada la construcció de l'Hospital de Rubí, que durà per nom Vicenç Ferrer (o Vicente Ferrer) i que donarà servei a les poblacions de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal, que sumen una població de més de 150.000 habitants. Ja han estat adjudicats els terrenys on es construirà el nou centre hospitalari, a la zona de Can Sant Joan, prop del Bosc de Ca n'Oriol, limítrof amb el terme municipal santcugatenc, però dins del rubinenc.

Esportives[17][modifica | modifica el codi]

  • Camp de futbol de Can Fatjó
  • Camp de futbol de gespa artificial (z.e. Can Rosés)
  • Camp de futbol del 25 de Setembre
  • Circuit de ràdiocontrol
  • Circuit de trial
  • Espai lúdic plaça Lluís Companys
  • Estadi de petanca Cova Solera
  • Pavelló d'Hoquei Línia "La Llana"
  • Pavelló Escola Montserrat (Pavelló en què juga el CEB Sant Jordi
  • Pavelló poliesportiu (zona esportiva Can Rosés)
  • Pavelló Regina Carmeli
  • Piscina coberta i descoberta (z.e. Can Rosés)
  • Pista de frontennis Ca n'Oriol
  • Pista de frontennis Can Tapis
  • Pista esportiva Can Solà
  • Pista esportiva Centre Cívic el Pinar
  • Pista poliesportiva Can Vallhonrat
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector A
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector C
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector D
  • Pista poliesportiva CEIP Maria Montessori
  • Pista poliesportiva CEIP Pau Casals
  • Pista poliesportiva CEIP Teresa Altet
  • Pista poliesportiva Centre Cívic Can Fatjó
  • Pista poliesportiva de La Llana
  • Pista poliesportiva de gespa (zona esportiva Can Rosés)
  • Pista poliesportiva Francesc Calvo
  • Pista poliesportiva IES La Serreta
  • Pista poliesportiva Les Torres
  • Pista poliesportiva Parc per la Pau i la Natura
  • Pista poliesportiva plaça de la Sardana
  • Pistes d'atletisme (zona esportiva Can Rosés)
  • Pistes de petanca Santa Rosa
  • Pistes de petanca Vallès
  • Sportenis Rubí (Club de tenis)

Comunicació viària[modifica | modifica el codi]

El municipi de Rubí està situat en un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya. Diversos eixos la creuen en totes direccions. Les xarxes de transport públic estan incloses en el sistema tarifari integrat de transport[18] de la regió metropolitana de Barcelona.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Plaça de la nova estació dels FGC

Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies a Rubí.

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) anomenat Metro del Vallès. Amb estació a la Plaça Pearson, a l'extrem sud del centre de Rubí, al costat del barri de Les Torres. Les línies que hi circulen són:[19]

  • Logotip de la línia S1 dels FGC - (Pl. Catalunya - Terrassa Rambla)

Freqüència de pas: cada 12 minuts (de 4.34h a 00.34h)

Recorregut: Plaça Catalunya - Provença - Gràcia - Muntaner - Sarrià - Peu del Funicular - Baixador de Vallvidrera - Les Planes - La Floresta - Valldoreix - Sant Cugat - Mira-Sol - Hospital General - Rubí - Les Fonts - Terrassa

  • S5 - (Pl. Catalunya - Rubí)

Freqüència de pas: només circula en hores punta com a reforç de la línia S1: de 7h a 9h i de 19h a 21h.

Recorregut: Plaça Catalunya - Provença - Gràcia - Sant Gervasi - Muntaner - La Bonanova - Les Tres Torres - Sarrià - La Floresta - Valldoreix - Sant Cugat - Mira-Sol - Hospital General - Rubí

Prop d'aquesta estació s'aturen totes les línies d'autobusos urbans que connecten amb els diferents barris rubinencs. A la sortida Av. Barcelona, trobem les línies L1 i L4 a la Plaça Pearson, i les L3, L5 i L6 a la Rambleta de Joan Miró. La parada de la L2 es troba sortint de l'estació per la sortida C. Can Cabanyes.

Temps de recorregut

  • Rubí-Barcelona: 33 minuts
  • Rubí-Sarrià: 23 minuts
  • Rubí-Terrassa: 9 minuts
  • Rubí-Sant Cugat: 8 minuts
  • Rubí-Hospital General: 2 minuts
  • Rubí-Universitat Autònoma: 18 minuts (mínim). Cal fer transbordament a Sant Cugat (Metro del Vallès S2 o S55)
  • Rubí-Sabadell: 26 minuts (mínim). Cal fer transbordament a Sant Cugat (Metro del Vallès S2)

Propers projectes al Metro del Vallès

S'està estudiant actualment (2010) la construcció de la segona estació del Metro del Vallès (FGC) a Rubí, que s'ubicarà al polígon industrial de La Llana, molt a prop de la zona Nord de Rubí i de les urbanitzacions de Sant Muç. L'emplaçament d'aquesta nova estació de ferrocarrils és idoni per a la ciutat, ja que l'estació del centre rep diàriament un flux de passatgers molt elevat (uns 18.000 viatgers) i la nova donaria accés directe a Barcelona i Terrassa als barris propers que posseeixen uns 45.000 habitants, que no s'haurien de desplaçar fins al centre per sortir de la ciutat en tren i, a més a més, descentralitzaria l'estació de les Torres.


RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles): Amb estació a l'Avinguda de l'Electricitat, entre els barris de barri de Ca n'Alzamora i Can Vallhonrat.[20]

  • R8 - (Granollers-Centre - Martorell)

Consulta els horaris aquí.

Origen – destinació

La línia R8 de rodalia de Barcelona enllaça les estacions de Martorell i Granollers-Centre, travessant les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. És la primera línia del sistema de rodalies que no passa per la ciutat de Barcelona. L'actual configuració d'aquesta línia neix el 26/06/2011, arran d'una reestructuració de serveis que circumscriu la línia 7 al trajecte Barcelona Sant Andreu Arenal - Cerdanyola Universitat, on es concentra la seva demanda més específica, i l'escissió de les estacions del trajecte Cerdanyola-Universitat / Martorell per formar una nova línia, l'R8 (Martorell - Granollers Centre), com a resposta a una antiga demanda per interconnectar aquests territoris.

Estacions Martorell Castellbisbal Rubí Sant Cugat del Vallès Cerdanyola-Universitat Mollet del Vallès-Sant Fost de Campsentelles Montmeló Granollers Centre

2. Dades rellevants

Trens

Actualment, en l'R8 circulen 32 trens cada dia.

L' R8 en xifres

Longitud: 40,2 km Nombre d'estacions: 8 Línies amb què connecta:

Rodalia de Barcelona: R2, R2 Nord, R4 i R7 Serveis regionals: R11 Viatgers/dia: * Viatgers/any: * Nombre de circulacions: 32 trens/dia laborable

  • Línia creada el 26/06/2011. Pendent de realitzar els estudis d'aforaments.


3. Història

La línia R8 es posa en marxa el 26 de juny de 2011, després de l'adaptació completa al tràfic de viatgers de la línia orbital el Papiol – Mollet del Vallès, els orígens de la qual es remunten a 1982, quan es va posar en servei una nova línia ferroviària per evitar que els trens de mercaderies circulessin per la ciutat de Barcelona. Totes les estacions actuals ja van ser construïdes, però no van donar servei de viatgers fins després de molts anys.

Així, el 1995 va entrar en servei l'estació de Cerdanyola-Universitat, dins d'una nova llançadora que comunicava Barcelona amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 16 de maig de 2005 es va inaugurar l'R7 de rodalia i l'inici del servei es faria el 23 de maig de 2005, amb un trajecte que enllaçava llavors l'Hospitalet de Llobregat amb Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Martorell.

La configuració actual es concreta el 26 de juny de 2011, en què es crea la nova línia R8 (Martorell - Granollers Centre per Cerdanyola Universitat), utilitzant tot l'antic ramal de mercaderies i sectors de les línies R4 i R2 per connectar les poblacions de Martorell i Granollers. D'aquesta manera, es crea la primera línia de rodalia amb un traçat completament extern a la ciutat de Barcelona que connecta el Baix Llobregat amb el Vallès.

L'estació de RENFE de Rubí es troba una mica allunyada del centre urbà: a uns 15-20 minuts a peu. No obstant això, la línia urbana L2 connecta l'estació de RENFE amb la d'FGC, el centre ciutat i els barris de Ca n'Oriol i El Pinar. Altres línies que hi passen a prop són la L4 i L5, a uns 3-5 minuts a peu des de l'estació, que també connecten la RENFE amb FGC i centre ciutat, i també amb els barris de La Serreta, Rubí Nord i Can Rosés.

Autobusos urbans[modifica | modifica el codi]

Rubí té a disposició dels seus ciutadans una xarxa de set línies urbanes d'autobusos públics per a la ciutat, gestionada per l'empresa Corporación Española de Transporte S.A (Avanza Grupo).[21]

  • L1 El Pinar - Can Serrafossà

de 5.30 a 22.00, cada 30 minuts

parades principals: El Pinar - Cementiri - Can Rosés Industrial - Plaça Sardana - Ajuntament - Estació FGC - Cova Solera - Can Fatjó - IES Duc de Montblanc - Els Avets - Can Serrafossà

  • L2 El Pinar/Can Rosés - Can Vallhonrat

de 6.15 a 21.45, cada 30 minuts

parades principals: El Pinar - Can Rosés - Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Biblioteca Municipal - Casal d'avis - Plaça Progrés - CAP Antón de Borja - Estació FGC - Ca n'Alzamora - Estació RENFE - Can Vallhonrat

  • L3 Castellnou - Estació RubÍ+D

de 6.18 a 21.55, cada 30 minuts

parades principals: Castellnou - Can Mir - Camí d'Ullastrell - IES J.V. Foix - Can Ximelis - C.A.P. Sant Genís - Sant Jordi Park - Can Fatjó - Estació FGC - l'Escardívol - Rubí Nord - Plaça Sardana - Plana del Castell

  • L4 Estació - Can Rosés - Estació RubÍ+D (línia circular)

de 6.30 a 21.54, cada 22 minuts

parades principals: Estació FGC - Avinguda Barcelona / Francesc Macià - Plaça Catalunya - C.A.P. Mútua - La Serreta - Rubí Nord - Can Rosés - Els Nius - Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Avinguda de l'Estatut - Parc de Ca n'Oriol - IES l'Estatut - 25 de Setembre - C.A.P. Anton de Borja - Ca n'Alzamora - Les Torres - Estació FGC

  • L5 Can Rosés - Estació RubÍ+D - Can Rosés (línia circular)

de 6.44 a 22.05, cada 22 minuts

parades principals: Can Rosés - La Serreta - Rubí Nord - Plaça Sardana - Ajuntament - Estació FGC - Les Torres - Ca n'Alzamora - C.A.P. Anton de Borja - 25 de Setembre - Avinguda de l'Estatut - IES l'Estatut - Parc de Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Ca n'Oriol - Els Nius - Can Rosés

  • L6 Pol. La Bastida - Pol. Rubí Sud

de 5.30 a 8; de 14 a 19; cada 30 minuts

parades principals: La Bastida - La Llana - Escardívol - Ajuntament - Estació FGC - Cova Solera - Can Jardí - Can Pi de Vilaroc - Rubí Sud

  • L7 Estació RubÍ+D - Sant Muç

Sortides de Sant Muç: 7.18, 16.45 Sortides d'Estació RubÍ+D: 14.00, 16.13, 19.13

parades principals: Estació RubÍ+D - Cap St. Genís - Plaça del Pi - Bellpuig

Autobusos interurbans[modifica | modifica el codi]

Set línies d'autobusos interurbans connecten Rubí amb la resta de ciutats del Vallès Occidental i el Barcelonès:

  • Autos Castellbisbal. SA: Rubí - El Papiol - Molins de Rei (3 autobusos, només feiners)
  • Autos Castellbisbal. SA: Rubí - Castellbisbal. Poligons Industrials (5 autobusos, només feiners)
  • Autos Castellbisbal. SA: Sabadell - Sant Quirze del Vallés - Rubí - Hospital General (2 autobusos en cada sentit, només Dissabtes)
  • Sarbus nocturn (N61): Barcelona - Rubí - Les Fonts (4 autobusos, cada nit)
  • Sarbus B7: Rubí - Sant Cugat del Vallès - Cerdanyola del Vallès
  • Sarbus B8: Sant Quirze del Vallès - Terrassa - Rubí - Sant Cugat del Vallès
  • Transports Generals d'Olesa, S.A.: Ullastrell - Rubí - Terrassa(6 autobusos en cada sentit, Feiners i Dissabtes)

Autopistes i Carreteres[22][modifica | modifica el codi]

Autopistes

Carreteres

  • La B-30, la calçada lateral de l'AP-7 és una de les principals vies d'accés a la ciutat, amb diverses entrades.
  • La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2, la B-24 i l'autopista AP-2 (B-23), i passa, a més de per Rubí, per Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alçada de Centelles.
  • La BP-1503 connecta Rubí, on dins de la ciutat es transforma en l'Avinguda de l'Estatut amb els municipis de Sant Cugat del Vallès i Terrassa, passant per Les Fonts.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població de la ciutat treballa majoritàriament en els sectors serveis (47,9%), bàsicament en el subsector del comerç al detall; i la indústria (40,1%),[12] que està concentrada en els polígons industrials propers a la riera de Rubí, car la indústria existent dins del nucli urbà s'ha anat transformant en habitatges, i compta amb una taxa d'atur (2006) del 6,4%, superior a la mitjana de la província.

Les feines agrícoles i ramaderes, que havien estat part fonamental de l'economia de la ciutat fins al segle XX, ocupant a finals del segle XIX[23] el 92,6 de la superfície cultivable amb vinya, per la producció de vi i aiguardent actualment són residuals, amb una crisi que es va iniciar el 1886 amb una plaga de fil·loxera.

Política[modifica | modifica el codi]

Govern municipal[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Rubí
Carme García Lores, alcaldessa des de 2003

Rubí destaca per ser una de les ciutats amb l'índex més gran d'abstenció de Catalunya, i que compta en l'àmbit local amb més candidatures: a les eleccions municipals de 2007 s'hi van presentar 8 llistes i 9 en 2011, sis de les quals van obtenir representació. L'any 2011 es tornen a presentar FAVR (Federació d'Alternatives Veïnals de Rubí) i Ciutadans, que segueixen sense aconseguir representació, i es presenta per primera vegada a la localitat PxC (Plataforma per Catalunya) que tampoc aconsegueix representació. El 2011 l'abstenció va ser del 53.58%. Forma el govern municipal el PSC en minoria, sent l'alcaldessa Carme García Lores.[24] Segons les darreres eleccions municipals (2011), la composició de l'Ajuntament és la següent:

Resultats electorals de Rubí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Carme García Lores 6.245 8 26,30
Partit Popular Mònica Querol Querol 4.596 6 19,35
Convergència i Unió Núria Climent 3.440 4 14,48
ICV-EUiA-E Marta Ribas 2.765 3 11,64
Esquerra Republicana de Catalunya - AM Arés Tubau i Pomareda 1.734 2 7,30
Alternativa Ciutadana de Rubí Jordi Giménez Manent 1.596 2 6,72
Altres 2.289 -
Blanc 1.084 -
Total 24.191 25
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Miquel Llugany i Paredes PSUC
1983 - 1987 Miquel Llugany i Paredes PSUC
1987 - 1991 Miquel Llugany i Paredes Iniciativa per Catalunya
1991 - 1995 Miquel Llugany i Paredes (1991-1994) Eduard Pallejà i Sedó (1994-1995) Iniciativa per Catalunya
1995 - 1999 Eduard Pallejà i Sedó Iniciativa per Catalunya
1999 - 2003 Eduard Pallejà i Sedó (1999-2000) Núria Buenaventura i Puig (2000-2003) Iniciativa per Catalunya
2003 - 2007 Carme García Lores PSC
2007 - 2011 Carme García Lores PSC
Des del 2011 Carme García Lores PSC

En la darrera etapa democràtica, la població de la ciutat s'ha mostrat com una ciutat d'esquerra i poc nacionalista catalana, fruit de la transformació demogràfica de les darreres generacions, formades en bona part per persones d'origen humil, tant espanyoles, com africanes i sud-americanes, sumades a una població autòctona comparativament reduïda, i visualitzat per les majories absolutes, entre els anys 1978 i 1999 del PSUC i la seva successora Iniciativa per Catalunya, i a partir de 1999 relativa d'Iniciativa per Catalunya i, des del 2003, relativa del PSC. Durant la legislatura 1999-2003, ICV-EUA (10 regidors) va governar durant dos anys amb el PSC, es trenca el pacte amb el PSC i els dos anys últims ICV-EUA governa amb CiU (2 regidors) i ERC (2 regidors).[25]

Encara que amb grans diferències de vots per cada partit segons el tipus d'elecció, el partit dominant en la ciutat és el PSC, que ha guanyat totes les eleccions des de les municipals del 1999, amb percentatges que oscil·len entre el 33,62% a les autonòmiques i el 50,40% de les eleccions generals. Iniciativa per Catalunya aconsegueix els millors resultats en les locals i el Partido Popular en les generals.

La suma de percentatges de les dues forces nacionalistes catalanes que es presenten a les eleccions locals, CiU i ERC se situa entorn del 20%, amb una distància que progressivament s'ha anat escurçant amb els anys, i que ha fet que els independentistes gaudeixin lleugerament de més suport en les eleccions locals. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el percentatge sumat de les dues forces és del 35%, rebent els conservadors el doble de vots que els d'esquerra.

En les eleccions de 2003 van sorgir diversos moviments en resposta a la gestió dels equips d'Iniciativa per Catalunya, que van fructificar en dues agrupacions que van aconseguir representació, de les quals únicament Alternativa Ciutadana de Rubí va aconseguir repetir representació, mentre que Units per Rubí va desaparèixer.[26]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Rubí, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
PSC Pere Navarro 6.561 19,7
CiU Artur Mas 6.283 18,86
PPC Alicia Sánchez-Camacho 4.783 14,36
ICV-EUiA Joan Herrera 4.169 12,51
C's Albert Rivera 4.142 12,43
ERC Oriol Junqueras 3.647 10,95
CUP David Fernández 845 2,53
Altres 2.356 9,61
Vots en blanc 516 1,53
Total 33.617

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Pere de Rubí

L'ajuntament ha editat un plànol amb informació turística en el que s'hi ubiquen els espais i edificis de més rellevància històrica i arquitectònica de la ciutat.[28]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Festa Major de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

La Festa Major de Rubí se celebra el cap de setmana més proper al dia 29 de juny, dia de Sant Pere, patró de la ciutat. Els actes més tradicionals de la festa són el pregó, la missa, el seguici de festa major, els balls d'envelat, les ballades de l'esbart i de l'escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Rubí, la ballada de gitanes al carrer, el concurs i audicions de sardanes, les ballades dels Gegants de Rubí,[29] actuació castellera, el correfoc, el piromusical, les activitats per infants, les actuacions de les agrupacions folklòriques foranes, la fira d'atraccions, el mercat artesanal, i els diferents espectacles musicals que agrupen concerts pels joves a la zona de l'escardívol així com la nit dedicada a la joventut: Nit Golfa tradicionalment Dissabte a la nit de Festa Major. L'estructura de la primera festa de la ciutat ha marcat el desenvolupament i els actes de la majoria dels actes de Festa Major de les poblacions del Vallés.

Un referent i punt molt important de la festa major de la ciutat és el Ball de Gitanes de l'Esbart Dansaire de Rubí (Ball de Gitanes referent del Vallés també).[30]

Ball de Gitanes de Rubí[modifica | modifica el codi]

El ball de Gitanes es tracta d'una dansa de Carnestoltes tradicionalment present a les comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. A Rubí el ball s'ha traslladat a la Festa Major sent una dansa que cal presenciar-la i viure-la.

El Ball de Gitanes era una autèntica festa que des del seu origen entre els gitanos que celebraven les bodes fins a la incorporació al patrimoni popular de la nostra gent, va viure multitud d'incorporacions com música i personatges. També va servir per organitzar concursos i encara avui és el document de dansa més festiu de la tradició Catalana.

A Rubí es ballen les Gitanes des d'abans de la fundació de l'Esbart, el 1923, i consten al programa de Festa Major de 1927; però va ser a partir de la versió coreogràfica creada per Albert Sans, el 1970, quan el Ball de Gitanes de Rubí va adquirir una nova personalitat artística i una major difusió, juntament amb un arrelament popular a la ciutat, que s'identificà amb aquesta dansa fins a fer-la representativa.

El 2007 Rubí va celebrar els 80 anys d'interpretació d'aquesta dansa, 37 de la recreació escènica i 25 des que els ciutadans de Rubí van voler retornar-la al carrer cada any, durant les dates de Festa Major.[31]

Festa Major de Sant Roc (festa major petita)[modifica | modifica el codi]

Els rubinencs, que havien fet un vot de poble, celebraven una missa anual en honor de la festivitat de Sant Roc el darrer diumenge d'agost, ja des de mitjans del segle XVI. A mitjan segle XIX la Germandat de sant Roc de Socors Mutus va afegir una processó i se celebraven balls. Avui en dia la festa l'organitzen les entitats que formen la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí i l'Ajuntament, i s'ha traslladat al segon cap de setmana de setembre. Els actes més tradicionals de la festa són la trobada de puntaires, la trobada de gegants,[29] els Versots, la Tronada, audició de sardanes, la Xerricada (concurs de beure en porró), actuació castellera, la cantada d'havaneres, concert i activitats infantils.

Festes del Carrer Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

Les Festes del Carrer Sant Jaume se celebren des del segle XIX[32] durant 4 o 5 dies al voltant del 25 de juliol. Durant aquestes festes els veïns del carrer Sant Jaume engalanen les seves cases i/o balcons amb motius diferents cada any; prèviament escollits pels veïns.

Festa dels Xatos[modifica | modifica el codi]

Paella popular a la festa dels Xatos

Els orígens de la Festa dels Xatos es remunten al segle XIX, quan l'agrupació "Els xatos" de Barcelona anava en romiatge fins a l'ermita de Sant Muç,[33] un sant molt popular, per la festivitat de la Pasqua Granada, i el ball de la tarda era molt celebrat a la ciutat. El romiatge va perdre força a principis del segle XX i es va transformar en un aplec simbòlic.

L'Esbart Dansaire de Rubí l'any 1986 amb motiu de la celebració de l'Any del Mil·lenari de Rubí, recupera la festa, que actualment consisteix a anar de la Plaça del Doctor Guardiet, passant per la masia de Can Ramoneda fins a l'ermita de Sant Muç, on es fa una arrossada[34] popular, i durant les celebracions es ballen sardanes, la dansa dels xatos i altres balls tradicionals. També hi participen moltes entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat: La Colla de Geganters de Rubí[29] i els gegantons del CEIP Teresa Altet, els Castellers de Rubí, Diables de la Riera de Rubí, Foment de la Sardana de Rubí, la Coral Unió Rubinense.

Fira de Sant Galderic[modifica | modifica el codi]

La fira de Sant Galderic, impulsada per l'Associació Sant Galderic, que es realitza a la plaça del Doctor Guardiet[35] i els carrers del centre històric, inclou parades d'artistes i alimentació, i al mateix temps es realitzen cursos de tast de vins, xerrades, exposicions, una trobada de col·leccionistes, i el concurs de pintura ràpida organitzat per l'escola d'art i disseny de Rubí.

Els Tres Tombs[modifica | modifica el codi]

Anomenada com el "dia dels burros"[36] per Sant Antoni Abat, patró dels animals. Se celebra als inicis de febrer. Consisteix en la cercavila d'una rua de carros, cavalls i altres animals domèstics. Tots gaudeixen d'un esmorzar popular i a l'acabar la cercavila els animals participants són batejats a l'Església de Sant Pere de Rubí.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Rubí edita mitjans de comunicació d'àmbit local:

  • Radar FM: Emissora de ràdio cultural i de format independent. Emet al 106.8 de l'FM i online a www.radarfm.cat.
  • Rubitv.cat: la primera televisió online de la ciutat. Portal d'actualitat de referència de la ciutat amb notícies en format vídeo. Nascut l'11 de setembre de 2011, es tracta d'un mitjà de comunicació privat que ha arrelat amb força a la ciutat en molt poc temps.
  • La petjada de Rubí: blog d'actualitat local que permet els comentaris dels seus lectors. Des de 2008.
  • Diari de Rubí. Setmanari gratuït d'informació local editat per Imatge Blanch, SL[37] amb una tirada de 15.000 exemplars, escrits parcialment en català i en castellà. Surt cada dijous i es troba en diferents punts de la ciutat. Disposa de pàgina web i fòrum de participació.
  • Guia de Rubí: Classificats, notícies, oci, comerç, gastronomia...
  • Ràdio Rubí. Emissora de ràdio municipal fundada el 20 de novembre de 1979, es troba al 99.7 de la freqüència modulada.[38]
  • La Ciutat: Revista municipal gratuïta d'informació local, repartida a les bústies de les cases.

Entitats ciutadanes[modifica | modifica el codi]

Cultura tradicional i popular[modifica | modifica el codi]

Els Castellers de Rubí carregant un 4 de 6 a la diada de Sant Roc de 2007
  • Castellers de Rubí. Prenent el nom de la colla que va existir a Rubí durant l'any 1984, que va fer castells de 5 i un intent de 4 de 6,[39] es crea el 1996 l'actual agrupació, que compta amb uns 150 membres i aixeca castells de sis, tot i haver arribat a aixecar castells de set (dificultat mitjana).
  • Colla de Trabucaires de Rubí. Creada el 2007.
  • Colla Gegantera del CEIP Teresa Altet de Rubí. Entitat cultural nascuda a l'escola Teresa Altet, que té com a objectius desenvolupar una activitat cívica i lúdica de coneixement de la cultura catalana i de donar a conèixer Rubí als pobles que visita, mitjançant l'activitat gegantera i musical.
  • Coral Unió Rubinense
  • Diables de la Riera de Rubí.
  • Diables de Rubí.
  • Diables Rubeo Diablorum.
  • Escola de Sardanes Flor de Neu.
  • Esbart Dansaire de Rubí: Fundat el 1923, és una entitat que treballa en els diferents àmbits de la dansa catalana: l'ensenyament, producció i presentació d'espectacles, i la conservació i difusió de les tradicions catalanes. Compta amb una escola de dansa. Participa activament en l'Aplec de Sant Muç, la Festa dels Xatos, la Ballada de Gitanes al Carrer, i l'organització del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rubí (Rubifolk).
  • Foment de la Sardana de Rubí. Fundat el 23 d'octubre de 1927,[40] les seves activitats es van interrompre el 1936, fins a la seva refundació com Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rubí. El 1977 va recuperar el seu nom original en la celebració del 50è aniversari. Ha editat 6 discs amb sardanes dedicades a Rubí.
Els Gegants de Rubí a la romeria de Montserrat de 2008
  • Colla de Geganters de Rubí. A Rubí hi ha gegants des de 1956[41] En Roc i la Paula, els gegants de Rubí, acompanyats de la gegantona Laia participen en les festes majors, de Sant Pere, i els Xatos.[29]
  • Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí
  • Obrador Coral de Rubí
  • Centre d'Esplai l'Eixam

Altres cultures[modifica | modifica el codi]

  • Hermandad Rociera de Rubí
  • Irmandade Galega de Rubí

Entitats Solidàries[modifica | modifica el codi]

  • Rubí Solidari, des de 1994.

Clubs esportius[42][modifica | modifica el codi]

  • Atletisme: Unió Atlètica Rubí, fundada el 1993, té com a seu les instal·lacions a les pistes d'atletisme de Can Rosés i disposa d'una escola.
  • Bàsquet: El CEB Sant Jordi competeix en el grup quatre de la segona divisió catalana, mentre que el CIPSA Rubí competeix en primera divisió masculina de Copa Catalunya, Grup 1.
  • Futbol: Les entitats més destacades són la UE Rubí, que milita a la Tercera Divisió Nacional i l'Olímpic Can Fatjó, es manté en regional preferent. Altres clubs com la Penya Blaugrana Ramon Llorens fan esport de base.
  • Futbol sala: Club Esportiu Rubí Futbol Sala
  • Handbol: L'Handbol Rubí és un club amb més 20 anys de tradició que ha donat entreteniment a molts joves de la ciutat, i que actualment el seu equip sènior milita a la segona divisió catalana. Un dels aspectes a destacar de l'entitat és la dedicació a la seva escola, a la qual, amb pactes amb diferents escoles de la ciutat, té un equip a cada centre i organitza una lliga interescolar juntament amb equips de ciutats veïnes com Sant Cugat, Mira-sol o Valldoreix.
  • Hoquei sobre patins en línia: Hockey Club Rubí Cent Patins. L'Hoquei Club Cent Patins va néixer durant les olimpíades de Barcelona 92. Cent patins Rubí ha aconseguit diversos títols importants, dels quals destaquen la Copa Confederació d'Europa aconseguida per l'equip Sènior masculí l'any 2009 o la Copa del Rei aconseguida també per l'equip Sènior masculí les temporades 2005/06 i la 2008/09.
  • Taekwondo: Gimnàs Seul.
  • Waterpolo: El Club Natació Rubí té equip masculí, que participa en la segona divisió espanyola, i femení, que participa en la divisió d'Honor. La seva seu és a la zona esportiva de Can Rosés.

Ciutadans il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Rubí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pere Bel: Poblat iberoromà de Can Fatjó. Diari de Rubí, 13/12/07
  4. Molí 21. Aproximació a l'entorn de l'antiga Fassina Aguilera Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. L'import de la venda fou de 950 florins d'or
  6. Travessar el túnel del temps
  7. Sanllehí i Bitrià, Enric. «L'impacte de la tercera guerra carlina a Terrassa». Terme, n.16, 2001, p.146-147.
  8. Diputació de Barcelona Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. Idescat
  10. Idescat 2007: 70.494 habitants
  11. Idescat
  12. 12,0 12,1 Anuari de Cajaespaña
  13. «El paisatge rural». Institut Municipal de Medi Ambient. [Consulta: 29/6/2014].
  14. «Criteris objectius i solucions de planejament». Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), 2008, pàg. 93 [Consulta: 23/6/2014].
  15. Els centres educatius avancen les jornades de portes obertes. Ràdio Rubí, 15/1/10. 
  16. «Sanitat: CAP». Guia ciutadana. Ajuntament de Rubí. [Consulta: 20/6/2014].
  17. «Servei d'instal·lacions esportives». Ajuntament de Rubí. [Consulta: 24/6/2014].
  18. Mapa del sistema tarifari integrat Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  19. «barcelona-valles». FGC. [Consulta: 25/6/2014].
  20. «Estació de Renfe». Ajuntament de Rubí. [Consulta: 25/6/2014].
  21. «Informació horaris de les línies d'autobusos urbans de Rubí». Rubibus. [Consulta: 26/6/2014].
  22. «ESTUDI D’AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA». A: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Rubí, 2009. 
  23. Dades fins al 1940 procedents de Els casinos republicans: política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939.
  24. Municat
  25. La Ciutat, 88, Octubre 2002, pàg. 13.
  26. «Eleccions municipals a Catalunya: Rubí». 324, 2007. [Consulta: 4/7/2014].
  27. Ajuntament de Rubí, L'alcaldessa inaugura diumenge el jaciment romà de Ca n'Oriol
  28. Plànol turístic de Rubí Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 Gegants de Rubí, les festes
  30. [1]
  31. [enllaç sense format] http://www.tv3.cat/videos/178409
  32. Guia de Rubí 2006
  33. Ajuntament de Rubí: Els Xatos
  34. Anunci de la Festa dels Xatos 2008
  35. Associació Sant Galderic
  36. Festacatalunya.cat
  37. Dades de l'editora [2]
  38. Pàgina oficial de Ràdio Rubí
  39. Web dels Castellers de Rubí
  40. Foment de la Sardana de Rubí [3]
  41. Gegants de Rubí
  42. «Rubí Esport». Ajuntament de Rubí. [Consulta: 15/6/2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Batalla i Alemany, Ramon. Els casinos republicans. política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939, 1999. ISBN 84-8415-123-9. 
  • Freixes, Josep Maria. La Unió Esportiva Rubí, una història (1912-2004). Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-609-2741-5. 
  • Pereira Castro, Carlos. Xemeneies de Rubí, 1998. ISBN 84-930697-1-X. 
  • Tresserras i Gajul, Joan Manuel. Rubí en molts sentits, 2001. ISBN 84-7782-790-7. 
  • Torné i Clemente, Meritxell. L'Abans. Rubí recull gràfic 1872-1965, 2002. ISBN 84-95550-12-1. 
  • Moreno Fornés, Meritxell; Pons Alsina, Gemma; Ruiz Villalba, Christian. La rierada de Rubí de 1962. Ajuntament de Rubí, 2000. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubí Modifica l'enllaç a Wikidata