Montcada i Reixac

De Viquipèdia

Montcada i Reixac


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Vallès Occidental

L'estació de Montcada i Reixac - Manresa, de la línia C4 de
rodalies de Renfe Operadora, és una de les moltes del municipi

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental

Gentilici

Montcadenc, montcadenca

Superfície

23,4 km²

Altitud

36 m

Població (2007)
• Densitat

32.111 hab.
1.372,26 hab/km²

Coordenades

41° 29′ 14″ N, 2° 11′ 16″ E / 41.48722, 2.18778(i) 41° 29′ 14″ N, 2° 11′ 16″ E / 41.48722, 2.18778

Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

5
César Arrizabalaga Zabala (PSC)

Agermanament

Mourenx (França)
Nahulingo (El Salvador)
La Paz Centro (Nicaragua)
Settimo Torinese (Itàlia)

Montcada i Reixac és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Montcada Centre.

Antigament, especialment en el franquisme, era conegut com a Moncada y Reixach o Montcada y Reixach. Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Ripollet, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Vallès i La Llagosta.

El riu Besòs a Montcada i Reixac

Està format pels següents barris: Terra Nostra, Can Cuiàs, Can Sant Joan (més conegut com a Bifurcació), Montcada Centre i Mas Rampinyó (Montcada Nova i Mas Duran).

Entitat de població	Hab. (2005)
Can Cuiàs	3.138
Can Santjoan	4.943
Masrampinyo, el	8.316
Montcada Centre	12.468
Terra Nostra	2.860
Font: Municat

Moncada i Reixach s'estableix com un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona, transcorrent per l'esmentada localitat tres línies ferroviàries. La ciutat compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Des de 2003 hi ha també una estació de Metro de Barcelona en el terme municipal, Can Cuiàs.

És rellevant el recentment inaugurat Parc de la Llacuna, una gran zona verda al districte de Mas Durán, el pulmó verd de la ciutat, amb un espai de 55.000 km2 de vegetació, zones de lleure, vials per a vianants i un llac d'origen natural.

[edita] Situació

Es troba al límit amb el Vallès Oriental i amb el Barcelonès, al nord del pas de Finestrelles, per on el Besòs s'obre pas a través de la Serralada Litoral vers el pla de Barcelona.

Drenen el terme, a més, el riu Ripoll i el seu afluent la riera de Sant Cugat. La part meridional del municipi és accidentada per la Serralada Litoral. El sector més pla s'estén principalment al nord, en plena depressió del Vallès.

Tanmateix, el que ha condicionat l'evolució del municipi és el corredor natural obert pel riu, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona. Això fan que per aquest corredor passin tres línies de ferrocarril (a Portbou, a Puigcerdà i a Lleida), tres autopistes (a la Jonquera, a Terrassa i a Vic), tres carreteres importants (a Terrassa, a Puigcerdà i a la Roca del Vallès) aprofiten aquest pas i han dividit el creixement urbà en nuclis mal comunicats entre ells.

[edita] Economia

La indústria és la base econòmica del municipi i ha desbancat l'economia tradicional de Montcada i Reixac que s'havia basat sempre en l'agricultura: vinya, blat, patates, maduixa i arbres fruiters.

[edita] Història

El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada, que s'alçava dalt del turó del mateix nom, dominant l'antiga via romana i el camí ral, és del 1023.

Fou el lloc d'origen de la famosa família Montcada i centre de la baronia de Montcada, que el 1390 passà a ésser propietat de la ciutat de Barcelona.

El 1713 el castell de Montcada fou demolit per ordre de Felip V per evitar que els catalans el poguessin tornar a utilitzar contra els castellans després de la Guerra de Successió.

L'església de Santa Maria de Montcada, al costat del castell, romànica (és esmentada ja el 1134), subsistí fins el 1808, que fou enderrocada per les tropes napoleòniques durant la Guerra del francès (el 1908 fou bastit un nou santuari desfet a la instal·lació, el 1917, de la fàbrica Asland).

Del terme de Montcada derivava l'aigua del Besòs cap al famós rec Comtal, que alimentava els molins de Barcelona. Al s XV eren coneguts els adobers i els vidriers de Montcada, que aprofitaven l'abundància d'aigua del terme; als ss XVI i XVII hom hi constata la fabricació de paper. Al començament del s XX les aigües de Montcada proveïen l'antic poble de Sant Andreu de Palomar i, en part, Barcelona. La funció de lloc d'estiueig de la burgesia barcelonina que havia anat adquirint des del s XIX fou completament frenada per la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland, el 1917, que marcà l'inici de la industrialització del municipi (Ferrer i Bernades el 1930, Aismalíbar el 1934).

Des dels anys cinquanta fou afectada per l'onada immigratòria de la regió de Barcelona, que desbordà la vila i motivà la creació de nous nuclis i el creixement d'altres i la pèrdua de la vida tradicional de poble. El decenni 1950-60 hi hagué un nou gran impuls industrial (tallers mecànics, petites i mitjanes indústries), continuat en 1960-70 amb un altre grup de noves fàbriques, com Levivier, Bosuga, Ignis, Prebetong, etc i que encara no s'ha aturat. A l'esquerra del Besòs, al sector més muntanyós, hi ha el poble de Reixac i l'antiga quadra de la Vallençana, nucli residencial i d'estiueig.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
36	38	45	120	719	1.344	1.425	1.626	1.710

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
1.949	2.810	6.513	6.649	8.656	13.295	22.462	25.582	27.113

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
26.356	27.393	27.068	26.886	27.952	29.653	30.953	32.153	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	José María Campos Fernández	PSUC
1983-1987	José María Campos Fernández	PCC
1987-1991	José María Campos Fernández	PCC
1991-1995	José María Campos Fernández	PEC
1995-1999	José María Campos Fernández	IC-EV
1999-2003	César Arrizabalaga Zabala	PSC
2003-2007	César Arrizabalaga Zabala	PSC
2007-2011	César Arrizabalaga Zabala	PSC