Montcada i Reixac

Montcada i Reixac

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
L'estació de Montcada i Reixac - Manresa, de la línia C4 de rodalies de Renfe Operadora, és una de les moltes del municipi
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Montcadenc, montcadenca
Superfície	23,4 km²
Altitud	36 msnm
Població (2011)   • Densitat	34.232 hab. 1.462,91 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 432200 4593150
Organització Entitats de població • Alcaldessa:	5 Maria Elena Pérez (PSC)
Codi postal	08110
Codi territorial	081252
Dies de mercat	dimecres
Agermanament	Águilas (Murcia) Mourenx (França) Nahulingo (El Salvador) La Paz Centro (Nicaragua)
Web	www.montcada.cat

Montcada i Reixac és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental, amb capital a Montcada Centre.

Antigament, especialment en el franquisme, era conegut com a Moncada y Reixach o Montcada y Reixach. Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Limita amb els municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Ripollet, Sant Fost de Campsentelles, Mollet del Vallès i La Llagosta.

Està format pels següents barris: Can Cuiàs, Can Pomada, Can Sant Joan (Bifurcació), Carrerada (Montcada Nova), Font Pudenta, La Ribera (Valentine), Mas Duran, Mas Rampinyo, Montcada Centre, Pla d'en Coll, Terra Nostra (Santa María de Montcada) i Vallençana-Reixac.

Entitat de població	Habitants
Can Cuiàs	3.211
Can Sant Joan	5.079
Mas Rampinyo	9.383
Montcada	12.655
Terra Nostra	3.125
Dades: 2009. Font: Idescat

Montcada i Reixac s'estableix com un punt clau en els enllaços ferroviaris de Barcelona, transcorrent per l'esmentada localitat tres línies ferroviàries. La ciutat compta amb cinc estacions de ferrocarril en actiu (Montcada Bifurcació, Montcada i Reixac-Manresa, Montcada i Reixac Santa Maria, Montcada-Ripollet i Montcada i Reixac). Des de 2003 hi ha també una estació de Metro de Barcelona en el terme municipal, Can Cuiàs.

És rellevant el recentment inaugurat Parc de la Llacuna, una gran zona verda al districte de Mas Durán, el pulmó verd de la ciutat, amb un espai de 55.000 m² de vegetació, zones de lleure, vials per a vianants i un llac d'origen natural.

Situació

Es troba al límit amb el Vallès Oriental i amb el Barcelonès, al nord del pas de Finestrelles, per on el Besòs s'obre pas a través de la Serralada Litoral vers el pla de Barcelona.

Drenen el terme, a més, el riu Ripoll i el seu afluent la riera de Sant Cugat. La part meridional del municipi és accidentada per la Serralada Litoral. El sector més pla s'estén principalment al nord, en plena depressió del Vallès.

Tanmateix, el que ha condicionat l'evolució del municipi és el corredor natural obert pel riu, que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona. Això fan que per aquest corredor passin tres línies de ferrocarril (a Portbou, a Puigcerdà i a Lleida), tres autopistes (a la Jonquera, a Terrassa i a Vic), tres carreteres importants (a Terrassa, a Puigcerdà i a la Roca del Vallès) aprofiten aquest pas i han dividit el creixement urbà en nuclis mal comunicats entre ells.

El riu Besòs a Montcada i Reixac

Economia

La indústria és la base econòmica del municipi i ha desbancat l'economia tradicional de Montcada i Reixac que s'havia basat sempre en l'agricultura: vinya, blat, patates, maduixa i arbres fruiters.

Història

El lloc de Montcada és esmentat ja el 989, i el primer testimoni del castell de Montcada, que s'alçava dalt del turó del mateix nom, dominant l'antiga via romana i el camí ral, és del 1023.

Fou el lloc d'origen de la famosa família Montcada i centre de la baronia de Montcada, que el 1390 passà a ésser propietat de la ciutat de Barcelona.

El 1713 el castell de Montcada fou demolit per ordre de Felip V per evitar que els catalans el poguessin tornar a utilitzar contra els castellans després de la Guerra de Successió.

L'església de Santa Maria de Montcada, al costat del castell, romànica (és esmentada ja el 1134), subsistí fins el 1808, que fou enderrocada per les tropes napoleòniques durant la Guerra del francès (el 1908 fou bastit un nou santuari desfet a la instal·lació, el 1917, de la fàbrica Asland).

Del terme de Montcada derivava l'aigua del Besòs cap al famós rec Comtal, que alimentava els molins de Barcelona. Al s XV eren coneguts els adobers i els vidriers de Montcada, que aprofitaven l'abundància d'aigua del terme; als ss XVI i XVII hom hi constata la fabricació de paper. Al començament del s XX les aigües de Montcada proveïen l'antic poble de Sant Andreu de Palomar i, en part, Barcelona. La funció de lloc d'estiueig de la burgesia barcelonina que havia anat adquirint des del s XIX fou completament frenada per la instal·lació de la fàbrica de ciment Asland, el 1917, que marcà l'inici de la industrialització del municipi (Ferrer i Bernades el 1930, Aismalíbar el 1934).

Des dels anys cinquanta fou afectada per l'onada immigratòria de la regió de Barcelona, que desbordà la vila i motivà la creació de nous nuclis i el creixement d'altres i la pèrdua de la vida tradicional de poble. El decenni 1950-60 hi hagué un nou gran impuls industrial (tallers mecànics, petites i mitjanes indústries), continuat en 1960-70 amb un altre grup de noves fàbriques, com Levivier, Bosuga, Ignis, Prebetong, etc i que encara no s'ha aturat. A l'esquerra del Besòs, al sector més muntanyós, hi ha el poble de Reixac i l'antiga quadra de la Vallençana, nucli residencial i d'estiueig.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 36 38 45 120 719 1.344 1.425 1.626 1.710 1.949

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.810 6.513 6.649 8.656 13.295 22.462 25.582 27.113 26.356 27.393

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 27.068 26.886 27.952 29.653 30.953 32.153 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

María Elena Pérez
Alcaldessa de Montcada i Reixac

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José María Campos Fernández	PSUC
1983 - 1987	José María Campos Fernández	PCC
1987 - 1991	José María Campos Fernández	PCC
1991 - 1995	José María Campos Fernández	PEC
1995 - 1999	José María Campos Fernández	IC-EV
1999 - 2003	César Arrizabalaga Zabala	PSC
2003 - 2007	César Arrizabalaga Zabala	PSC
2007 - 2011	César Arrizabalaga Zabala	PSC
2011 - ara	María Elena Pérez	PSC

L'exalcalde César Arrizabalaga va anunciar el dia 2 de juny de 2010 en roda de premsa que deixava el càrrec el 21 de juny d'aquell mateix any. La seva successora seria María Elena Pérez, qui a partir del dia 1 de juliol de 2010 es convertiria en la primera dona alcaldessa de Montcada i Reixac.

Personatges cèlebres

• Miquel Poblet, ciclista professional.
• Guillem Ramon de Montcada, El Gran Senescal.
• Carles Quílez, periodista i escriptor.
• Serafín Marín, torero.
• Núria Gago, actriu.
• Ricardo Torres Reina (a) Bombita, torero.
• Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte.
• Carlos Cuevas, actor.

Museus

• Museu Municipal de Montcada

Entitats

• Colla Gegantera de Montcada i Reixac.
• Diables de Montcada i Reixac.
• Assemblea de joves de Montcada i Reixac.

Vegeu també

• Turó Blau

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• PSC Local
• ICV Local
• EUiA Local
• Esquerra Local
• Bloc d'història local del poble, creat per X.Colomé
• Web sobre espeleologia urbana a Montcada i Reixac