Estornell vulgar

Estornell vulgar
Estornell vulgar al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Aves Ordre: Passeriformes Família: Sturnidae Gènere: Sturnus Espècie: S. vulgaris
Nom binomial
Sturnus vulgaris (Linnaeus (1758))

Estornell vulgar començant a mudar al plomatge hivernal.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) amb plomatge hivernal.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) amb plomatge d'època de cria o de zel.

L'estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids. És una espècie que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els darrers decennis. És originari d'Euràsia, però s'ha introduït a Àfrica del Sud, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.És característic de l'animal anar en grup de centenars o milers d'exemplars, els quals s'alimenten als camps i fruiters durant el dia i a la nit cerquen l'escalfor de la gran ciutat per dormir. No està valorat gastronòmicament com el seu familiar directe el tord, i és bastant odiat pels camperols per les destrosses als cultius que solen realitzar aquestes bandades de milers d'aucells.

Característiques generals

• Nom científic : Sturnus vulgaris
• Família : Estúrnids
• Talla : 32-37 cm
• Pes : 60-95 grams
• Edat màxima :

Morfologia

Té el plomatge generalment fosc amb reflexes iridescents i tacat de blanc. El bec és punxegut i fort. És probablement un dels ocells més familiars de les regions temperades, amb el seu cos plenet, les ales curtes, triangulars i punxegudes, amb cua curta i quadrada. L'adult és negre i brillant amb reflexes verds a l'estiu; a l'hivern, el seu plomatge és similar però amb taquetes blanques a l'esquena i el ventre. Bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu, potes llargues i fines de color marró rosat, ulls marrons foscos. Presenta un discret dimorfisme sexual: la femella és menys brillant, però presenta més taques al ventre. Els joves són de color marró mat al seu primer hivern. Els estornells solen passar dues períodes de muda de plomes, la muda d'estiu i la muda d'hivern.

És molt fàcil de confondre amb l'estornell negre (Sturnus unicolor) que, com el seu nom indica, té menys taques a les seves plomes.

De lluny també és pot confondre amb la merla, que és negra i d'una mida semblant (lleugerament més gran). Es distingeixen fàcilment per la cua i les ales més llargues de la merla, que també fan que voli amb un altre aire.

Comportament

Jove estornell vulgar caigut del niu, amb el plomatge de color marró

Difereix d'altres ocells de color marró gris per la seva manera de caminar erecta i com d'ànec, fent saltets. El seu vol és enèrgic i directe, gràcies a les seves ales i cues curtes. A l'hivern forma grans estols -a vegades de milers d'exemplars- que es mouen de forma sincronitzada com si es tractés d'un sol individu. Realment és un espectacle que impressiona de veure i sentir, quan surten de cop després d'amagar-se entre canyissars.

Hàbitat

És molt abundant a tot Europa i també a Àsia Menor, a Rússia i fins i tot a Mongòlia.

És sedentari a Europa del Sud i a l'Oest, però les poblacions nòrdiques i orientals emigren a l'hivern fins a aquestes regions, i inclús més lluny cap al sud, fins arribar al perímetre mediterrani.

Aquesta espècie és adaptable i omnívora, sent considerada como a perjudicial, fins i tot una plaga, en molts dels països on s'ha introduït.

El fet de ser tant abundant en certs territoris i ser agressiu, ha perjudicat les espècies autòctones per la competició per trobar llocs per la nidificació.

A Austràlia occidental, que encara no ha estat envaïda pels estornells, el govern paga als caçadors de plena dedicació per matar els que hi arriben.

Reproducció

Ous al niu

A la primavera s'aparellen per a criar, buscant per a fer niu a les teulades. Prefereixen les cases abandonades, però també resulten afectats els habitatges ocupats. Aixequen les teules i expulsen als pardals i altres ocells menys forts. Només es fica dins dels grans nuclis urbans quan s'aplega a dormir i llavors ho fa en enormes estols, sobretot a partir del mes de juny, quan els polls han sortit del niu.

Migració

Estornells descansant en un pi a la península d'Ístria durant la migració.

Migrador al N. i NE. d'Europa, des d'on arriben en gran nombre per hivernar als països mediterranis a l'octubre a l'abril.

Cant

El seus xiulets característics els identifiquen amb facilitat.

Tenen un ampli repertori de cants i poden aprendre a imitar sons del seu entorn.

Alimentació natural

L'estornell vulgar és un ocell gregari, que s'alimenta d'insectes i cucs a l'estiu i de fruits quan no troba animals petits. Es reuneixen en grans estols tant a l'hora de menjar com per al repòs nocturn. Aquestes concentracions poden devastar alguns cultius, sobretot oliveres i altres fruiters i per altra part, poden degradar els espais urbans on s'arreceren per passar la nit, a més de produir un guirigall considerable, molest pels veïns propers. Un estol d'estornells vulgars nombrós pot malmetre tota la producció d'un fruiter en poc estona d'un sol dia. El risc es dóna en el moment que la fruita és madura.

La seva inclinació pels fruits (cireres, raïm, olives) fa que sigui poc apreciat pels pagesos de l'Europa de l'Oest i mediterrània, però, en canvi, molt apreciat pels de l'Europa de l'Est perquè essencialment és insectívor.

Alimentació amb menjadores

Mescles de llavors per a canaris o periquitos; són barreges de llavors d'escaiola, mill i civada. Cacauets pelats i sense sal. Cereals (blat, ordi, blat de moro...)

Altres

Com a curiositat es pot dir que encara que avui dia hi hagi uns 200 milions d'estornells vulgars a Nord-amèrica, són tots descendents d'una seixantena deixats anar al Central Park de Nova York, per Eugene Shieffelin, pertanyent a una societat d'aclimatació, que tractava d'introduir a aquest país totes les espècies d'aus esmentades a les obres de William Shakespeare.

S'han multiplicat tant ràpidament que, un segle després de la seva introducció, han contribuït a la decadència de certes espècies. Se les troba ara a tot Nord-amèrica, fins a Alaska, arribant al nivell de superpoblació.

És preuat pels caçadors i és molt fàcil de caçar ja que disparant a un estol en cauen desenes. Es consumeix en paté.

Se n'han descrit les següents subespècies:

• S. vulgaris vulgaris
• S. vulgaris faroensis
• S. vulgaris zetlandicus
• S. vulgaris granti
• S. vulgaris poltaratskyi
• S. vulgaris tauricus
• S. vulgaris purpurascens
• S. vulgaris caucasicus
• S. vulgaris nobilior
• S. vulgaris porphyronotus
• S. vulgaris humii
• S. vulgaris minor

Galeria d'imatges

Súper-estol d'estornells a Califòrnia.

• 

  Aglomeració d'ocells, segurament estornells, en una línia d'alt voltatge a Alemanya.]]

• 

  Un exemplar a Londres, probablement una femella immadura.

• 

  Exemplars adults i juvenils mudant al plomatge d'hivern, foto de finals d'estiu, Països Baixos.

• 

  Estornell cantant on s'aprecien les plomes llargues de sota el coll.

Enllaços externs

• Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor a Catalunya. Tesi doctoral (català)
• Plana sobre l'estornell a la pàgina "El medi natural del Bages", de la delegació del Bages de l'Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.