Hivern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'hivern en les zones temperades estar relacionat amb imatges de fred i neu, com en aquest paisatge alemany

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud ), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de març en l'hemisferi nord i el 21 de setembre en l'hemisferi sud). No obstant això, a vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord i juny, juliol i agost en l'hemisferi sud.

Meteorologia[modifica | modifica el codi]

Animació de la capa de neu canviant amb les estacions.

Algunes autoritats intenten definir hivern astronòmic, sovint compensant els que es basen únicament en la posició de la Terra en la seva òrbita al voltant del sol. El començament d'un hivern astronòmic es manté constant en cada hemisferi a pesar de les condicions climàtiques, però varia amb les cultures.

La inclinació dels raigs solars tenen molt a veure en el canvi de clima.

L'hivern astronòmic és el mètode de mesurament de la temporada d'hivern dels meteoròlegs sobre la base dels "patrons perceptibles de l'oratge" per propòsits de registre,[1] de manera que el començament de l'hivern meteorològic pot canviar depenent de la distància del nord d'on es viu.[2] L'hivern és sovint definit pels meteoròlegs de ser tres mesos calendari amb les mitjanes de temperatures més baixes. Açò correspon als mesos de desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord, i els mesos de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. En alguns climes, com el mediterrani, acostuma a ser una època de més precipitacions, tot i que en zones de clima oceànic o continental sovint plou més a l'estiu.

La natura s'adapta a l'estació. Els vegetals de fulla caduca perden les fulles per evitar que les malmetin les gelades, i algunes plantes fins i tot perden tota la part aèria (hemicriptòfits i geòfits). Els animals s'han d'adaptar no només al fred sinó també a la menor disponibilitat de menjar.[3] Per això, molt ocells i també animals d'altres espècies migren cap a llocs més càlids, i d'altres hibernen.[3] Molts mamífers tenen més pèl i algunes aus tenen més plomissol.[3] Alguns ocells, que a l'estiu són més o menys solitaris, a l'hivern els trobem agrupats en estols buscant menjar, com passa amb els tudons, els tords o els pinsans.[3] Als boscos europeus són destacables els grans grups de mallerengues.[3]

Simbolisme[modifica | modifica el codi]

En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. En la teoria dels quatre humors, li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.

Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deessa Persèfone.

Hivern, pintura de Josep Maria Tamburini i Dalmau. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. PublicRadio.org (anglès)
  2. NOAA Press Release (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Pujol i Forn, Jordi. La vida al bosc. Barcelona: Teide, 1981. ISBN 84-307-2803-1. 


Les estacions de l'any
Primavera Estiu Tardor Hivern
Muir1.jpg Strohräder.jpg Autumn.westonbirt.750pix.jpg Windbuchencom.jpg