Civada

De Viquipèdia

Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Civada
Estat de conservació
Risc mínim
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Liliopsida Ordre: Poales Família: Poaceae Subfamília: Pooideae Tribu: Poeae Gènere: Avena Espècie: A. sativa
Nom binomial
Avena sativa L. (1753).[1]
Sinònims
Avena byzantina K. Koch Avena byzantina var. anopla Mordv Avena diffusa var. segetalis Vavilov Avena diffusa var. volgensis Vavilov Avena orientalis Schreb Avena sativa var. aristata Schltdl. Avena sativa var. brunnea Körn.

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual, que pertany a la família de les gramínies, concretament dels cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats més cultivades són: avena sativa i avena byzantina.

El seu cultiu s'ha extès arreu del món però els llocs on la trobem majoritàriament avui en dia cultivada és al centre d'Europa (fins a 60º N) i nord d'Amèrica. Segons el lloc es sembra a la tardor o a la primavera ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.

A Catalunya la dita pagesa Civada rai indicava que era un conreu al qual se li prestava molt poca atenció.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Distribució i ecologia 3 Descripció 4 Farmacologia 4.1 Part utilitzada (droga) 4.2 Composició química 4.3 Accions farmacològiques 4.4 Usos medicinals 4.5 Altres usos medicials popularis i etnomedicinals 4.6 Toxicitat 4.7 Interaccions medicamentoses i contraindicacions 5 Alimentació 5.1 Aport nutricional 6 Dades històriques 7 Legislació i conservació 8 Observacions 9 Galeria d'imatges 10 Enllaços externs 11 Notes i referències 12 Bibliografia

[edita] Etimologia

El terme Avena prové del mot llatí Avena i el terme sativa prové del mot llatí Sativus- a- um, que significa el que es cultiva o planta.

[edita] Distribució i ecologia

Originària del sud- est asiàtic i naturalitzada als Balcans. Actualment es troba cultivada en molts llocs del món, sobretot a zones temperades, però on és més abundant és al centre d'Europa (fins als 60º N) i al nord d'Amèrica. És una planta sovint subespontània als erms i vores de camins. A la península Ibèrica es troba a zones amb probabilitat baixa de glaçades. A la regió catalana la torbem a les següents províncies: Alacant, Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València. Floreix entre juny i agost i la seva recol·lecció s'efectua a l'estiu. Poc resistent al fred i a les glaçades fortes. Prefereix els climes frescos i humits tot hi que també creix en ambients mediterranis amb suficient pluja primaveral. És bastant versàtil a l'hora d'adaptar-se al sòl però prefereix terrenys profunds que retinguin bé l'humitat sense estancar-se. És una planta de dia llarg (PDL) és a dir requereix un fotoperíode crític de llum per sobre d'un nombre determinat d'hores.

Major producció d'avena del món(2005)

Pos.	País	millons de tones	Pos.	País	millons de tones
1	Rússia	4.569	9	Ucraïna	750
2	Canadà	3.334	10	Suècia	746
3	Estats Units	1.667	11	Bielorússia	609
4	Austràlia	1.353	12	Brasil	547
5	Polònia	1.311	13	Argentina	536
6	Finlàndia	1.073	14	Regne Unit	534
7	Alemanya	964	15	Espanya	528
8	Xina	800		Mòn	23.954

Font: FAO, Faostat, 2006^[2]

[edita] Descripció

La civada creix en forma de planta herbàcia de fins a 1.5m d'alçada. Rels reticulars i potents, més abundants i profundes que en la resta de cereals.Tija gruixuda i recta, buida per dins i poc resistent al bolc, formada per diversos entrenusos que acaben en nusos grans. La mida de la tija és de entre 40 i 140 cm amb glabra. Les fulles són linears, planes, lanceolades i allargades, amb un limbe de color verd més o menys fosc i amb pèls a la base que el fan aspre al tacte, sense estípules i amb una nervació paral·lela i força marcada. Poden arribar a fer uns 45 cm de longitud i de 3 a 15 mm d'ample. En la unió del limbe amb la tija presenten una lígula amb forma oval i de color blanquinós, força petita. La seva disposició a la tija és alterna. Les inflorescències són racemoses, en panícula de fins a 40 cm. Consten d'un raïm d'espiguetes, amb un parell de petites bràctees a la base, anomenades glumes, sobre les quals s'hi disposen entre dues i tres flors hermafrodites que adopten una posició corbada. Les glumes són subiguals, de 35 a 50 mm, i presenten de 7 a 9 nervis. El raquis de l'espigueta no es desarticula a la maturitat. Les flors són hermafrodites, petites i amb simetria bilateral, cadascuna d'elles envoltada per dues bràctees anomenades glumel·les. Les glumel·les són glabres o poc piloses. La inferior o lemma fa de 12 a 25 mm i és bidentada a l'àpex. Només la lemma és aristada. L'aresta mesura de 15 a 40 mm, és colzada, i s'insereix al mig del dors. La glumel·la superior o pàlea és tan llarga com la lemma, i té el marge hialí i dues carenes ciliades. Té dues lodícules enteres o bidentades. L'androceu està format per tres estams de filaments llargs i prims. Les anteres són llargues, diteques, basifixes, sagitades i grans de color groc. Les dues teques es disposen formant una mena de X que vibra amb el vent. El gineceu és tri carpel·lar, unilocul·lar i amb un ovari súper. Aquest està coronat amb dos o tres estigmes llargs i molt plomosos. El fruit és una cariopsi fusiforme i piló, amb un solc ventral profund i d'una mida aproximada de 8-11 x 2-2.5 mm. Normalment es troba envoltat per la lemma i la pàlea. Conté una sola llavor soldada a la paret de l'ovari. És un fruit molt ric en substàncies de reserva.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Part utilitzada (droga)

Les parts que s'utilitzen són les summitats aèries de la planta fructificada.

[edita] Composició química

• Midó
• Lípids
• Abundants sals minerals :ferro (39 mg/100 mg pes sec) , zinc (19 mg/100 mg pes sec) o magnesi (8,5 mg/100 mg pes sec)
• Flavones
• Fitosterols
• Vitamines: A, B1, B2, PP, E i D
• Abundants sals silíciques
• Carotenoides
• Alcaloides

Les fulles contenen:

• sals silíciques y saponines esteròiques de tipus furtostànic ( avena còsids A y B)

Els fruits contenen:

• Polisacàrids heterogenis. Mucílags com beta-glucans, galactoarabinoxilosans.
• Saponines esteroidees. Avenacóssids A y B.
• Proteïnes. Pèptids com alfa y beta-avenotionina; proteïnes com gliadina, avenina, avenalina.
• Esteroïdes. Beta-sitosterol, delta-5-avenasterol.
• Vitamines del grup B.

Composició química de les llavors (% de pes sec)

• carbohidrats: 66
• proteïnes: 13
• lípids: 8
• fenols: avenatramida A, K y C, àcid p-hidroxibenzenoic, vainillina, àcid vainillinic, àcid cafeic, àcid ferúlic, àcid p-cumàric...

[edita] Accions farmacològiques

• Re mineralitzant i vitamínic a causa de la presència d'abundants sals minerals i diverses vitamines
• Els fitosterols tenen un efecte diurètic i laxant
• Tranquil·litzant
• Els avenacòssids de les fulles tenen una acció fungicida.
• Popularment s'utilitza com a antiinflamatori.
• Els fenols de l'avena sativa han demostrat activitat antioxidant per inhibició de l'oxidació de les LDL i proteïnes. A més és deguda a la complexa barreja de compostos antioxidants i prooxidants.
• Els avenacòssids presents a les fulles tenen acció antimicòtica.

[edita] Usos medicinals

Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:

• Dermatitis
• Berrugues

[edita] Altres usos medicials popularis i etnomedicinals

Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament d'ansietat, insomni, discinèsia biliar, artritis, artràlgia, gota, tos seca i grip. També s'ha utilitzat per via tòpica (banys) per al tractament de conjuntivitis i impetigen.

Un dels usos que se li ha donat a sigut per a hematomes, distensions musculars, trastorns sexuals, tabaquisme i per augmentar el rendiment psicofísic.

També ha estat molt utilitzada com un aliment important per al bestiar i fins i tot s'ha utilitzat per a l'alimentació humana en alguns pobles septentrionals.

[edita] Toxicitat

Cal tenir present el contingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.

[edita] Interaccions medicamentoses i contraindicacions

No s'han descrit interaccions amb altres medicaments ni tampoc contraindicacions. La presència de mucílags fa que existeixi un risc potencial d'interacció degut a que poden retardar o disminuir l'absorció oral d'altres principis actius. Es recomana per tant distanciar les dossificacions d'avena i altres principis actius. En alguns casos s'ha observat hipersensibilitat al gluten de la civada.

[edita] Alimentació

[edita] Aport nutricional

És un cereal ric en proteïnes d'alt valor biològic, greixos i moltes vitamines i minerals. És el cereal amb més proporció de greix vegetal, un 65% de greixos no saturats i un 35% d'àcid linoleic.

També té hidrats de carboni de fàcil absorció, sodi, potassi, calci, fòsfor, magnesi, ferro, coure, zinc, vitamines B1, B2, B3, B6 i E. També té molta fibra, que no és tan important com els nutrients però contribueix al bon funcionament de l'aparell digestiu.

[edita] Dades històriques

Malgrat que no tingués la mateixa importància que el blat o l'ordi, a Àsia central es cultivava en quantitat, tot hi que per altres regions fos una mala herba.

La civada és una planta de cultiu molt antiga, ja que se'n coneix el seu cultiu des de l'any 100 aC.

En excavacions arqueològiques s'han trobat proves de l'ús de civada a Europa central a l'Edat del Bronze. També es trobaren grans d'aquest cereal a excavacions egípcies, però no es va poder provar que es cultivés.

[edita] Legislació i conservació

És una espècie que no està catalogada dins la llista de plantes tòxiques la venta de les quals queda prohibida al públic o restringida publicada pel ministeri de sanitat i consum (BOE). ^[3]

[edita] Observacions

Es sembra en cultiu pur o mixt amb alguna llegum de cicle similar, com per exemple el pèsol o gramínia. Es sembra a la tardor en zones d'hiverns suau i a la primavera en zones de glaçades intenses durant l'hivern. Existeix un ampli grup de varietats i altres espècies de civada com la civada vermella o la civada negra, que tenen una gran implantació en llocs on plou poc. Els fruits (les llavors) contenen alcaloides, com la gramina i l'avenina, a part de saponines, com els avenacòsids A y B. Es pensa que els alcaloides de l'avena són els responsables de la seva acció relaxant, però cal senyalar que aquest efecte de l'avena segueix sent controvertit a Europa; les monografies de la Comisió E alemana no classifiquen a aquesta espècie com a sedant.

Preparació de l'infusió: deixar en infusió una cullerada sopera de la droga (aprox. 3 g) en un quart de litre d'aigua bullint, filtrar-ho després d'haver-ho deixar refredar a temperatura ambient. Prendre una tassa d'infusió varies vegades al dia o abans de dormir.

[edita] Galeria d'imatges

grans d'avena	aspecte general	camp d'avena
detall de la lígula

[edita] Enllaços externs

• GRIN 6123
• Herbari virtual de la Mediterrània occidental: civada
• Real jardí botànic [2] (distribució geogràfica a la península ibérica)

[edita] Notes i referències

1. ↑ «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
2. ↑ FAO, Faostat, Statistiche FAO 2006
3. ↑ llista de plantes tòxiques (BOE)[1]

[edita] Bibliografia

• CAÑIQUERAL, S.; VILA, R.; WITCHL, M. Plantas medicinales y drogas vegetales para infusion y tisana. ISBN 8870762165
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974. 
• Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales, Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388. 
• DÍAZ GONZÁLEZ, Tomás E.; FERNÁNDEZ-CARVAJAL, Ma. del Carmen; FERNÁNDEZ, José A. Curso de botánica. Ediciones Trea, S.L. ISBN 8497041135
• Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	Viquiespècies.
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]