Àcar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àcars
un àcar
un àcar
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Chelicerata
Classe: Arachnida
Ordre: Acarina
Subordres
  • Acariformes
  • Parasitiformes
  • Opilioacariformes

Els àcars (Acari o Acarina) són un tàxon,una subclasse però van ser considerats durant molt temps un ordre dels aràcnids. molt petits, sovint microscòpics. La majoria dels acarines són menuts (per exemple 0.08–1.0 mm), però els Acari més grans poden arribar a fer de 10–20 mm de llargada. S'estima que se n'han descrit 50.000 espècies (cap a l'any 1999) i que un milió, o més d'espècies viuen actualment. L'acaralogia és la ciència que estudia els acaris.[1]

La seva diversitat és enorme i el seu registre fòssil comença al període inicial del Devonià.[2] En els tractaments taxonòmics més recents es consideren una subclasse dels Aràcnids i es compon de 2 a 3 superordres o ordres: Acariformes (o Actinotrichida), Parasitiformes (o Anactinotrichida), i Opilioacariformes; aquest darrer es considera sovint com un subgrup dels Parasitiformes. La monofília dels Acari està oberta al debat i les relacions amb altres aràcnids no estan clares.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Aceria anthocoptes (mida: 50 micròmetres)

La filogènia dels Acari està encara sota debat. Per a molts especialistes es subdivideixen en Acariformes (també Actinotrichida) i Parasitiformes (també Anactinotrichida).

Importància[modifica | modifica el codi]

Entre els paràsits dels vegetals es troben els tetraquínids com Tetrachynus ulmi (aranya roja) i també els eriòfids de les fulles de la vinya, entre d'altres.

La malaltia de la sarna o escabiosi la provoca l'àcar Sarcoptes scabiei que viu a la pell entre l'epidermis i la derma.

En els fol·licles sebacis dels humans viu com a comensal, és a dir s'alimenta però no fa cap dany a l'hoste, l'àcar Demodex folliculorum. Dins d'algunes varietats de formatge viu l'àcar Tyroglyphus casei que intervé en el procés de curat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. D. E. Walter & H. C. Proctor. Mites: Ecology, Evolution and Behaviour. University of NSW Press, Sydney and CABI, Wallingford, 1999. ISBN 0-86840-529-9. 
  2. Walter, David Evans, Gerald Krantz, and Evert Lindquist. (1996). Acari. The Mites. Version 13 December 1996. in The Tree of Life Web Project. Accessed on 30 Mar 2010.
  • Schmidt, Günther (1993): Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften ISBN 3-89432-405-8

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Experimental and Applied Acarology, ISSN: 1572-9702 (electronic) 0168-8162 (paper), Springer
  • E. Baker. An Introduction to Acarology. New York: The MacMillan Company, 1952. 
  • T. Woolley. Acarology: Mites and Human Welfare. New York: Wiley Interscience, 1988. ISBN 0-47-104168-8. 
  • R. B. Halliday, D. E. Walter, H. C. Proctor, R. A. Norton & M. J. Colloff. Acarology, Proceedings of the 10th International Congress [5-10 July 1998]. Collingwood, Vic.: CSIRO Publ., 2001, p. 960 pp. ISBN 0-643-06658-6. 
  • D. E. Walter & H. C. Proctor. Mites in soil, an interactive key to mites and other soil microarthropods. ABRS Identification Series. CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, 2001. 
  • G. W. Krantz. A Manual of Acarology. Second. Universitat Estatal d'Oregon Book Stores, Corvallis, OR, 1978. ISBN 0-882-46064-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]