Aràcnid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Aràcnids
Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae
Hadronyche modesta, aràcnid de l'ordre Araneae
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Chelicerata
Classe: Arachnida
Cuvier, 1812
Ordres

Vegeu el text

Els aràcnids (Arachnida) són una classe d'animals invertebrats artròpodes i forma part del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrids i els xifosurs). Majoritàriament són terrestres i compten amb bona part de les 65.000 espècies de quelicerats que es coneixen, entre les quals s'inclouen les aranyes els escorpins i les paparres, entre altres.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els aràcnids tenen el cos dividit en dues regions o tagmes, prosoma (cefalotòrax) i opistosoma (abdomen). El prosoma està normalment cobert per una closca contínua denominada escut prosòmic; l'opistosoma pot estar segmentat (com en els escorpins) o no. En general no posseeixen ulls compostos (a diferència dels euriptèrids i els xifosurs). Sovint són carnívors i cacen les seves preses amb teranyines en el cas d'algunes aranyes, altres són paràsits d'animals. N'hi ha que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja.

Aparell respiratori[modifica | modifica el codi]

Els aràcnids tenen dues estructures respiratòries diferents, els pulmons en llibre i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels aràcnids no és homòleg al dels insectes i miriàpodes,[1] de manera que, en els artròpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergència evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonització del medi terrestre; el sistema traqueal va aparèixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artròpodes.

Els araneids més primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen tràquees; els araneomorfs, més evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.

Els ricinúlids, pseudoscorpins, solífugs, opilions i àcars tenen també un sistema traqueal més o menys desenvolupat, però no així els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizòmids, que respiren través de pulmons en llibre.

Classificació[modifica | modifica el codi]

 

Trilobita



Xiphosura




Eurypterida


Arachnida


Scorpiones




Opiliones




Pseudoscorpiones



Solifugae








Acari




Palpigradi



Pycnogonida








Trigonotarbida



Ricinulei





Araneae




Amblypygi




Thelyphonida



Schizomida










Filogènia dels quelicerats
(desrpés de Giribet i cols. 2002)

Els aràcnids se subdivideixen en 14 ordres, tres dels quals estan extints:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.