Solífugs
Solifugae  | |
|---|---|
 Solífug d'Arizona | |
| Període | |
Carbonífer superior - Actualitat
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Chelicerata |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Solifugae Sundevall, 1833 |
| Famílies | |
| Vegeu text | |
Els solífugs (Solifugae) constitueixen un ordre d'aràcnids que conté unes 1.100 espècies descrites repartides en uns 153 gèneres.[1] Solen ser depredadors nocturns i són especialment abundants en climes àrids. Malgrat el seu aspecte amenaçador, no tenen verí i per tant són inofensius. També són anomenats en alguns llocs "escorpins del vent", "aranyes del sol" o, a Panamà, "aranyes camell".
Característiques[modifica]
De la mateixa manera que les aranyes, el cos dels solífugs té dos tagmes, un opistosoma (abdomen) darrere el prosoma (que és, en efecte, la combinació del cap amb el tòrax). A l'extrem anterior, el prosoma presenta dos quelícers que, en moltes espècies, són conspícuament grans. Els quelícers serveixen com a mandíbules i en moltes espècies també s'utilitzen per a l'estridulació. A diferència dels escorpins, els solífugs no tenen un tercer tagma que formi una «cua».
Història natural[modifica]
La majoria d'espècies de solífugs viuen a climes àrids i s'alimenten de manera oportunista d'artròpodes i altres petits animals que viuen a terra. L'espècie més grossa arriba a mesurar 12–15 cm, incloent les potes. Hi ha nombroses llegendes urbanes que exageren la mida i la velocitat dels solífugs, i la seva perillositat pels humans, que és insignificant.
Taxonomia[modifica]
Hi ha unes 1.100 espècies catalogades, repartides en 12 famílies:[2]
- Família Ammotrechidae, 83 espècies de Sud-amèrica i Mesoamèrica.
- Família Ceromidae, 20 espècies d'Àfrica meridional.
- Família Daesiidae, 177 espècies del Con Sud, Àfrica i el Sud-oest d'Àsia. També del sud de Europa. Gluvia dorsalis , l'única espècie ibèrica, s'enquadra aquí.
- Família Eremobatidae, 187 espècies del Sud-oest de l'Amèrica del Nord.
- Família Galeodidae, 200 espècies d'Àfrica i l'oest àrid d'Àsia.
- Família Gylippidae, 25 espècies del Sud-oest d'Àsia i Àfrica meridional.
- Família Hexisopodidae, 25 espècies de l'Àfrica meridional.
- Família Karschiidae, 40 espècies d'Àfrica septentrional, Orient Mitjà i Àsia central.
- Família Melanoblossidae, 15 espècies en Sud-àfrica i Namíbia i una a Indonèsia i el Vietnam.
- Família Mummuciidae, 18 espècies de Sud-amèrica.
- Família Rhagodidae, 98 espècies de Medi Orient fins a l'Índia i Àfrica septentrional i oriental.
- Família Solpugidae, 23 espècies, totes africanes.
Referències[modifica]
- ↑ Zhang, Z. Q. (2011). Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.), Animal Biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148, 99-103.
- ↑ «Phylogeny/Taxonomy» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 29 desembre 2016].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solífugs |