Vietnam

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Independència, llibertat, felicitat (Độc lập, tự do, hạnh phúc)''

Idiomes oficials vietnamita

Capital

Hanoi

Ciutat més gran Ho Chi Minh (l'antiga Saigon)

Govern

Secretari General
President
Primer Ministre

República Socialista
Nông Đức Mạnh
Nguyễn Minh Triết
Nguyễn Tấn Dũng

Superfície
- Total
- Aigua (%) 329.560 km² (65è)
1,3%

Població
- Estimació 2008
- Cens
- Densitat 87.375.000 habitants (13è)

265 hab/km² (31è)

Moneda Dong (VND)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+7)
(UTC)

Independència
Declarada
Reconeguda de França
el 2 de setembre de 1945
1954

Himne nacional Tien quan ca (Les tropes avancen)

Domini internet

.vn

Codi telefònic +84

Gentilici vietnamita (masculí i femení)

Mapa del Vietnam

Vietnam, o el Vietnam^[1] (nom complet República socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic a l'Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.

Taula de continguts

1 Història
- 1.1 Presidents de la República
2 Gastronomia
3 Referències

[edita] Història

El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.

La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi

L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42). La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar els xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dai Viet

El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.

Dinh Tiên Hoàng (Dinh Bo Linh) 968-979
Dinh De Toan 979-981

Le Hoan 981-1005
Trung Ton 1005-1009

El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To

La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.

Després de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uriyangqatai va sortir d'aquesta regió i va atacar el 1257 el regne d'Anam que llavors tenia per capital a Hanoi. Va baixar del Yunnan fins la plana de Tonquín i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) es va reconèixer vassall mongol poc després (març del 1258).

El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.

Le Qui Ly 1400-1401
Han Thuong (fill de Le Qui Li) 1401-1407

El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.

L'anomenada segona dinastia Le va restablir d'independència el 1428

Nam tien (1069-1757)(anglès)

El 1527 Mac Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de shoguns Trinh que finalment va assumir tot el poder el 1677.

Mac Dang Dung 1527-1532
interregne 1532-1533
Dinastia Mac de Tonkín 1533-1592
Dinastia Mac de Caobang 1592-1677

Dinastia Trinh 1533-1772

El 1772 els germans Tay Son, de la família Nguyen del sud, es van revoltar i es van fer amb el poder entenent-se cap al sud. El cap n'era Nguyen Hue (mes tard anomenat Quang Trung) que va combatre contra el príncep dels Nguyen i va unificar el país. un príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh va obtenir l'ajuda francesa el 1778. Un membre de la dinastia Le, Le Chieu Thong, va demanar a Xina que l'instal·les com a rei i els xinesos van enviar un fort exercit però van ser derrotats per Nguyen Hue prop de Hanoi. Però després va morir i els seus dos germans successors no van tenir la seva capacitat.

Mentrestant al Sud del país, a l'Annam, es va fer amb el poder la dinastia Nguyen el 1533 i va governar fins el 1778 quant els Tay Son del nord van ocupar el poder, però poc després, amb ajuda francesa, l'últim príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh, va aconseguir derrotar els Tay Son. Els dos germans Nguyen que van succeir a Nguyen Anh van resistir al nord fins el 1802.

Camp d'arròs en el An Giang província.

Kim 1533-1545
Guerra civil 1545-1558
Hoang 1558-1613
Phuc Nguyen 1613-1635
Phuc Lan 1635-1648
Phuc Tan 1648-1687
Phuc Tran 1687-1691
Phuc Chu I 1691-1725
Phuc Chu II 1725-1738
Phuc Khoat 1738-1765
Phuc Thuan 1765-1777
Nguyen Anh 1777-1802 (des 1802 Emperador Gia Long)

El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyen (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.

La història després de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, després de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.

Una família de pescadors

[edita] Presidents de la República

Com a Presidents de la República del Vietnam hi van ser:

República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord, 1945-1976)
- Hồ Chí Minh (2 de setembre de 1945 - 2 de setembre de 1969)
- Tôn Đức Thắng (3 de setembre de 1969 - 2 de juliol de 1976) (actiu cap al 23 de setembre de 1969)
Republica de Vietnam del Sud (1955-1976)
- Ngô Dinh Diem (1955-1963)
- Nguyen Van Thieu (1963-1975) fugit de Saigó al 1975, poc abans de l'ofensiva damunt de la capital.
República Socialista de Vietnam (Reunificat) (1976-1981)
- Tôn Đức Thắng (2 de juliol de 1976 - 30 de març de 1980)
- Nguyễn Hữu Thọ (30 de març de 1980 - 4 de juliol de 1981) (actiu)
Consell d'Estat de la República Socialista de Vietnam (1981-1992)
- Trường Chinh (4 de juliol de 1981 - 18 de juny de 1987)
- Võ Chí Công (18 de juny 1987 - 22 de setembre de 1992)
República Socialista de Vietnam (1992-Present)
- Lê Đức Anh (23 de setembre de 1992 - 24 de setembre de 1997)
- Trần Đức Lương (24 de setembre 1997 - 27 juny de 2006)
- Nguyễn Minh Triết (27 de junyde 2006 - Present)

[edita] Gastronomia

Dồi, una mena de botifarra vietnamita.

El Gỏi Cuốn abans d'embolicar.

Gỏi Cuốn embolicat i llest per menjar.

Un bon esmorzar vietnamita.

La cuina del Vietnam, com totes les cuines de la zona, és rica i variada, amb plats que van des dels més refinats fins als més senzills. És una cuina sana que fa servir pocs greixos i una gran varietat de verdures.

El Gỏi Cuốn és una froma de menjar típica del Vietnam. Consisteix en combinar una serie d'ingredients: gamba, peix o trossos de salsitxa, amb trossets de mango vert, all, pebrot picant vert, embolicats en fulles verdes. Els mateixos ingredients es poden també embolicar en seccions de pasta molt fina, quasibé transparent, preparant uns rotllets amb els ingredients. Aquests rotllets normalment es van menjant a mida que es van fent, però també es poden servir ja preparats.

Són molt comunes com a plat diari les diverses sopes de fideus. Hi ha un tipus de fideu vietnamita que és molt gruixut i que es menja en sopes clares amb trossos de porc i verdures. Sovint les sopes de fideus es mengen per esmorzar.

Hi ha també una gran varietat de plats a base d'arròs. S'acompanyen sovint amb peix mariscs, com el cranc i les gambes o bé amb preparacions a base de porc. Els peixos poden ser de riu, car Vietnam té moltes conques fluvials, estanys i aiguamolls, o bé marins, degut a la llarga costa de l'est del país.

És també típica de la cuina vietnamita la salsa nước mắm, feta amb anxoves locals que s'utilitza per condimentar molts plats. Les anxoves per fer aquesta salsa provenen generalment de l'illa de Phú Quốc, que també és famosa per el seu pebre negre.

Hi han plats de la cuina xinesa i francesa que formen part de la cuina vietnamita a causa de les influències històriques i culturals de la Xina i de França.

[edita] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Vietnam

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.