Cranc

De Viquipèdia

Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes. La majoria dels crustacis que hom coneix amb el nom de cranc pertanyen al grup dels braquiürs, però els crancs de riu es classifiquen en el grup dels astacideus, i els bernats ermitans pertanyen als paguroïdeus.

Taula de continguts 1 Característiques 2 Biologia i ecologia 3 Alguns crancs destacables 3.1 Braquiürs 3.2 Anomurs 3.3 Astacideus 4 Gastronomia 5 Referències

[edita] Característiques

Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen para a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrera estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.

[edita] Biologia i ecologia

Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.

La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.

[edita] Alguns crancs destacables

[edita] Braquiürs

Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.

• Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però les seves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'Oceà Pacífic, al voltant del Japó.

• Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus). És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.

• Pessic o cranc reial (Calappa granulata). Es comú a casa nostra en fons sorrencs. És de colors vistents i té la closca molt bombada.

• Bou (Cancer pagurus). És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a cas nostra.

• Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.

• Cabra (Maja squinado). Es comú a casa nostra en fons rocosos. Té una closca ovalada, berrugosa i peluda on s'hi adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.^[1]

• Crancs de sopa (Liocarcinus depurator i Macropipus tuberculatus). Són petits crancs amb interès comercial. S'utilitzen per a "donar gust" a sopes, paelles, etc.

[edita] Anomurs

• Bernats o crancs ermitans. Tenen l'abdomen tou, de manera que es protegeixen dins de closques buides de caragols de mar. Hi ha espècies tropicals molt terrestres i, algunes, fins i tot s'enfilen als cocoters.

[edita] Astacideus

Són els crancs de riu. A diferència dels dos grups anteriors, tenen un abdomen ben desenvolupat proveït de potes en forma de rem. Són parents dels escamarlans i dels llamàntols.

• Cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus). Abans era una espècie molt abundant, però en l'actualitat està amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica causada pel fong Aphanomyces astaci.

• Cranc de riu americà (Procambarus clarkii). És un cranc d'introducció recent que s'ha estès de manera molt ràpida. És molt més resistent al fong i n'és el seu propagador. Ocupa el nínxol ecològic del cranc de riu ibèric i el desplaça.

[edita] Gastronomia

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.^[2]

[edita] Referències