Cranc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre els crancs, uns crustaci. Vegeu-ne altres significats a «Cranc (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Brachyura
Goneplax rhomboides
Goneplax rhomboides
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Ordre: Decapoda
Subordre: Pleocyemata
Infraordre: Brachyura
Linnaeus, 1758
Sectios

Cranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes. La majoria dels crustacis que hom coneix amb el nom de cranc pertanyen al grup dels braquiürs, però els crancs de riu es classifiquen en el grup dels astacideus, i els bernats ermitans pertanyen als paguroïdeus.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Els crancs tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrere estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua.

La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.

Alguns crancs destacables[modifica | modifica el codi]

Cabra o cranca (Maja squinado)
Cranc pelut (Eriphia verrucosa)
Bou (Cancer pagurus)

Tenen el cefalotòrax molt desenvolupat, en general més ample que llarg, que forma tot el cos de l'animal; l'abdomen està molt reduït i amagat sota el cos.

  • Cranc aranya japonès (Macrocheira kaempferi). És el cranc (i l'artròpode) vivent més gran del món. El seu cos assoleix fins a 37 cm i uns a 20 kg, però les seves potes tenen una envergadura de gairebé 4 m. Es troba a l'Oceà Pacífic, al voltant del Japó.
  • Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus). És un cranc molt comú als Països Catalans. Viu sovint a les roques del litoral, com ara els trencaones on se'l pot observar sortint i entrant de l'aigua.
  • Pessic o cranc reial (Calappa granulata). És comú a casa nostra en fons sorrencs. És de colors vistents i té la closca molt bombada.
  • Bou (Cancer pagurus). És un cranc gros que mesura fins a 30 cm d'amplada. És molt apreciat comercialment a cas nostra.
  • Nècora (Necora puber). És un cranc molt apreciat com a marisc. Viu a poca fondària i s'alimenta de crustacis i mol·luscs.
  • Cabra (nom a Catalunya) o cancra (nom a Menorca), de nom llatí Maja squinado. És comú a casa nostra en fons rocosos. Té una closca ovalada, berrugosa i peluda on s'hi adhereixen material detrítics, algues, esponges de mar, etc., que li permet camuflar-se. La seva carn és força apreciada.[1]
  • Cranc pelut, (Eriphia verrucosa) un decàpode d'aspecte rabassut força comú a les nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el món, amb prop d'un milió i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espècies del gènere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espècies del gènere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blas, M. et al., 1987. Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
  2. «Global Capture Production 1950-2004». Food and Agriculture Organization (FAO).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]