Tailàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ประเทศไทย
(Pathet thai)
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimnePhleng Chat
Capital
(i major ciutat)
Bangkok
-
Idiomes oficials Thai
Gentilici Tailandès, tailandesa
Govern Militar
  Rei
Cap de l'exèrcit
Bhumibol Adulyadej
Prayuth Chan-ocha (maig 2014)
Sobirania
 
Regne establert
el 1238 
Superfície
 -  Total 514,000 km2 
 -  Aigua (%) 0,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 66.404.688  (20è)[nb 1]
 -  Cens 2007 60.916.441 
 -  Densitat 123 /km2 (59è)
Moneda Baht (THB)
Fus horari (UTC+7)
 -  Estiu (DST)  (UTC+7)
Domini internet .th 
Codi telefònic 66
  1. Dades del World Factbook

El regne de Tailàndia (ประเทศไทย, en tailandès) és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos i Cambodja, el Golf de Siam i Malàisia al sud i el mar d'Andaman i Myanmar a l'oest. La capital de l'estat és Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment Tailàndia era coneguda com a Siam, nom que va ser oficial fins a l'11 de maig de 1949. La paraula thai (ไทย), que designa als tailandesos, o grup majoritari de Tailàndia, no és exactament la mateixa paraula (ไท) que vol dir "lliure" en la llengua thai. Tot i això, molts textos afirmen que el nom de Tailàndia ve de la paraula "lliure".

Tampoc s'ha de confondre el grup majoritari "thai" (angl. Thai) amb un altre grup ètnic de Tailàndia, el grup "tai" (angl. Tai, sense "h"), al que pertany la minoria ètnica Saek que també es troba a Laos.

Ratcha Anachak Thai (ราชอาณาจักรไทย) significa "Regne de Tailàndia". Etimològicament el nom es deriva de -Ratcha- (del sànscrit raja: "rei o reial"); -ana- (de ājñā: "llei" o "autoritat") i de -chak (de cakraṃ: "roda", un símbol de poder).


Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Tailàndia

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Durant molt temps els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que anaven fins al 5000 aC. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani.

Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda a Bang Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3.000 a. C.) i corresponen a l'Edat del Bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arròs. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions han estat declarades Patrimoni mundial de la UNESCO l'any 1992.[1]

El misteri de les primeres ciutats[modifica | modifica el codi]

Malgrat les excavacions que han demostrat que la població de Tailàndia és més antiga d'allò que hom havia cregut, la història dels antics habitants d'aquesta zona encara roman en l'obscuritat. Les primeres ciutats Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi varen probablement ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia, però no hi ha constància de qui eren els pobladors.

A manca de documents històrics, els historiadors només poden fer conjectures sobre la història d'aquells temps. Així, hom assumeix que vers els segles VI i VII, una sèrie de pobles originaris del Sud de la Xina varen envair el territori de la Tailàndia del nord i l'Isaan. Fundant assentaments a la vora dels grans rius com el Mekong i Salween, aquests pobladors varen desplaçar els habitants originals. Aquesta teoria es basa sobre les afinitats lingüístiques, i el fet que els tailandesos són ètnicament molt similars als xinesos.

El regne de Siam i el colonialisme[modifica | modifica el codi]

Escut de l'antic regne de Siam.

El regne de Siam fou un dels pocs pobles de l'Àsia que no va patir els efectes de la colonització per part de les potències europees. Siam va reeixir a mantenir la seva independència fins a l'edat del postcolonialisme. Tot i així el país va ser breument ocupat pels Japonesos durant la Segona Guerra Mundial.

Tailàndia al temps de la guerra freda[modifica | modifica el codi]

Durant les guerres del temps de la guerra freda que varen assolar la zona, Tailàndia va poder mantenir-se al marge de les catàstrofes bèl·liques que varen destruir els països veïns, com Vietnam, Laos i Cambodja. Tot i així, entre 1964 i 1976 el govern tailandès va permetre que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica tingués com a base aeroports per als bombarders que bombardejaven el Vietnam del Nord i altres instal·lacions estratègiques dels Estats Units al seu territori (Korat, U-Tapao, Ubon Ratchathani i Udon Thani). La presència massiva de militars americans a les bases aèries arreu del país va fer proliferar bars i hotels dedicats a la prostitució.[2] Acabada la guerra del Vietnam els militars americans varen tornar als Estats Units, però la prostitució va continuar i també la tendència de visitar Tailàndia amb la finalitat coneguda en anglès com a "sex-tourism", turisme sexual.

Els cops d'Estat de 2006 i de 2014[modifica | modifica el codi]

El 19 de setembre de 2006 hi va haver un cop d'estat contra el Primer Ministre, mentre aquest es trobava fora del país assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York. Els colpistes van declarar la llei marcial i la seva lleialtat al Rei de Tailàndia. El general Sondhi Boonyaratklin, líder dels colpistes que van prendre el poder a Tailàndia, enderrocant al primer ministre, Thaksin Shinawatra, va declarar que el cop d'estat era necessari per a posar fi a mesos de crisi política i corrupció. El Rei governant va reconèixer el cop d'estat i va reconèixer les causes que li van donar origen. Recentment, el líder colpista ha anunciat que crearà un govern interí i va afirmar que en un any convocarà eleccions.

Prop de 5.300 persones van morir a causa de la violència a la regió des que el moviment separatista islàmic, format per mitja desena de grups, va reprendre la lluita armada al gener de 2004. Els insurgents denuncien la discriminació que pateixen per part de la majoria budista del país i exigeixen la creació d'un Estat islàmic que integri aquestes tres províncies, que van configurar l'antic sultanat de Pattani, annexionat per Tailàndia fa un segle.[3]

El 2010, varen tenir lloc unes protestes amb l'objectiu enderrocar el govern del llavors primer ministre Abhisit Vejjajiva i per aplanar la tornada de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra, un polític populista que compta amb nombrosos seguidors entre la població més humil. Després dels comicis de 2011, Tailàndia fou governada pel partit Pheu Tailandès, del qual Thaksin és líder de facto. La seva germana Yingluck Shinawatra va ser nomenada primera ministra.[4] fins al maig de 2014, en què el Tribunal Constitucional tailandès va forçar-ne la destitució acusant-la d'abús de poder.[5] El 20 de maig de 2014, l'exèrcit va declarar l'estat d'excepció[6] i la llei marcial.[7] Si bé inicialment l'exèrcit va manifestar que no tenia intenció de donar un cop d'estat, sinó garantir l'ordre públic, el 22 de maig, el cap de l'exèrcit, general Prayuth Chan-ocha, va anunciar el cop d'estat militar.[8]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

A Tailàndia hi ha diverses regions naturals. Aquestes corresponen en part amb les regions administratives. La part nord és muntanyosa amb la serralada de Daen Lao a l'extrem nord i les muntanyes de Dawna, Thanon Thong Chai (amb el punt més alt de l'estat, Doi Inthanon de 2.565 m), Khun Tan, Phi Pan Nam i les Muntanyes de Luang Prabang alineades de nord a sud.

El nord-est, Isaan, consisteix en l'altiplà de Korat, amb les elevacions de Phu-Phan al nord i les muntanyes de Phetchabun i de Sankamphaeng a l'oest. Vers l'est l'Isaan es troba limitat pel riu Mekong i al sud per les muntanyes de Dangrek. Les muntanyes dels Cardamoms s'estenen des de Cambodja, penetrant a l'est de Tailàndia no gaire lluny de la costa.

El centre de Tailàndia està dominat per la plana del riu Chao Phraya que aboca en el golf de Siam. A l'oest les muntanyes de Tenasserim s'estenen de nord a sud formant una frontera natural amb Myanmar al llarg de l'istme de Kra, amb el mar d'Andaman a l'oest, fins a la península de Malacca.

Clima[modifica | modifica el codi]

La major part de Tailàndia té un clima tropical, humit i sec, o un clima de sabana (Aw) d'acord amb la classificació climàtica de Köppen, mentre que el sud i l'extrem oriental tenen un clima tropical monsònic (Am); arreu del país, les temperatures varien normalment entre un màxim de 38 °C (100 °F) i una mínima de 19 °C (66 °F). Durant l'estació seca, la temperatura augmenta dramàticament al llarg de la segona meitat de març, superant els 40 °C en algunes zones a mitjans d'abril, quan el sol passa pel seu punt més alt.

Els monsons del sud-oest, que arriben entre maig i juliol (excepte al sud) són el senyal de l'arribada de la temporada de pluges (ruedu fons), que dura fins a l'octubre i els núvols que cobreix el país fan que es redueix la temperatura de nou, però l'alta humitat que s'experimenta fa que el clima es transformi en molt càlid i xafogós. Novembre i desembre marquen l'inici de la temporada seca i de temperatures, que a la nit en els territoris més alts ocasionalment poden provocar gelades. Les temperatures comencen a pujar al gener, i un sol calent marca el paisatge. L'estació seca és més curta al sud a causa de la proximitat del mar a totes les parts de la península de Malacca. Amb poques excepcions, totes les àrees del país reben pluja suficient, però la durada de la temporada de pluges i la quantitat de pluja varien considerablement de regió a regió i amb l'altitud. El nord-est experimenta una llarga estació seca, tot i que a la temporada 2007/2008 només va durar des de finals de novembre fins a mitjans de març. Els seus sòls argilosos vermells (laterita), retenen l'aigua i, que limita el seu potencial agrícola en molts cultius, però és ideal per mantenir l'aigua en els arrossars i els embassaments locals. El bon drenatge i els al·luvions sorrencs fan de la plana d'inundació del Mekong un terreny molt fèrtil, amb el cultiu de tomàquets és a escala industrial, el tabac, i la pinya com a principals productes.

Temps a Tailàndia
Mesos: G F M A M J J A S O N D
Chiang Mai Temp. màx. mitjana 29 32 34 36 34 32 31 31 31 31 30 28
Temp. míx. mitjana 13 14 17 22 23 23 23 23 23 21 19 15
Sol hores/dia 9 10 9 9 8 6 5 4 6 7 8 9
Pluja mm/mes 7 11 15 50 140 155 190 220 290 125 40 10
dies/mes 1 1 2 5 12 16 18 21 18 10 4 1
Phuket Temp. màx. mitjana 31 32 33 33 31 31 31 31 30 31 31 31
Temp. míx. mitjana 23 23 24 25 25 25 25 24 24 24 14 14
Sol hores/dia 9 9 9 8 6 6 6 6 5 6 7 8
Pluja mm/mes 35 40 75 125 295 265 215 246 325 315 195 80
dies/mes 4 3 6 15 19 19 17 17 19 19 14 8
Referència: "Saisons et climats 2003" Hachette ISBN 2-01-243799-0

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Tailàndia està dividida en 75 províncies (จังหวัด, changwat), a part de la capital. Cada província està subdividida en districtes (amphoe).

Les províncies estan agrupades en 6 regions:

  • Nord, antiga seu del regne Lanna, independent fins al secle XVI. La ciutat més important d'aquesta regió coberta de muntanyes és Chiang Mai, la segona ciutat més poblada de Tailàndia. Hi ha moltes ètnies minoritàries en el Nord, que inclou la zona anomenada el "Triangle d'Or".
  • Nord-est (Isaan), extensa regió agrícola i semi àrida situada damunt de l'altiplà de Khorat. L'Isaan constitueix la zona econòmicament més endarrerida de Tailàndia. Ètnicament i lingüisticament els habitants del nord-est tenen molta afinitat amb el grup ètnic Lao, grup majoritari de Laos, país veí.
  • Central, la plana al·luvial del riu Chao Phraya i antiga seu del regne d'Ayutthaya, inclou la capital, Bangkok. És la regió més poblada. Té 19 províncies.
  • Est i Litoral. Petita regió de set províncies situada entre la costa del Golf de Siam i Cambodja.
  • Sud - Costa Est. La zona de l'Istme de Kra que dóna al Golf de Siam. Inclou les províncies de majoria musulmana de Yala, Pattani i Narathiwat.
  • Sud - Costa Oest. Les illes i la costa del Mar d'Andaman. Zona molt turística que inclou l'illa de Phuket. Hi ha 6 províncies, de les quals una limita amb Malàisia.

A part d'aquestes divisions hi ha 6 àrees metropolitanes:

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Tailàndia

Després de gaudir de la taxa més gran de creixement mundial des del 1985 fins al 1995 -amb una mitjana del 9% anual- va incrementar-se la pressió especulativa sobre la moneda tailandesa, el baht, que el 1997 va portar a una crisi que va deixar al descobert debilitats del sector financer i va forçar al govern a vendre moneda. Llargament estancat en 25 davant el dòlar estatunidenc, el baht va arribar a la seva cota més baixa (56 baths el dòlar) el gener de 1998, i l'economia es va contraure al voltant d'un 10,2% en aquell mateix any. La crisi es va estendre fins a convertir-se en una crisi financera del sud-est asiàtic.

Tailàndia va entrar en una fase de recuperació l'any següent, expandint-se un 4,2% i creixent un 4,4% el 2000, degut en gran part al fet que les fortes exportacions es van incrementar al voltant d'un 20% aquell mateix any. El creixement es va suavitzar per la desacceleració de l'economia global durant el 2001, però es va recuperar als anys següents a causa del fort creixement de la Xina, i gràcies a diversos programes d'estimulació interna dins de les polítiques "Dual-Track" promogudes pel Primer Ministre Thaksin Shinawatra. El creixement el 2003 es va estimar en un 6,3% i va incrementar-se fins a un 8% i un 10% els anys 2004 i 2005 respectivament. Tailàndia està en camí de convertir-se en l'estat econòmicament més poderós del Sud-est asiàtic i en un dels estats més poderosos de l'Àsia, entrant a competir amb països més avançats d'occident.

Rànquings internacionals[modifica | modifica el codi]

Organització Enquesta Rànquing
Heritage Foundation/The Wall Street Journal Índex de Llibertat Econòmica 50 de 157
A. T. Kearney/Revista Foreign Policy Global Services Location Index 200 4 de 50
Reporters Sense Fronteres Índex de llibertat de premsa mundial 134 de 169
Transparència International Índex de Percepció de Corrupció 84 de 179
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Índex de desenvolupament humà 78 de 177
Fòrum econòmic mundial Índex de Competitivitat Global(2008)[9] 34 de 125

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Població: 65.068.149 (2007), 64.265.276(2003).

Evolució de la població tailandesa entre 1961 i 2003, en milers d'habitants (xifres de la FAO, 2005)
Evolució demogràfica
  • 1820 - 4,7 milions.
  • 1850 - 5,2 milions.
  • 1900 - 6,3 milions.
  • 1911 - 8,3 milions(cens).
  • 1919 - 9,2 milions(cens).
  • 1929 - 11,5 milions(cens).
  • 1937 - 14,5 milions(cens).
  • 1947 - 17,4 milions(cens).
  • 1960 - 26,3 milions(cens).
  • 1970 - 34,4 milions(cens).
  • 1980 - 47 milions(cens).
  • 1990 - 54,6 milions(cens).
  • 2000 - 60,6 milions(cens).
Àrees metropolitanes més grans de Tailàndia

Bangkok
Bangkok
Pattaya
Pattaya Beach

Rànquing Àrees metropolitanes Població

Chiang Mai
Chiang Mai


Hatyai

1 Bangkok 11.971.000
2 Pattaya-Chon Buri 1.003.839
3 Chiang Mai 960.906
4 Hat Yai-Songkhla 801.747
5 Nakhon Ratchasima 439.546

Etnografia[modifica | modifica el codi]

La població tailandesa està dominada per les ètnies Thai i Lao, que conformen les tres quartes parts de la població del país. Existeix també una àmplia comunitat xinesa que històricament ha jugat un paper desproporcionadament significatiu en l'economia. Altres grups ètnics inclouen als malais al sud, els Mon, els jemer i diverses tribus indígenes a les muntanyes.

Llengües[modifica | modifica el codi]

L'idioma oficial de Tailàndia és el tailandès, siamès o "thai" que és una de les nombroses llengües del tronc tai, subgrup de la família de llengües tai-kadai. Llevat del thai, cap altre idioma del territori de l'estat té estatus oficial a Tailàndia. Altres idiomes parlats a Tailàndia són l'isaan i el phu thai a l'Isaan, el yawi a les zones frontereres amb Malàisia i el thai yuan o thai septentrional, conegut també amb els noms de lanna i de kam mueang. També cal esmentar el khmer, que es parla entre les minories cambodjanes del sud de l'Isaan, sobretot a la zona de Surin i Si Saket. L'anglès és àmpliament ensenyat a les escoles.

Religió[modifica | modifica el codi]

Casament tradicional a Tailàndia
Wat Phra Kaew

Prop del 95% dels tailandesos són budistes de la tradició theravada. Els musulmans són el segon grup religiós més gran de Tailàndia amb 4,6% de la població.[10][11] A les províncies meridionals de Tailàndia - Pattani, Yala, Narathiwat i part de Songkhla Chumphon domina la població musulmana, formada per tailandesos i malais ètnics. Molt sovint els musulmans viuen en comunitats separades dels no musulmans. L'extrem sud de Tailàndia és en la seva majoria ètnicament malai, i la majoria dels malais són sunnites. Els cristians representen el 0,5% de la població. Una comunitat petita però influent de sikhs i alguns hindús també viuen a les ciutats del país, i estan fortament involucrats en el comerç al menor. Hi ha també una petita comunitat jueva, amb presència des del segle XVII. Des de 2001, els activistes musulmans s'han manifestat contra el govern central a causa de la suposada corrupció i els prejudicis ètnics per part dels funcionaris.

Educació[modifica | modifica el codi]

Estudiants de l'escola primària a Tailàndia

Tailàndia gaudeix d'un alt nivell d'alfabetització i l'educació és proporcionada per un sistema ben organitzat d'escoles bressol, primària, secundària inferior i superior, nombrosos centres de formació professional i universitats. El sector privat de l'educació està ben desenvolupat i contribueix significativament a la disposició general de l'educació que el govern no pot complir a través dels establiments públics. L'educació és obligatòria fins al 9è grau, i el govern ofereix educació gratuïta fins al 12è grau.

Tailàndia mai va ser colonitzada, i el seu ensenyament es basa en gran mesura en la memòria en lloc de la metodologia centrada en l'estudiant. L'educació, en un sentit modern, és relativament recent, i encara ha de superar alguns obstacles culturals força importants, per tal de garantir el desenvolupament i la millora de les seves normes.

La Universitat de Chulalongkorn, establerta el 1917, és la més antiga de Tailàndia.

L'establiment de plans d'estudis fiables i coherents per a l'ensenyament primari i secundari està subjecte a canvis tan ràpids que les escoles i els seus professors no sempre estan segurs del que se suposa que signifiquen per a l'ensenyament, i els autors i editors de llibres de text no són capaços d'escriure i imprimir noves edicions amb la rapidesa suficient per mantenir-se al dia amb la situació d'inestabilitat. La qüestió relativa a accés a la universitat, per tant també ha estat en l'agitació constant durant un important nombre d'anys. No obstant això, l'educació ha vist donar-se un gran progrés des del 2001. La major part de l'actual generació d'estudiants obté coneixements informàtics, i els coneixements d'anglès van en augment, almenys en quantitat, si no en qualitat.

Hi ha hagut preocupació en els darrers anys en relació amb les baixes puntuacions de coeficient intel·lectual de molts dels joves tailandesos. Un estudi realitzat per un diari nacional va informar que el Departament de Salut i el Departament de Salut Mental farien un esforç per lluitar contra la baixa intel·ligència, després que es va comprovar que el nivell mitjà de CI entre molts joves era menor de 80.[12] El 2006, el viceministre d'Educació Watcher Phanchet va informar que el quocient d'intel·ligència mitjana (CI) dels nens tailandesos, que era entre el 87 i 88 punts, romania en "categoria baixa" dins els rànquings internacionals.[13] A més, amb l'excepció de la classe més benestant, el nivell d'anglès segueix sent bastant baix.

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Grup de música cultural tailandesa.

La cultura de Tailàndia està profundament influenciada pel budisme theravada, la religió oficial i practicada per gairebé tota la població, també hi ha un 4% de musulmans i menys de l'1% de cristians. Gran part de les arts, pintura, escultura, arquitectura, dansa i música han estat influenciades pel budisme i han estat al servei de les representacions tradicionals d'aquesta religió. D'acord amb els ensenyaments de Buda, els monjos practiquen l'ascetisme, cada matí vers les 6 hores van a cercar el seu aliment que obtenen dels residents i dels comerciants. Un dels seus artistes contemporanis més destacats és Araya Rasdjarmrearnsook.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Kuai Tiau Pak Mo (ก๋วยเตี๋ยว ปากหม้อ). Una mena de raviolis locals. La cuina Tailandesa és molt variada.

La gastronomia tailandesa barreja cinc sabors fonamentals: dolç, picant, agre, amarg i salat. Alguns ingredients comuns utilitzats a la cuina són l'all, el bitxo, el suc de llimona dolça, l'herba cymbopogon i la salsa de peix. L'aliment bàsic és l'arròs, en particular la varietat coneguda com a arròs gessamí (també conegut com a arròs hom mali) que s'inclou en gairebé tots els àpats. Tailàndia és l'exportador més gran mundial d'arròs, i els habitants al país en consumeixen més de 100 kg per persona i any.

Esports[modifica | modifica el codi]

El Muay Thai, o boxa thai, és l'esport nacional de Tailàndia i és una de les arts marcials natives del país. Va aconseguir una gran popularitat a tot el món durant els anys 90. Tot i que existeixen altres arts marcials similars en altres països del sud-est asiàtic, molt pocs gaudeixen d'un reconeixement com el que el Muay Thai ha rebut amb les seves normes de "full-contact", permetent cops amb els colzes i els genolls, creant una nova especialitat: el Kick Boxing.

 Futbol Selecció de futbol de Tailàndia El futbol professional, això no obstant, possiblement hagi pres la posició al Muay Thai com l'esport més vist i preferit de la societat contemporània de Tailàndia, i no és poc comú veure tailandesos donant suport als seus equips preferits de la Premier League anglesa.

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Jocs Olímpics Tailàndia està representada als Jocs Olímpics pel Comité Olímpic de Tailàndia.

  • Medalles:
Jocs Or Plata Bronze Total
Pequín 2008 2 2 0 4
Atenes 2004 3 1 4 8
Sydney 2000 1 0 2 3
Atlanta 1996 1 0 1 2
Barcelona 1992 0 0 1 1
Seül 1988 0 0 1 1
Los Angeles 1984 0 1 0 1
Montreal 1976 0 0 1 1
Totals 7 4 10 21

Festivitats[modifica | modifica el codi]

Data Festa (any 2011)[14] Notes
1 de gener Any nou.
3 de gener Any nou.
18 de febrer Dia de Makha Bucha.
6 d'abril Festa de la dinastia Chakri.
13 d'abril Maha Songkran. Budista.
14 d'abril Dia Nao. Budista.
15 d'abril Maha Songkran i Taleung Sok. Budista.
5 de maig Festa del coronament.
16 de maig Pont.
17 de maig Visakha Bucha. Budista.
15 de juliol Asalha Bucha.
12 d'agost Aniversari de la Reina.
24 d'octubre Festa de Chulalongkoun.
5 de desembre Aniversari del rei. Festa nacional.
12 de desembre Dia de la Constitució.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 15° 21′ N, 101° 2′ E / 15.350°N,101.033°E / 15.350; 101.033