Tailàndia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Thai

Capital Bangkok
-

Ciutat més gran Bangkok

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional parlamentària
Bhumibol Adulyadej
Abhisit Vejjajiva

Superfície
- Total
- Aigua (%) 514.000 km² (49è)
0,4%

Població
- Estimació 2002
- Cens 2007
- Densitat 63.038.247 (20è)
60.916.441
123 hab/km² (59è)

Moneda Baht (THB)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+7)
(UTC+7)

Sobirania
Regne establert el 1238

Himne nacional

Phleng Chat

Domini internet

.th

Codi telefònic +66

Gentilici Tailandès, tailandesa

Casament tradicional a Tailàndia

Kuai Tiau Pak Mo (ก๋วยเตี๋ยว ปากหม้อ). Una mena de raviolis locals. La cuina Tailandesa és molt variada.

Grup de música cultural tailandesa.

El regne de Tailàndia ประเทศไทย Plantilla:Th, és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos i Cambodja, el Golf de Siam i Malàisia al sud i el Mar d'Andaman i Birmània a l'oest. La capital de l'estat és Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon).

[edita] Idiomes

L'idioma oficial de Tailàndia és el tailandès, siamès o "thai" que és una de les nombroses llengües del tronc tai, subgrup de la família de llengües tai-kadai. Llevat del thai, cap altre idioma del territori de l'estat té estatus oficial a Tailàndia.

Altres idiomes parlats a Tailàndia són l'isaan i el phu thai a l'Isaan, el yawi a les zones frontereres amb Malàisia i el thai yuan o thai septentrional, conegut també amb els noms de lanna i de kam mueang. També cal esmentar el khmer, que es parla entre les minories cambodjanes del sud de l'Isaan, sobretot a la zona de Surin i Si Saket.

[edita] Etimologia

Tradicionalment Tailàndia era coneguda com a Siam, nom que va ser oficial fins l'11 de maig de 1949. La paraula thai (ไทย), que designa als tailandesos, o grup majoritari de Tailàndia, no és exactament la mateixa paraula (ไท) que vol dir "lliure" en la llengua thai. Tot i això, molts textos afirmen que el nom de Tailàndia ve de la paraula "lliure".

Tampoc hem de confondre el grup majoritari "thai" (angl. Thai) amb un altre grup ètnic de Tailàndia, el grup "tai" (angl. Tai, sense "h"), al que pertany la minoria ètnica Saek que també es troba a Laos.

Ratcha Anachak Thai (ราชอาณาจักรไทย) significa "Regne de Tailàndia". Etimològicament el nom es deriva de -Ratcha- (del sànscrit raja: "rei o reial") ; -ana- (de ājñā: "llei" o "autoritat") i de -chak (de cakraṃ: "roda", un símbol de poder).

[edita] Divisions administratives

Tailàndia està dividida en 75 províncies (จังหวัด, changwat), a part de la capital. Cada província està subdividida en districtes (amphoe).

Les províncies estan agrupades en 6 regions:

Nord, antiga seu del regne Lanna, independent fins al secle XVI. La ciutat més important d'aquesta regió coberta de muntanyes és Chiang Mai, la segona ciutat més poblada de Tailàndia. Hi ha moltes ètnies minoritàries en el Nord, que inclou la zona anomenada el "Triangle d'Or".
Nord-est (Isaan), extensa regió agrícola i semi àrida situada damunt de l'altiplà de Khorat. L'Isaan constitueix la zona econòmicament més endarrerida de Tailàndia. Ètnicament i lingüisticament els habitants del nord-est tenen molta afinitat amb el grup ètnic Lao, grup majoritari de Laos, país veí.
Central, la plana al·luvial del riu Chao Phraya i antiga seu del regne d'Ayutthaya, inclou la capital, Bangkok. És la regió més poblada. Té 19 províncies.
Est i Litoral. Petita regió de set províncies situada entre la costa del Golf de Siam i Cambodja.
Sud - Costa Est. La zona del Istme de Kra que dóna al Golf de Siam. Inclou les províncies de majoria musulmana de Yala, Pattani i Narathiwat.
Sud - Costa Oest. Les illes i la costa del Mar d'Andaman. Zona molt turística que inclou l'illa de Phuket. Hi ha 6 províncies, de les quals una limita amb Malàisia.

A part d'aquestes divisions hi han 6 àrees metropolitanes:

Àrea Metropolitana de Bangkok
Àrea Metropolitana de Chiang Mai
Àrea Metropolitana de Pattaya-Chonburi
Àrea Metropolitana de Greater Hatyai-Songkhla
Àrea Metropolitana de Nakhon Ratchasima (Korat)
Àrea Metropolitana de Phuket Province

[edita] Història

[edita] Prehistòria

Durant molt temps els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que anaven fins al 5.000 a. C. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani.

Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda a Bang Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3.000 a. C.) i corresponen a l'Edat del Bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arrós. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions han estat declarades Patrimoni mundial de la UNESCO l'any 1992.^[1]

[edita] El misteri de les primeres ciutats

Malgrat les excavacions que han demostrat que la població de Tailàndia és més antiga d'allò que hom havia cregut, la història dels antics habitants d'aquesta zona encara roman en l'obscuritat. Les primeres ciutats Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi varen probablement ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia, però no hi ha constància de qui eren els pobladors.

A manca de documents històrics, els historiadors només poden fer conjectures sobre la història d'aquells temps. Així, hom assumeix que vers els segles VI i VII, una sèrie de pobles originaris del Sud de la Xina varen envair el territori de la Tailàndia del nord i l'Isaan. Fundant assentaments a la vora dels grans rius com el Mekong i Salween, aquests pobladors varen desplaçar els habitants originals. Aquesta teoria es basa sobre les afinitats lingüístiques, i el fet que els tailandesos són ètnicament molt similars als xinesos.

[edita] El regne de Siam i el colonialisme

El regne de Siam fou un dels pocs pobles de l'Àsia que no va patir els efectes de la colonització per part de les potències europees. Siam va reeixir a mantenir la seva independència fins a l'edat del post-colonialisme. Tot i així el país va ser breument ocupat pels Japonesos durant la Segona Guerra Mundial.

[edita] Tailàndia al temps de la guerra freda

Durant les guerres del temps de la guerra freda que varen assolar la zona, Tailàndia va poder mantenir-se al marge de les catàstrofes bèl·liques que varen destruir els països veïns, com Vietnam, Laos i Cambodja. Tot i així, entre 1964 i 1976 el govern tailandès va permetre que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica tingués com a base aeroports per als bombarders que bombardejaven el Vietnam del Nord i altres instal·lacions estratègiques dels Estats Units al seu territori (Korat, U-Tapao, Ubon Ratchathani i Udon Thani). La presència massiva de militars americans a les bases aèries arreu del país va fer proliferar bars i hotels dedicats a la prostitució.^[2] Acabada la guerra del Vietnam els militars americans varen tornar als Estats Units, però la prostitució va continuar i també la tendència de visitar Tailàndia amb la finalitat coneguda en anglès com a "sex-tourism", turisme sexual.^[3]

[edita] El cop d'Estat de 2006

El 19 de setembre de 2006 hi va haver un cop d'estat contra el Primer Ministre, mentre aquest es trobava fora del país assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York. Els colpistes han declarat la llei marcial i la seva lleialtat al Rei de Tailàndia. El general Sondhi Boonyaratklin, líder dels colpistes que van prendre el poder a Tailàndia, enderrocant al primer ministre, Thaksin Shinawatra, van declarar que el cop d'estat era necessari per acabar amb mesos de crisi política i corrupció. El Rei governant va reconèixer el cop d'estat i va reconèixer les causes que li van donar origen. Recentment, el líder colpista ha anunciat que crearà un govern interí i va afirmar que en un any convocarà eleccions.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

↑ Jacq-Hergoualc'h, Michel, Le Siam, Guide Belles Lettres des Civilisations, 2004
↑ In Udon, the number of prostitutes quintupled in the decade starting 1966 - The Nation (anglès)
↑ Sex Tourism (anglès)

[1], [2], [3], [4], i Traduccions resumides de la Wikipedia (en)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tailàndia

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.