Prostitució

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La prostitució fa referència a les pràctiques sexuals a canvi de diners, usualment incloent el coit.

Les dones que practiquen la prostitució s'anomenen meretrius, prostitutes, putes, meuques, cueques o fembres, entre altres. També hi ha noms eufemístics, com massatgista o escort, o també, en el cas dels homes, gigoló. Els homes es poden dedicar a la prostitució homosexual i heterosexual, tot i que les persones que solen pagar per tenir relacions sexuals, amb homes o dones, són molt majoritàriament homes, anomenats puteros. Generalment, la prostitució està lligada a la pràctica del proxenetisme, un delicte que consisteix en l'explotació de dones per part de terceres persones que es beneficien majoritàriament dels guanys.

Nombroses cultures, civilitzacions, religions i sistemes filosòfics han tendit sistemàticament, des de temps immemorials, a titllar la prostitució d'activitat bruta i viciosa contraposant-hi la virtut i la decència com a valors antitètics.

El món de la prostitució mou anualment grans quantitats de diners. Generalment és una pràctica tolerada, tot i que rarament legalitzada, i és precisament la seva no regulació el motiu que fa que generi uns importants fluxos de diner no controlats per l'estat ni, per tant, subjectes a impostos. A Suècia, fins i tot, la llei persegueix el client que contracta els serveis de professionals del sexe. A Espanya existeix un buit legal, no es considera delicte, il·legal, però tampoc està regulada com a activitat legal.

Història

Descrita com "la professió més antiga del món", les primeres mencions a aquesta pràctica daten del segle XVIII aC[1] i es refereixen a la prostitució sagrada, és a dir, a les dones que tenien relacions sexuals en honor de les divinitats. Els historiadors indiquen que les primeres dones eren esposes estèrils que decidien dedicar-se a ser "esposes de tots" o dels déus per ocupar un lloc a la societat,[2] més endavant es van començar a reclutar joves per part de les castes sacerdotals i també homes (en la seva majoria després d'un procés de castració). A l'Índia aquestes persones rebien el nom de devadâsî i complien amb ritus similars. Posteriorment van sorgir les prostitutes comunes, que van exportar-se a altres indrets.

A Grècia, hi havia diversos tipus de prostitució. Les pornai ocupaven el graó més baix de la jerarquia, eren esclaves (nascudes d'altres esclaves o adquirides com a botí de guerra) que depenien d'un ciutadà que es quedava gran part dels seus ingressos (els primers proxenetes). Al següent graó hi havia les prostitutes independents, que portaven roba al·lusiva i sovint treballaven també com a ballarines. Més amunt se situava l'hetera o hetaira, una dama de companyia o cortesana, educada per relacionar-se amb homes de gran estatus i precedent de la geisha japonesa. Una de les heteres més famoses és Aspàsia de Milet. Els tres tipus de prostitució eren legals i tolerats, excepte a Esparta,[3] sembla que pel fet de tenir un altre tipus de moneda, que no propiciava l'establiment de bordells.

A Roma proliferava la prostitució de baix nivell, amb l'afegit de joves orfes d'ambdós sexes que eren criats pels seus protectors per a aquest fi. Els Floràlia van estendre la prostitució entre les ciutats romanes[4] i es va fer necessari regular els lupanars o prostíbuls, on les dones s'anunciaven nues, especialment els dies de jocs. A les comunitats d'origen etrusc, es permetia que dones pobres exercissin la prostitució per contribuir a la seva dot.

Prostitució a Pompeia

Tant el cristianisme com l'Islam van condemnar la prostitució com a pecat, tant per a qui oferia els serveis sexuals com per a qui els comprava, però no per això va desaparèixer aquesta pràctica. Moltes dones musulmanes repudiades tenien com a única font d'ingressos possibles esdevenir prostitutes, en una situació similar a la de les vídues índies. L'expansió de les malalties de transmissió sexual va fer que es comencés a perseguir la prostitució a les ciutats (per prevenir-les, està documentat l'ús del preservatiu des del segle XVIII). Aquesta persecució va empresonar per primer cop les prostitutes i va fer proliferar els asils per a les penedides. Anglaterra fins i tot va ordenar deportar a les Amèriques a les detingudes.

A les cultures orientals i precolombines existeixen també referències a la prostitució, com el cas ja esmentat de la geisha o les āhuiyani asteques, per citar dos exemples.

Modalitats

El barri vermell d'Amsterdam

La prostitució femenina és la més desenvolupada. El poder social dominant de l'home i la dependència econòmica de la dona han convertit al gènere femení en el més vulnerable davant la pràctica del comerç del sexe. En el món occidental, les formes en què les dones exerceixen la prostitució són principalment les següents:

  • Prostitució de carrer. Molte d'aquestes dones, exhibeixen el seu cos al carrer, davant de la gent. Esperen a que el client estigui interessat i els dos aleshores van al racó. La modalitat més arriscada i generalment la de preu més baix. Les prostitutes s'exhibeixen a la via pública i esperen els clients, que acorden amb elles el preu. El client generalment arriba amb cotxe i, un cop assolit l'acord, hi fa pujar la dona i se l'emporta a un descampat o zona aïllada per tal de realitzar les pràctiques sexuals dins del cotxe. En alguns barris marginals o més degradats socialment ni tan sols s'utilitza el cotxe com a mitjà d'apropament, sinó que es negocia a peu dret en ple carrer i les prostitutes ja tenen disposada, per satisfer al client, una habitació en alguna casa dels voltants.

Una variació d'aquesta modalitat són les prostitutes de carretera. Aquesta modalitat ha crescut en les darreres dècades davant les pressions veïnals per eradicar la prostitució als centres urbans. En aquest cas, les meuques esperen els seus clients al voral de la carretera, generalment sempre al mateix lloc.

  • De meublé. La prostitució es pot exercir també en locals especialment estructurats en habitacions preparades per a dur a terme pràctiques sexuals. El meublé com a establiment és similar a un hotel, però orientat a garantir la intimitat de les parelles.Ha absorbit molt de la pràctica de la prostitució.

En aquests casos, el client, a més de pagar a la prostituta, corre també amb les despeses del lloguer de l'habitació del meublé

  • Les barres americanes varen tenir molta importància a Espanya durant la segona meitat del segle XX, com a lloc de trobada on contactar amb prostitutes. Actualment es troben en clara regressió davant la consolidació d'altres alternatives.

Anomenades també clubs, han anat desapareixent dels entorns urbans, per donar pas a alternatives més sofisticades i discretes. Tingueren molta importància en la postguerra quan la prostitució era més perseguida. Aquests bars es distingeixen perquè que no es pot veure l'interior del local. El seu horari de funcionament és gairebé exclusivament nocturn, tenen una estètica dominada pels llums de neó a fora i la llum escassa a dins. Les prostitutes serveixen copes rere la barra o simplement esperen assegudes en un tamboret o en una taula que els clients se'ls acostin i les convidin a una copa. Mentre el client va pagant consumicions, negocien algun tipus de contacte sexual, que generalment es du a terme, un cop tancat l'acord, en reservats situats al local o en els pisos superiors o propers. La prostituta sol percebre un percentatge sobre el total de les consumicions del client. Els clubs de carretera, generalment freqüentats per transportistes, i persones amb ocupacions que els obliguen a molts desplaçaments, són una variant de la barra americana de ciutat. Continuen funcionant amb normalitat al llarg de tota la geografia espanyola.

  • Les saunes i pisos de relax. A la ciutat, el major nombre de prostitutes actua en pisos dedicats a la prostitució. Es tracta de pisos o locals especialment dissenyats per al comerç sexual; són molt compartimentats, i és on les dones cobren un percentatge del preu que el client abona per cada servei, i una altra part va a parar a mans del propietari del pis. Generalment aquests locals són atesos per senyores que fan d'intermediàries entre el client i la prostituta.

Les saunes i cases de massatge acullen sovint formes de prostitució, si bé en molts casos les pràctiques són limitades només a tocaments i masturbació del client sense penetració.

  • Locals d'ambient
  • A domicili
  • En locals d'intercanvi. A mesura que s'han anat liberalitzant els costums i les pràctiques sexuals l'intercanvi de parelles. La pràctica sexual consentida i buscada conjuntament pels dos dins de la parella s'ha anat consolidant com una alternativa al consum individual de la prostitució. No obstant això, aquests casos no són generalment enquadrables com a prostitució, ja que les parelles que interaccionen sexualment no sempre exerceixen la prostitució amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic, sinó que busquen compartir amb una altra parella el sexe per pur plaer. En aquests locals però, es disposa habitualment de "parelles" que formen part del negoci i exerceixen la prostitució, amb les quals les "parelles clients" es poden relacionar pagant un preu.

Polítiques sobre la prostitució

Les actituds legals i socials sobre la prostitució varien enormement segons els indrets, èpoques i sectors analitzats. L'edat de consentiment sexual marca el límit a partir del qual es pot començar a legislar sobre la prostitució, l'abús infantil és un delicte penat a gairebé tots els codis penals del món.

La prostitució és il·legal a la majoria de països musulmans, a la Xina i molts estats dels EUA. És il·legal contractar els serveis de prostituts a països com Suècia, mentre que és il·legal tenir negocis relacionats amb la prostitució a molts països europeus, al Canadà o l'Índia. En aquests casos la prostitució és alegal, és a dir, no regulada. En canvi està reconeguda i legalitzada a Holanda, Bolívia o Mèxic, per exemple.

Prostitució a Europa

La prostitució està regulada com a professió a Holanda, Alemanya, Àustria, Suïssa, Grècia, Turquia, Hongria i Letònia. A la majoria de països està prohibida l'exposició pública per part de les prostitutes, exceptes en les anomenades zones de tolerància o en locals tancats. A Suècia, Noruega i Irlanda el que és il·legal és contractar el servei de la prostituta.

La possessió de bordells és il·legal a la majoria de països europeus, però aquests adopten altres noms que sí que estan permesos, com clubs, locals de massatge, saunes o similars.

En 2010, el Ministeri de Sanitat d'Espanya va publicar un ampli informe sobre salut sexual i reproductiva basat en una enquesta nacional realitzada en 2009, i a la qual es va entrevistar 10.000 homes i dones més grans de 16 anys. Segons aquest informe, un 32% d'homes i un 0'3% de dones ha pagat almenys una vegada per mantenir relacions sexuals. D'aquest 32% d'homes, un 10% ha recorregut a aquesta pràctica una vegada i la resta, un 22%, més vegades. Un 20% d'homes de 24 a 35 anys paguen pel sexe però els principals usuaris són els majors de 35 anys. Un 92% d'homes contracten dones mentre que en el cas de les dones clientes la proporció entre serveis hetero i homosexuals és semblanta.[5]

Arguments per a la legalització

Mentre que la prostitució infantil o forçada pot ser un delicte, molts argumenten que hi ha persones que exerceixen lliurement la prostitució i que per tant cal una regulació que els doti de drets laborals (i també obligacions fiscals). En una línia similar a la legalització de les drogues, argumenten que si el mercat sexual fos legal, es reduiria la criminalitat associada i permetria a les prostitutes que volguessin deixar la seva feina reduir l'estigma social associat. Un major control podria ajudar a millorar la salut dels treballadors sexuals, obligats a passar controls mèdics periòdics i a exercir en llocs autoritzats que compleixin amb les condicions de seguretat i higiene. Determinades ONG afirmen que seria una manera de reduir la propagació de la sida.

Altres afirmen que negar la seva existència o pretendre'n l'eradicació és pura hipocresia. La prostitució pot ser necessària per satisfer les necessitats sexuals de determinades persones, que no poden o volen accedir a un altre tipus de relació. Per últim els seguidors de l'anarquisme afirmen que un afer privat com és la relació sexual no hauria d'estar controlada per cap llei.

Alguns treballadors sexuals que reclamen la regulació de la seva situació s'han associat en entitats com l'espanyola Hetaira. La primera organització en defensa dels drets de les prostitutes va ser la International Committee for Prostitutes' Rights, fundada el 1985[6] per protestar contra la violència que pateixen algunes dones i per reivindicar l'accés a prestacions socials com la jubilació.

El moviment feminista encapçalat per Maggie O'Neill afirma que les connotacions negatives de la prostitució són fruit de la societat patriarcal, que divideix les dones entre bones i dolentes segons el seu comportament sexual, mentre que no fa el mateix amb els homes.[7]

Arguments en contra de la legalització

Els detractors de la regulació bàsicament consideren que la prostitució és un crim contra la persona prostituïda, inclòs si aquesta accepta l'intercanvi (ja que es veu forçada per la pobresa o els condicionaments socials, per exemple). Argumenten que adduir l'antiguitat de la professió és caure en la fal·làcia naturalista: que hagi existit sempre no vol dir que sigui una cosa positiva o que sigui immutable.

La prostitució suposa discriminació social, mancances greus de salut, menor esperança de vida, danys psicològics i major risc de drogoaddicció per a les persones que l'exerceixen. Augmenta els delictes associats, com el tràfic de persones, les bandes organitzades i l'extorsió, fins i tot en indrets on està regulada.[8] El turisme sexual s'incrementa també per l'existència de tolerància cap a la prostitució.

La majoria d'associacions del feminisme rebutgen la prostitució com una forma d'explotació contra la dona, que esdevé un pur objecte o mercaderia que es pot comprar per al plaer (donat que la majoria de putes són dones i els clients homes en una posició dominant, encara que sigui per ser els consumidors).

A l'àmbit català destaca l'activitat de Gemma Lienas per lluitar contra la prostitució i la seva regulació.

La prostitució al cinema

Algunes pel·lícules cèlebres que han tractat el tema de la prostitució són:

La prostitució a la literatura

Aquesta llista inclou obres que tenen la prostitució com un dels temes principals:

Curiositats

  • A Barcelona, el barri del Raval era conegut com a barri xinès perquè hi havia una concentració significativa de cases amb fanals vermells a l'entrada, signe que es tractava d'un prostíbul.
  • A la sèrie estatunidenca de gran èxit internacional Dallas, el personatge protagonista humiliava sovint la seva dona. Una escena, i concretament una frase, a la qual l'anomena "prostituta" (Sue Ellen, ets un pendó!) és anodina a tot el món excepte a Catalunya, on ha esdevingut mítica pel que representa al doblatge audiovisual en català.

Referències

  1. [enllaç sense format] http://civilliberty.about.com/od/gendersexuality/tp/History-of-Prostitution.htm
  2. Jean Bottéro, Mésopotamie : l'écriture, la raison et les dieux, Gallimard
  3. Conrad M. Stibbe, Lakonische Vasenmaler des sechtsen Jahrhunderts v. Chr., Number 191 (1972), pl. 58. Cf. Maria Pipili, Laconian Iconography of The Sixth Century BC, Oxford University Committee for Archaeology Monograph, Number 12, Oxford, 1987.
  4. Lactantius, Instit. Divin.
  5. Un de cada tres homes espanyols ha anat amb prostitutes El Periódico, 19 de juny de 2010
  6. The Declaration of the Rights of Sex Workers in Europe". International Committee on the Rights of Sex Workers in Europe. October 2005. http://www.sexworkeurope.org/site/images/PDFs/dec_brussels2005.pdf.
  7. O'Neill, Maggie (2001) Prostitution and Feminism. Polity Press: Cambridge pg. 19
  8. [enllaç sense format] http://www.usatoday.com/news/world/2008-07-11-Dutch-human-trafficking_N.htm

Enllaç extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prostitució