Doblatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El doblatge és un procés de postproducció audiovisual que consisteix en substituir el diàleg original d'una pel·lícula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravació de la banda d'audio (veus). Això es fa amb diverses finalitats, com millorar la locució d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravació original del so o oferir els diàlegs en un altre idioma. El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducció adaptada dels guions originals i el doblatge en si, és a dir, la gravació d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha traduït la versió original. També s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'algú que no apareix filmat).

Història[modifica | modifica el codi]

El doblatge ha anat evolucionant molt al llarg dels temps: des dels inicis, amb gravacions mediocres i que no s'escoltaven bé fins avui dia, en què és un procés d'uns 10 a 15 dies dut a terme amb la més alta tecnologia.

Cultura del doblatge[modifica | modifica el codi]

El doblatge és una opció força generalitzada en diversos països de l'Europa occidental, com Alemanya o Espanya, a causa d'orígens molt discutits, entre els quals es troba una llei italiana on Mussolini va imposar el 1941 que totes les pel·lícules fossin doblades.

Al Japó, els actors de doblatge (allà anomenats seiyuu) són tan famosos que fins i tot tenen revistes pròpies i fan gires per tot el país. Altres països dobladors són Brasil i Tailàndia.

A l'Índia, fins fa poc, el doblatge ha estat una pràctica gairebé exclusiva en la realització cinematogràfica. Això és degut a la gran quantitat d'idiomes oficials en aquest país.

El procés[modifica | modifica el codi]

El doblatge d'una pel·lícula s'encarrega a un estudi de doblatge. Habitualment és l'estudi de doblatge qui escull el director de doblatge; però en algunes ocasions -i gairebé sempre quan es tracta de pel·lícules de distribució-, és la pròpia distribuïdora qui escull el director de doblatge.

L'estudi facilita al traductor una còpia de la pel·lícula i una còpia del guió original. Un cop acabada la traducció, l'ajustador-adaptador, s'encarregarà d'adaptar la traducció i ajustar-la als moviments de la boca dels actors originals per tal de facilitar el doblatge quan la pel·lícula entri a sala. És a dir: si el text literal és massa llarg com per ser dit per l'actor de doblatge en el mateix temps que l'actor original, se li haurà de treure lletra o buscar fórmules per dir el mateix però amb menys paraules. L'altre punt a tenir en compte per l'ajustador són les consonants labials com la [m] o la [b]. No sempre és possible, però, si hi ha alternativa, el diàleg resultarà més creïble per l'espectador.

Aquesta feina d'adaptació-ajust normalment correspon al propi director o, de no ser així, l'encarregat de fer-ho és la persona que decideix el director.

Al mateix temps que es prepara la traducció i l'ajust-adaptació, el director visiona la pel·lícula i decideix d'acord amb el seu criteri els actors i actrius de doblatge que millor s'adaptin als actors originals. També hi sol influir quantes vegades un mateix actor ha doblat a un altre. No existeixen pas exclusivitats, però l'habitual és que es respecti una associació més o menys arrelada. D'aquesta manera, es manté la il·lusió que un actor quasi sempre té la mateixa veu, encara que sigui en films diferents. Hi ha ocasions en què la distribuïdora, o fins i tot el director de la pel·lícula (original), demanen proves de veu (càsting de veus) i aleshores són ells qui trien els actors encarregats de dur a terme el doblatge.

D'altra banda, hi ha un altre procés que és el de la producció. Aquesta feina la realitza l'ajudant de direcció. L'ajudant de direcció és l'encarregat de fer el pautat de la pel·lícula. El pautat consisteix en "tallar" el guió, primer en seqüències, i després cada seqüencia en takes. Un take és la mesura unitària del doblatge, i les pel·lícules es doblen unitat darrera unitat. Això no vol dir que la pel·lícula es dobli seguida, per ordre, de principi a fi, ja que moltes vegades els actors no tenen la disponibilitat de dies per fer-ho d'aquesta manera, i aquí és on entra una altra vegada l'ajudant de direcció, per programar les "convocatòries" (jornades de treball) necessàries per realitzar un doblatge i en quin ordre es durà a terme.

Un cop acabada la traducció, ajustada i adaptada, es porta a sala on es realitza el doblatge d'acord amb la planificació de l'ajudant de direcció, sempre en contacte amb el director, i una vegada acabat el doblatge, es procedeix a la "mescla". La mescla consisteix a agafar totes les pistes on s'han gravat els diàlegs durant el doblatge i fer-ne la mescla amb les pistes de música i efectes. Una vegada acabada la mescla i abans de fer-ne les còpies definitives que s'enviaran als clients corresponents es procedeix a un control de qualitat per si cal refer quelcom, tant en l'apartat de doblatge (sala) o en l'apartat tècnic (mescla).

Aquest és, grosso modo, el procés del doblatge, tot i que es podria entrar en molts més detalls.

L'alternativa[modifica | modifica el codi]

Hi ha moltes formes de traduir un audiovisual, però la segona més utilitzada és la subtitulació. Una diferència entre fer subtítols i un doblatge és que aquest segon és un procés més car.

Doblatge en català[modifica | modifica el codi]

El primer film doblat en català (i primer doblatge a tot l'Estat espanyol[1]) fou Draps i ferro vell, el 1933.[2][3] Es tracta d'una producció francesa, que duia per títol original Bric-à-brac et compagnie (1931), i que estava protagonitzada per Fernandel. El doblatge es va fer sota la supervisió del director cinematogràfic i periodista Magí Murià i Torner (1881-1958).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doblatge