Glocalització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme glocalització és el resultat de la unió de dues paraules: globalització i localització. Per definició, el terme "glocal" fa referència a l'individu, al grup, a l'organització i a la comunitat que és capaç i pot "pensar en global i actuar de manera local". El terme mostra la capacitat de les persones per crear ponts entre allò local i allò global.

El terme 'glocal' també és usat per descriure una nova classe social: persones que viatgen amb freqüència i canvien de llar sovint i que tenen la capacitat d'assimilar tant comportaments globals com locals.

Desenvolupament del concepte[modifica | modifica el codi]

El concepte glocalització prové de la paraula japonesa dochakuka que significa "localització global". Referida originalment a una forma d'adaptar tècniques de cultiu a les condicions locals, dochakuka es va convertir en una estratègia de mercat quan els executius japonesos van començar a incorpora-la com a tècnica de negoci als anys 80. Manfred Lange va utilitzar el terme "glocal" a la " Global Change Exhibition" (oberta al maig del 1990) celebrada a Bonn per mostrar les interrelacions local-regional-global a l'espai.

Glocalització va ser popularitzat en la parla anglesa pel Sociòleg britànic Roland Robertson a principi dels anys 90 i els sociòlegs canadencs Keith Hampton i Barry Wellman a finals dels 90. Van utilitzar freqüentment el terme per referir-se a persones que estan activament involucrades en una sèrie d'activitats locals-globals d'amistat, parentesc i negoci.

La localització és un terme molt descuidat perquè la globalització és un fenomen omnipresent, tot i que existeixen certes forces vives que alimenten la necessitat i la importància d'allò local. Per exemple Thomas L. Friedman al llibre "The World is Flat" anima a la creació de llocs web en llenguatges locals. També són moltes les ONGs que estan treballant en el desenvolupament de la glocalització, incloent-hi el Glocal Forum, obert des de 2001.

Al 2008 el Glocal Project va ser creat a la Surrey Art Gallery. Es tracta d'un projecte digital massiu que es nodreix de les imatges que envien persones de tot el món, per completar un conjunt global a base de moments locals.

Altres qüestions[modifica | modifica el codi]

La importància de la suma dels valors locals és la base d'una nova planificació estratègica que té en compte d'una banda el reconeixement de la capacitat competitiva de determinat territori en relació amb l'entorn immediat i d'una altra la capacitat de reconstrucció dels espais a partir de la base. Aquesta complementarietat es dóna en interès mutu. La suma d'elements competitius en territoris pròxims pot generar una millora de la competència a escala mundial. L'àrea d'influència d'un aeroport intercontinental, el rol regenerador de xarxes com l'AVE o la massa crítica de població per desenvolupar un esdeveniment d'abast mundial, són exemples que van conformant noves relacions i estructures a partir d'iniciatives locals. És a dir, s'està treballant un model en el qual s'iguala al concepte d'Internet: el món és un conjunt de xarxes on conviuen fenòmens econòmics, polítics, accions socials, etc. algunes a nivell de barri, altres de ciutats, regionals, mundials,...

La glocalització seria segons paraules de Ronald Robertson la recuperació de les dimensions socials i culturals de la globalització i el gran problema que pateix el concepte és la possibilitat de ser vist com una moda o arribar a convertir-se'n. Un exemple que el mateix autor cita és l'èxit d'alguns músics locals que en poc temps es converteixen en un èxit mundial i aviat són acusats de "vendre's al poder" sense ponderar la importància que pot tenir aquest impacte d'un fet local en el món global.

En un exemple més simple cada persona individual és un ens local en si mateix que entra en relació amb altres ens: la parella, les amistats, la família, els companys i companyes de feina, les autoritats. Entre cadascun d'aquests ens s'estableix una relació que podria ser la vida social i la vida en micro-macro-societat. El conjunt global de tot seria el que definim com a vida social, però aquesta vida social no existiria sense els ens individuals que la conformen i les relacions que s'estableixen entre ells.

La glocalització suggereix que s'han d'apropar esquemes i referències, de forma que siguin útils per a la investigació global i local. De fet global i local són dues cares de la mateixa moneda i per entendre millor el món cal entendre les qüestions locals.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BOLÍVAR, A. (2001): «Globalización e identidades: (Des)territorialización de la cultura», en Revista de educación, vol. Número extraordinario, nº Número extraordinario. pp. 265-288
  • ROBERTSON, R. (2003): «Glocalización: tiempo-espacio y homogeneidad-heterogeneidad», en Cansancio del Leviatán : problemas políticos de la mundialización. Madrid: Trotta, 2003. 8481646253

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]