Maldives

ހިވެދި ގުޖޭއްރާ ޔާއްރިހޫމްޖު (Dhivehi Raajjeyge Jumhooriyyaa)
Bandera
Lema nacional: Cap
Himne: Gavmii mi ekuverikan matii tibegen kuriime salaam (Des de la unitat nacional, saludem la nostra Nació)'
Capital (i major ciutat)		Malé 04° 10′ N, 73° 30′ E
Idiomes oficials		Divehi
Gentilici		Maldivià, maldiviana
Govern		República
	President Vicepresident President del Mjalis	Mohammed Waheed Hassan Vacant Abdulla Shahid
Independència
	del Regne Unit	26 de juliol del 1965
Superfície
-	Total	298 km2
-	Aigua (%)	0%
Població
-	Est. jul. 2010	395.650  (174è)
-	Cens	-
-	Densitat	1.171 /km2 (5è)
Moneda		Rupia de les Maldives (MVR)
Fus horari		(UTC+5)
-	Estiu (DST)	(UTC+5)
Domini internet		.mv
Codi telefònic		960

La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia. La capital és Male a l'illa del mateix nom. L'aeroport internacional està a l'illa veïna d'Hulule. Hi ha 19 atols en total però hi ha altres illots, esculls i bancs d'arena; els illots i atols estan separats per canals que permeten la navegació a vaixells menors i sovint a grans vaixells (sempre entre atols). El nom natiu es Mahaldib i derivaria del principal atol Male i de dwipa (que en sànscrit vol dir illa).

Història

Període preislàmic i edat mitjana

Els primers pobladors de les illes eran de llengües dravídiques. Pappos (Pappus) d'Alexandria parla de les illes al final del segle IV i diu que eren 1.370 i depenien de Ceilan. Fa Hian al segle V parla d'un centenar d'illes dependents de Ceilan. Cosmes Indicòpleustes les esmenta al segle VI i diu que estaven habitades. Sulayman escrivia al segle IX i les anomenava Dybadjat i afegeix que tenien una reina; al segle XI al-Biruni anomena als habitants Dyvah. A partir del segle III va arribar el budisme al país, amb un rei mític anomenat Koimala, substituint al hinduisme vigent fins aleshores. El budisme hauria estat predominant fins al segle XII però no cal dubtar que des de el segle VII comerciants àrabs i perses van estar a les illes. Als segles X i XI alguns dels atols del nord haurien caigut sota influència política i cultural dels sobirans coles Rajaraja I i Rajendra I, que eren hinduistes. En aquest temps una comunitat barreja d'àrabs i maldivians, probablement petita, es va desenvolupar a Malé paralel·la als moppiles del Malabar i altres llocs del litoral de l'oceà Índic. Aquesta comunitat va exercir una influència econòmica, política i cultural desproporcionada pel seu nombre.

Segons el Tarikh maldivià, una crònica datant del inici del segle XVIII, el darrer rei budista de les Maldives que portava el biruda (qualificatiu) cingalès de Siri Bavanaditta, fou convertit al islam per un musulmà que visitava les illes el dia 7 de juliol de 1153, després de lo qual va adoptar nom i títol musulmà: Sultan Muhammad al-Adil. No obstant aquests fets son incerts. Ibn Battuta va estar a les illes el 1343 i 1344 (i altre cop el 1346) i es va casar amb una de les filles d'un dels wazirs locals i segons Ibn Battuta la conversió al islam s'hauria fet vers 1200 i el seu autor hauria estat un xeic magrebí de nom Abu l-Barakat al-Barbari membre del madhhab maliquita. Segons el Tarikh el visitant persa autor de la conversió fou el xeic Yusuf Shams al-Din Tabrizi (per la seva nisba era segurament persa o turc). Avui dia s'ha reconegut oficialment a Abu l-Barakat com l'autor de la conversió i la seva tomba, al barri d'Henveru a Malé, és la més venerada del país. No obstant algunes dades epigràfiques determinarien que el verdader autor de la conversió fou Shams al-Din. Tant el Tarikh com la Rihla d'Ibn Battuta, diuen que la població va acceptar ràpidament la nova religió, però algunes traduccions recents mostren que això no fou així plenament. Un segle i mig després de la suposada conversió el sultà va haver d'enviar una expedició per aplanar a un "rei infidel" (doncs segurament budista) al sud de l'arxipèlag, segons es diu en una loma fanu (dedicatoria en placa de bronze) a la mesquita Bodugalu de Malé. En tot cas al final del segle XIII la conversió es pot donar per feta.

Edat moderna

Els portuguesos van arribar a les illes el 1506 i hi van exercir una mena de vaga sobirania. Interessos comercials els van portar a una ocupació efectiva breu però destructiva del 1558 al 1573. Segons les inscripcions Malé va passar sota dominació dels odiats "Adiri Adiri" i la mar va esdevenir vermella de la sang musulmana. Els maldivians es van organitzar en guerrilles dirigides per Muhammad Bodu Takurufanu, fill del khatib d'Utim, al nord de les illes. El 1573 els portuguesos es van veure forçats a retirar-se i Takurufanu va esdevenir sultà. Després de la sortida portuguesa es va descobrir que tots els ulemes del país havien mort i no restava cap xeic maliquita en vida. En aquells anys l'alim maldivià Muhammad Djamal al-Din Huvadu, natiu de l'atol d'Huvadu (Suvadiva) al sud, que havia estudiat molts anys als centres xafiïtes de l'Hadramaut i Zabid (Iemen), va retornar casualment a les illes i va desembarcar a Malé sent immediatament nomenat cadi per Takurufanu i en endavant el madhhab xafiïta va substituir al malaquita com a ritus oficial.

El 1602 el francès Pyrard va naufragar a l'atol de Malosmadu i hi va restar presoner per cinc anys. Quan els holandesos van dominar Ceilan el sultanat va quedar sota influència holandesa que mai es va fer efectiva més que en el comerç. El 1796 els britànics van ocupar Ceilan i nominalment van assolir el protectorat de les illes que no es va fer efectiu. El britànic tinent Christopher, en servei oficial de inspecció, va desembarcar a les illes el juny de 1834 i hi va restar fins el setembre de 1835 publicant les seves observacions al Journal of the Royal Asiatic Society, vol. VI. O.S., que foren la base pel coneixement de les illes durant força temps. El 1887 el protectorat fou reconegut per un acord amb el sultà Ibrahim Nur al-Din.

La primera constitució fou adoptada el 1932. El 21 de feber de 1952 va morir el sultà Abdul Majid Didi que no havia volgut prendre possessió i vivia a Egipte. El govern estava dirigit pel seu fill Farid Didi al front d'un consell executiu, però aquest va morir poc després i el parlament va designar a Muhammad Amin Didi com a sobirà. Amin Didi, un progressista que dirigia el únic partit de les illes, el Partit Popular Progressista, va refusar el tron i va organitzar un referèndum que va proclamar la república. Mentre estava absent a Ceilan el seu vicepresident Ibrahim Hilmi Didi va donar un cop d'estat i va organitzar un govern revolucionari; quan Amin va tornar sense saber res, fou arrestat; al cap de 4 mesos Ibrahim va proposar a Amin repartir el poder: Ibrahim seria president i Amin primer ministre però quan es van presentar a Malé va esclatar una revolta popular instigada per elements clericals i conservadors i foren fets presoners i enviats al desterrament a altres illes; Amin va morir poc després el 19 de gener de 1954 i els projectes reformistes es van acabar. Nominalment Ibrahim Didi romania president interí però un consell dirigit pels conservadors tenia el poder i va organitzar un referèndum que el 7 de març de 1954 va restablir la monarquia. Ibrahim Nasir va pujar al càrrec de primer ministre el 1957.

El 1958 els britànics van establir una base a l'illa de Gan; al cap de poc el primer ministre Ibrahim Nasir va voler renegociar l'acord i els atols de Suvadiva i Addu, beneficiats per la presència de la base aeronaval a Gan, es van oposar a Ibrahim i es van independitzar com a República Unida de Suvadiva (1959) que va ser reconquerida el 1963.

El 26 de juliol de 1965, Maldives va obtenir la independència; el Regne Unit va conservar les bases de Gan i Hitaddu. El març de 1968 un referèndum popular va proclamar l'abolició del sultanat i la proclamació de la república el 11 de novembre de 1968. El poder creixent de Nasir fou en endavant el dominant havent de fer front a diversos cops d'estat; el 1978 en les eleccions fou escollit Maumoon Abdul Gayoom, que si be al principi era popular va començar a trobar oposició primers dels islamistes i, influenciada la població pels visitants estrangers amb l'augment del turisme, pels lliberals. Finalment el 2008, i contra tot pronostic, el cap de l'oposició (Partit Democratic de Maldives fundat el 2005) Mohamed Nasheed, va guanyar les eleccions i fou proclamat president el 11 de novembre de 2008. L'octubre de 2009 va celebrar un consell de ministres sota el mar per alertar de que el creixement de les aigües amenaça de submergir les illes Maldives que tenen altures entre 3 i 20 metres.

Administració britànica

Les illes constituïen un sultanat amb títol i rang hereditaris. Del sultà depenien sis wazirs o ministres d'estat dels quals el primer era anomenat durimind, equivalent a cap o general de l'exèrcit, però per sobre tenia al fandiari, gran sacerdot i jutge, segon personatge del sultanat després del mateix sultà. També personatges destacats eren el hindigeri o mestre de duanes i tresorer, i el amir al-bahr, o mestre del port. Tots residien a Male. Cada atol pagava un impost fixat en proporció al seu producte; el comerç amb estrangers s'havia de fer des de la capital. La rúpia índia es va introduir a les illes a la segona meitat del segle XIX.

El sultanat depenia políticament del govern de Ceilan. El sultà enviava cada any una ambaixada al governador reclamant la protecció i presentava el seu tribut- Popularment es parla de 12.000 illes (equivalent local de 10.000), però políticament els atols considerats eren 13 i el sultà portava el títol de Dolos Assa Ral Tera Atholon o rei de les 13 províncies i 12.000 illes. Els tretze atols eren de nord a sud:

• Tilladumati, amb 17 illes habitades
• Milladumadu, 32
• Paddipholo, 2
• Malosmadu, 30
• Ari, 13
• Mali o Male, 8
• Phalidu, 5
• Moluk, 8
• Nillandu, 13
• Collomandu
• Adumati, 12
• Suvadiva o Suadiva, 17
• Addu, 7

Això donava 175 illes habitades.

Població i llengua

El nombre de la població al segle XIX era desconeguda i les estimacions anaven entre vint mil i dos-cents mil. La seva llengua presenta influències singaleses i existeixen evidencies d'un antic passat budista. S'han trobat a les illes tres tipus de caràcters escrits a murs i tombes, els més antics el dewehi kakura, dels primers habitants, conservat als atols del sud; l'àrab; i el gabali-tana, que escriu la llengua comuna a totes les illes. Al segle XIX es consideraven un lloc poc saludable amb moltes malalties pels llacs, i massa calor.

Geografia

Se situa a l'oceà Índic, uns 770 quilòmetres del sud-oest de l'Índia. Es gairebé tot pla, i té molt poc relleu.

Bibliografia

• H.C.P. Bell, The Maldive Islands; Monograph on the History, Archaeology and Epigraphy. Reprint Colombo 1940. Council for Linguistic and Historical Research. Male' 1989
• Xavier Romero Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84 7254 801 5

Enllaços externs

http://www.lavanguardia.com/cultura/20121229/54358409197/catalan-recoge-cuentos-maldivas-amenazadas-islam.html