Zabid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gran Mesquita

Zabid és una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 23.000 habitants. Li va assignar el nom el seu primer governant, i és una antiga ciutat del país del que en fou capital del segle XIII al XV. Destaca com a monument la gran mesquita. La seva universitat islàmica fou notable. La ciutat en conjunt és patrimoni de la Humanitat segons declaració de la UNESCO.

Història[modifica | modifica el codi]

Era coneguda com al-Husayb sent un lloc de la tribu al-Ashair, però va agafar el nom del seu uadi quan Muhammad ibn Ziyad la va fundar com a tal el gener del 820. Ibn Ziyad havia estat enviat pel califa abbàssida per reprimir la revolta de les tribus al-Ashair i Akk. Muhammad va fundar la dinastia ziyàdida que va durar fins al 1016. Centre de sunnisme va atreure estudiosos musulmans de tot el món musulmà. El ziyadita al-Husayn ibn Salamah (983-1012). Els najàhides la van tenir com a capital a partir del 1022.

Dinastia Sulayhida (o dels Sulayhides)[modifica | modifica el codi]

Ali Ibn Muhammad Ibn Ali al Sulayhi va apoderarse de Zabid el 1060 i va governar fins al 1080, fundant la dinastia Sulàyhida. El va succeir el seu fill Ahmad Ibn Ali al-Mukarra que el 1081 va ser deposat pel najàhida Said Ibn Najah al-Ahwal però va recuperar el poder el 1083. La dinastia es va acabar el 1086 (1091 segons altres fonts) quan els najàhides van recuperar el poder i van retornar a Zabid fins al 1158.[1]

Dinastia Mahdida (o dels Mahdides)[modifica | modifica el codi]

Ali ben Mahdi va arribar al govern de Zabid al segle XII i va fundar la dinastia Màhdida, així anomenada pel pare d'Ali, Mahdi.

Ali ben Mahdi va morir el 1159,[2] i va deixar cinc fills mascles: Mahdi, Abd el Nabi, Abdallah, Ahmed i Iaia. El més gran, Mahdi ben Ali, el va succeir i el 1161 va conquerir Lahej i el 1163 va ocupar Djanad. En aquest any el va succeir el seu germà Abd al-Nabi ben Ali, que dominava de la Tihama a Dhul Kala, incloent-hi Taizz i Djanad. El 1164 va ser breument deposat per son germà Abdallah però va recuperar el poder immediatament. El 1172 va assetjar Aden, que era una possessió de la Dinastia zuràyida o dels zuràydes, que per resistir es van aliar amb Wahhas, emir de la dinastia hassanita-sulaymànida de la regió de Zafar i regions properes a Taizz; els aliats van derrotar a Abd al-Nabi prop de Taizz (1173) i el van obligar a aixecar el setge.

Aiubites, rassúlides i tahírides[modifica | modifica el codi]

El 14 de maig de 1174 els egipcis van conquerir Zabid i van posar fi a la dinastia màhdida. Ela aiubites van confirmar l'estatus de capital administrativa i econòmica de la ciutat. encara que els seus emirs no sempre hi van residir. Però sota els rassúlides (1229-1454) va arribar a la seva edat d'or, tot i que la capital fou Taizz (Zabid fou residència d'hivern). Tenia més barris i establiments religiosos que Taizz (230 o 140 mesquites i madrasses el 1392). Els tahírides del Iemen van residir a Zabid a l'hivern durant el seu govern (1454 a 1517). En aquest temps va patir desastres naturals com inundacions, incendis i terratrèmols, que la van afectar greument, i la decadència es va accentuar sota els mamelucs i mercenaris al seu servei (1521-1536).

Segles XVI a XXI[modifica | modifica el codi]

Durant la primera ocupació otomana (1538-1635) Zabid fou un dels principals bastions turcs. Diverses vegades fou devastada pels atacs dels imams zaydites. Quan els zaydites van agafar el poder i els otomans es van retirar, Zabid fou marginada. El comerç del cafe al segle XVII i XVIII va afavori al port d'al-Mukha i al de Bayt al-Fakih en perjudici de Zabid. El 1783 Niebuhr constatava in situ que només la meitat de la seva antiga superfície estava ocupada. Al segle XIX va emergir Hodeida (al-Hudayda) com a centre administratiu de la Tihama especialment en la segona ocupació otomana (1872-1918), i Zabid fou definitivament eclipsada. Entre 1902 i 1907 va viure greus conflictes socials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Najāḥid Dynasty» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 27/12/2012].
  2. Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913-1936 (en anglès). Brill, 1993, p. vol.5, p.121. ISBN 9004097910. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zabid
  • Enciclopèdia de l'Islam, XI, 402, 403

Coord.: 14° 12′ N, 43° 19′ E / 14.200°N,43.317°E / 14.200; 43.317