1558

Esdeveniments

Països Catalans

• Construcció del convent trinitari de Sant Bernat, a Alzira.
• Onda: Joan de Joanes enllesteix el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" de l'església de l'Assumpció.
• Riudecols passa a formar part de la Comuna del Camp.
• València: Joan Timoneda publica El ternario espiritual.
• 24 de febrer: Consagració de Santa Maria de Balaguer (La Noguera).
• 18 de maig: Atac dels pirates turcs a Alcúdia.

Ajuntament de Ciutadella de Menorca, antic palau del governador àrab

• 9 de juliol - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
• 26 de novembre: Ferran de Lloaces i Peres és elegit 66è. President de la Generalitat de Catalunya.

Món

• Alemanya: fundació de la universitat de Jena.
• Finlàndia: fundació de la ciutat de Pori.
• Índia: Akbar el Gran conquereix la ciutat de Gwalior.
• Itàlia: Giovanni Battista della Porta publica Magia naturalis, obra que parla de la càmera obscura considerada una de les precursores de la fotografia.
• Perú: fundació per Andrés Hurtado de Mendoza de la ciutat de Cuenca.
• Rússia: refundació de la ciutat d'Àstrakhan.
• Turquia: construcció de la mesquita principal de Çankırı.
• Vietnam: fi de la guerra civil que havia començat en l'any 1545.
• 3 de gener - Kairuan (Tunísia): el reis Dragut de Trípoli ocupa la ciutat i n'expulsa els shabbiya.

Elisabet I d'Anglaterra

• 7 de gener - Calais (Pas de Calais, França): les tropes franceses ocupen la ciutat, l'última possessió continental d'Anglaterra, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.
• 22 de gener - Començament de la guerra de Livònia.
• 24 d'abril - Maria I d'Escòcia es casa amb Francesc II de França.
• 13 de juliol - Batalla de Gravelines, inici del final de la guerra entre el Regne de França i les Espanyes que es va perllongar des de l'any 1547 al 1559.
• 17 de novembre - La mort de la reina Maria I d'Anglaterra propicia que la succeeixi la seva germanastra Elisabet I d'Anglaterra, filla d'Enric VIII, i comenci l'època elisabetiana. Elisabet es va fer càrrec d'un país dividit pels enfrontaments religiosos, polítics i nacionalistes. Un dels fets més destacats del regnat d'Elisabet I va ser la transformació d'Anglaterra, un país de majoria catòlica, en un país de majoria protestant.

Naixements

Països Catalans

• 24 d'agost: Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández, hereu al ducat de Sogorb, i al comtat de Prades i d'Empúries.

Món

• 19 d'agost - La Ferté-sous-Jouarre (França): François de Bourbon-Conti, noble francès, pare d'Armand de Borbó-Conti
• 12 d'octubre - Wiener Neustadt (Àustria): L'arxiduc Maximilià d'Àustria, Gran Mestre de l'Ordre Teutònica i Administrador de Prússia
• data desconeguda
  • Hendrik Goltzius (Haarlem, Holanda), gravador, dibuixant i pintor neerlandès.
  • Miquel el Valent (Câmpia Turzii, Romania), Voivoda (Príncep) de Valàquia (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), considerat un dels primers precursors de l'actual Romania.

Necrològiques

Països Catalans

• 25 de març - Gènova (Itàlia): Girolamo Doria, arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Elegit President de la Generalitat de Catalunya per als triennis 1539-1542 i 1557-1559, no prengué possessió del càrrec per la seva impopularitat en tant que estranger.
• 17 de novembre: Pere Àngel Ferrer i Despuig, 65è. President de la Generalitat de Catalunya
• data desconeguda
  • Pere Mates, pintor català considerat el millor representant autòcton de la pintura renaixentista a Catalunya.

Món

• 25 de febrer - Talavera de la Reina: Elionor d'Habsburg, infanta de Castella, princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1518-1521) i reina consort de França (1530-1547).
• 28 de març - Malta: Bartolomeo Genga, arquitecte italià del Renaixement.
• 18 d'abril: Hurrem Sultan o Roxelana, esposa de Solimà I el Magnífic.
• 20 d'abril - Wittenberg (Alemanya): Johannes Bugenhagen, teòleg luterà que introduí la Reforma Protestant a Pomerània i Dinamarca.
• 18 d'octubre - Cigales (Espanya): Maria d'Habsburg, esposa de Lluís II d'Hongria i néta de l'Emperador Maximilià I d'Habsburg i dels Reis Catòlics, germana dels emperadors Carles V i Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic.
• 21 de setembre - Yuste - (Espanya): Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Rei d'Espanya (1516-1556), i Emperador de l'Imperi Germànic (1519-1556), (n. Gant, Bèlgica 1500).
• 21 d'octubre - Agen (França): Julius Caesar Scaliger, escriptor, filòsof i metge francès d'origen italià.
• 17 de novembre - Londres (Anglaterra): Reina Maria I d'Anglaterra.
• 17 de novembre - Londres (Anglaterra): Reginald Pole, arquebisbe de Canterbury i cardenal de l'Església Catòlica.
• data desconeguda
  • Jean François Fernel (Fontainebleau, França), metge que introduí el terme "fisiologia" i primer científic que descrigué el canal medul·lar.
  • Clément Janequin (París, França), compositor francès del Renaixement, famós per les seves cançons populars.
  • Luarsab I de Kartli (Tetritsq'aro, Geòrgia), rei de Kartli mort a la batalla de Garissi.
  • Giovanni Merliano da Nola (Nàpols, Itàlia), escultor italià, autor de l'obra renaixentista més notable dels Països Catalans: el mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que es troba a l'església de Sant Nicolau de Bellpuig (Urgell).
  • Robert Recorde (Londres, Anglaterra), metge i matemàtic gal·lès que formulà el "signe igual".
  • Francisco de Sá de Miranda (Amares, Portugal), poeta portuguès del Renaixement.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1558