Illa de Malta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 35° 53′ N, 14° 27′ E / 35.883°N,14.450°E / 35.883; 14.450

Badia de St. Paul

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Aquesta illa és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag, que està al mig del Mediterrani, al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, amb una superfície de 246 km² i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.

Història[modifica | modifica el codi]

Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos vers al segle VII aC i fins a la conquesta romana, que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.

Belisari, el general bizantí, va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al segle IX hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i fou ocupada vers el 869 pels àrabs;[1] els bizantins van atacar l'illa el 870 i una flota de socors va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el 29 d'agost del 870. Es van produir algunes represàlies contra la població grega i el bisbe fou arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era demolida i els seus materials utilitzats en la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers. Els àrabs van deixar diverses tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.

El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. El àrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als Hohenstaufen (1194) que va expulsar a la població àrab el 1249. Després va passar als angevins (1268) i a la Corona d'Aragó el 1283 formant part del comtat de Malta.

L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem que havia estat expulsada de Rodes pels turcs; fou l'escenari de dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, en el qual acabaren conquerint la veïna Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la poguessin conquerir; el darrer i fracassat intent fou el 1614; va quedar en endavant en mans hospitalàries fins a la conquesta francesa de Napoleó Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta britànica el 5 de setembre de 1800.

Persones[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. la data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Malta Modifica l'enllaç a Wikidata