Pere el Catòlic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtes de Barcelona
+ Casal de Barcelona
Reis d'Aragó
+ Casal de Pamplona
Sobirans de la
Corona d'Aragó
Casal d'Aragó
Stendardo del re d'Aragona.png
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Pere II d'Aragó
Infants
   Príncep Jaume
   Sança
Infants il·legítims
   Pere del Rei
   Constança
Jaume el Conqueridor
Pere el Gran
Alfons el Franc
Jaume el Just
Alfons el Benigne
Pere el Cerimoniós
Joan el Caçador
Martí l'Humà
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Pere el Catòlic,[1] anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó)[2] (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177[3] o Osca, Regne d'Aragó, 1178[4] - Muret, Comtat de Tolosa, 1213). En aragonès: Pero / Pietro;[5] en occità: Pèire; en llatí: Petrus / Petri.[6] Sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

Ascendents[modifica | modifica el codi]

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer II de Barcelona
(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer III de Barcelona
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mafalda de Pulla-Calàbria
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer IV de Barcelona
(el Sant)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerbert de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
Dolça de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerberga de Provença
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
Ramir II d'Aragó
(el Monjo)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felicia de Roucy / Isabel d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
Peronella d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IX de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Pere II d'Aragó
(el Catòlic)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Ramon de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Estefania de Vienne
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VII de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons VI de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
Urraca I de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Constança de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Sança de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Boleslau III de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
Ladislau II de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Zbyslava
 
 
 
 
 
 
 
Riquilda de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Leopold III, Marcgravi d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
Agnès de Babenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 

El 1204 es casà amb Maria de Montpeller amb qui tingué:

  1. Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d'Aragó i comte de Barcelona
  2. Sança d'Aragó (1205-1206)

Així mateix Pere tingué dos fills il·legítims:

  1. Pere del Rei (?-1254), capellà a Lleida
  2. Constança d'Aragó (?-v1250), baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon II de Montcada, senescal de Catalunya.

Política peninsular[modifica | modifica el codi]

Denari encunyat per Pere el Catòlic

A Catalunya aconseguí empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat els seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tractat que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra.

Enfrontament amb els almohades[modifica | modifica el codi]

El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes.

La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins.

Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.

Política occitana[modifica | modifica el codi]

Retrat d'en Pere el Catòlic

El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.

El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem.

El 1206 hagué de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort.

A la Batalla de Muret, el 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla el van matar. Els seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.

El cadàver de Pere el Catòlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 30 de setembre de 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos al monestir de Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.

La fi de l'aventura occitana[modifica | modifica el codi]

La mort del rei a la batalla de Muret aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordes religiosos.

Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins al 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quadernal.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

  • A octubre del 1196: Signum + Petri, regis Aragonum et comitis Barchinone[7]
  • A 1 d'abril del 1198: [Signum] + Petri, regis Aragonum, comitis Barchinone[8]
  • A 9 de juny del 1200: Signum + Petri, Dei gracia rex Aragonum et comitis Barchinone[9]
  • A 14 de maig del 1206: Sig+num Petri, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani[10]
  • A 19 de setembre del 1207: Signum + Petri, Dei gracia regis Aragonum et comitis Barchinone[11]
  • A 21 de febrer del 1213: Signum + Petri, Dei gratia regis Aragonum et comitis Barchinone[12]


Pere el Catòlic
Naixement: 1177/1178 Mort: 1213
Títols
Precedit per:
Alfons I "el Cast"
(pare)
Rei d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Rei d'Aragó, Comte de Ribagorça, Comte de Sobrarb
(1196–1213)
Succeït per:
Jaume I
"el Conqueridor"

(fill)
— Com a: —
Rei d'Aragó
Comte de Barcelona
Senyor de Montpeller
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
- Principatus [13] -
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa,
Comtat de Conflent, Comtat de Berga

(1196–1213)
Precedit per:
Maria de Montpeller
(muller)
Senyor de Montpeller
(Llista de senyors de Montpeller)
(1204–1213)
amb Maria de Montpeller (esposa)
(1204-1213)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu numeració del Casal d'Aragó
  2. Vegeu ordinals dels reis d'Aragó
  3. Badia i Batalla, F.; Guia turística de Montblanc, Montblanc, 1992, pàg. 22
  4. Ubieto Arteta, A.; Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar (Historia de Aragón), 1987, pàgs. 187-188
  5. Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
  6. ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonesium et comes Barchinonensium ... Signum + Petri, regis Aragonensium et comes Barchinonensium; Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els furs i costums dels habitants de Jaca
  7. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza l'exempció d'imposts per a les seues mercaderies en els llocs d'Aitona, Tortosa i Lleida
  8. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó estableix unes constitucions de Pau i Treua vàlides per a tot Catalunya, des de Sales fins a Lleida
  9. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga unes constitucions de Pau i Treua a l'assemblea general celebrada a Barcelona
  10. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó perdona tots els greuges que li havia fet la ciutat de Zaragoza
  11. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els drets i costums de la vila de Perpinyà
  12. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga carta de franquícies als habitants de Salses, amb l'acor del comte Nunó Sanç
  13. Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba , es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el Catòlic