Pere el Catòlic

De Viquipèdia

Comtes de Barcelona + Casal de Barcelona Reis d'Aragó + Casal de Pamplona Reis de la Corona d'Aragó Casal de Barcelona Alfons el Cast Pere el Catòlic Infants    Príncep Jaume    Sança Infants il·legítims    Pere del Rei    Constança Jaume el Conqueridor Pere el Gran Alfons el Franc Jaume el Just Alfons el Benigne Pere el Cerimoniós Joan el Caçador Martí l'Humà + Dinastia Trastàmara + Dinastia dels Habsburg

Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Barcelona (Montblanc, 1177^[1] o Osca, 1178^[2] - Muret, 1213), fou Rei d'Aragó, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya, Pallars Jussà i Ribagorça (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).

Taula de continguts 1 Ascendents 2 Matrimoni i descendents 3 Política peninsular 4 Enfrontament amb els almohades 5 Política occitana 6 La fi de l'aventura occitana 7 Títols i successors 8 Referències i notes 9 Vegeu també

[edita] Ascendents

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons II el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats dependents d'ella, i Aragó, mentre el seu germà Alfons II la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

16. Ramon Berenguer II de Barcelona

8. Ramon Berenguer III de Barcelona

17. Mafalda de Pulla-Calàbria

4. Ramon Berenguer IV de Barcelona

18. Gerbert de Gavaldà

9. Dolça de Provença

19. Gerberga de Provença

2. Alfons II d'Aragó

20. Sanç III d'Aragó

10. Ramir II d'Aragó

21. Felicia de Roucy / Isabel d'Urgell

5. Peronella d'Aragó

22. Guillem IX de Poitiers

11. Agnès de Poitiers

23. Felipa de Tolosa

1. Pere II d'Aragó

24. Guillem de Borgonya

12. Ramon de Borgonya

25. Estefania de Vienne

6. Alfons VII de Castella

26. Alfons VI de Lleó

13. Urraca I de Castella

27. Constança de Borgonya

3. Sança de Castella

28. Boleslau III de Polònia

14. Ladislau II de Polònia

29. Zbyslava

7. Riquilda de Polònia

30. Leopold III, Margrave d'Àustria

15. Agnès de Babenberg

31. Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic

[edita] Matrimoni i descendents

1. ∞ 1204, Maria de Montpeller. Fills:

1. Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d'Aragó i comte de Barcelona
2. Sança d'Aragó (1205-1206)

Així mateix Pere tingué dos fills il·legítims:

1. Pere del Rei (?-1254), capellà a Lleida
2. Constança d'Aragó (?-v1250), baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon de Montcada, senescal de Catalunya.

[edita] Política peninsular

A Catalunya aconseguí empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat el seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era nét d'Alfons VII de Castella. Signà un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra.

[edita] Enfrontament amb els almohades

El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes.

La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins.

Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.

[edita] Política occitana

El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.

El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem.

El 1206 hagué de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort.

El 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre a la Batalla de Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla el van matar. El seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.

El cadàver de Pere el Catòlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 30 de setembre de 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos al monestir de Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.

[edita] La fi de l'aventura occitana

La mort del rei a la batalla de Muret aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordres religiosos.

Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins el 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quadernal.

[edita] Títols i successors

• A juny del 1206: Ego Petrus, Dei gratia rex Aragonum, comes Barchinone et dominus Montispessulani^[3]
• A setembre del 1211: Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum et comes Barchinonensis^[4]

Pere el Catòlic Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona Naixement: 1177/1178 Mort: 1213
Títols
Precedit per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (pare)	Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Rei d'Aragó, Comte de Ribagorça, Comte de Sobrarb (1196–1213)	Succeït per: Jaume I d'Aragó "el Conqueridor" (fill)
	Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) - Principatus [5] - Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa, Comtat de Conflent, Comtat de Berga (1196–1213)
Precedit per: Maria de Montpeller (muller)	Senyor de Montpeller (Llista de senyors de Montpeller) (1204–1213) amb Maria de Montpeller (esposa) (1204-1213)

[edita] Referències i notes

1. ↑ Badia i Batalla, F.; Guia turística de Montblanc, Montblanc, 1992, pàg. 22
2. ↑ Ubieto Arteta, A.; Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar (Historia de Aragón), 1987, pàgs. 187-188
3. ↑ Titles of European hereditary rulers (Guilleré, Christian. Llibre Verde de la cuitat de Girona. 1144-1533; p.40; Doc.# 3)
4. ↑ Titles of European hereditary rulers (Domingo, Dolors. Pergamins de privilegis de la ciutat de Balaguer; p.33; Doc.# 1)
5. ↑ Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba , es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

[edita] Vegeu també

• Història de Catalunya
• Monarques catalans