Castells càtars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al segle XII.[1] La majoria són localitzats al voltant de la vall d'Aude; castrums amb ciutadelles i fortaleses que van albergar als albigesos.

Tingueren particular rellevància durant la croada albigesa a principis del segle XIII, quan la majoria foren assaltats, enderrocats i reconstruïts pel rei de França, Lluís IX en les seves noves zones frontereres del sud.

Els vertaders « castells càtars »[modifica | modifica el codi]

A Llenguadoc els únics vertaders castells càtars van ser els nuclis fortificats (castrum) com Laurac, Fanjaus, Mas-Saintes-Puelles i alguns llocs, com els castells de Montsegur, Puèglaurenç o els Castells de Lastours que van ser testimonis dels esdeveniments de la primera meitat del segle XIII, malgrat que l'Església càtara no construís, però si van servir d'allotjament i refugi al seguidors d'aquesta religió.

Els cinc fills de Carcassona[modifica | modifica el codi]

Al segle XIII, després del fracàs de l'intent de reconquesta de Carcassona per Ramon Trencavell II, vescomte de la casa Trencavel, en 1240, la ciutadella de Carcassona va ser reforçada pel poder reial francès, nou senyor del territori, que erigí ciutadelles per vigilar i protegir la frontera sud amb la Corona d'Aragó. Cinc fortaleses van resistir els diferents atacs dels exèrcits aragonesos (Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell d'Aguilar, Castell de Querbús i el Castell de Termes).

El sistema de defensa real francès es basava en un centre logístic poderós, consistent en els cinc fills de Carcassona, amb altres castells dispersos sobre la zona fronterera. Aquests castells de vigilància es disposaren ocupant crestes i cims muntanyosos, que ja havien estat ocupades pels càtars per raó de la seva posició estratègica.

Mapa[modifica | modifica el codi]

Mapa dels castells càtars

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (Brenon, 1998: 63)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brenon, Anne (1997). Cátaros. Vida y muerte de una Iglesia ejemplar. Barcelona: edicions Martínez Roca. ISBN 84-270-2194-1
  • Brenon, Anne (1998). Los cátaros. Hacia una pureza absoluta. Barcelona: edic B,SA. ISBN 84-406-8170-4.
  • Cabestany, Joan F.; Bagué, Enric (1979). Història de Catalunya, Vol. III. «Els primers comtes-reis». Barcelona: Vicens Vives. ISBN 84-390-0128-2.
  • Cahiers de Fanjeaux, (2000), Collection d'Historie religieuse du Languedoc au Moyen Âge: Cathares en Languedoc (Cahier 3). Édic. Privat et Centre d'études historiques de Fanjeaux. ISBN 2-7089-3439-2
  • Roquebert, Michel (dir.) (2004). La Croisade Albigenoise. Centre d'Études Cathares. ISBN 2-9521024-0-6.
  • Mestre, Jesús. Viatge al país dels càtars. ISBN 84-297-3937-8.
  • Colective MSM. Les châteaux du Pays Cathare. ISBN 2-911515-52-8
  • Oldenbourg, Zoé (2002). La hoguera de Montsegur. Los cátaros en la historia. Barcelona: Edhasa. ISBN 84-350-2612-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castells càtars