Lluís VIII de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís VIII de França, el Lleó

Lluís VIII de França el Lleó ( París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226 ), rei de França (1223-1226).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué a la cort francesa de París el 5 de setembre de 1187 sent el primer fill, i únic supervivent, del primer matrimoni del rei Felip II de França i Isabel d'Hainault. Per línia paterna era nét de Lluís VII de França i Adela de Xampanya, i per línia materna de Balduí V d'Hainault i Margarida de Lorena.

El declivi del poder angeví[modifica | modifica el codi]

El príncep Lluís va completar les victòries que el seu pare havia obtingut sobre la Dinastia Plantagenet, que en temps de Felip II August eren alhora reis d'Anglaterra i comtes d'Anjou. Així Lluís va aconseguir prendre al rei anglès Joan sense Terra Poitou i La Rochelle, romanent en mans angleses tan sols la Gascunya i la Guyena.

El 1216 els barons anglesos es van rebel·lar contra el rei impopular Joan sense Terra i van oferir el tron al príncep Lluís. Immediatament partí cap a Anglaterra i fou proclamat rei a Londres el maig de 1216, tot i que no fou mai coronat. El príncep entrà a Londres i a la Catedral de Sant Pau fou acceptat com a rei amb una gran celebració. Diversos nobles li oferiren homenatge, entre ells Alexandre II d'Escòcia.

El 14 de juny va conquerir la ciutat de Winchester i ben aviat conquerí la meitat del regne anglès. Després d'un any i mig de guerra la majoria de barons partidaris de Lluís VIII havien desertat per la qual cosa hagué de posar fi a la seva demanda del tron anglès pel tractat de Lambeth de 1217, en el qual reconeixia com a rei Enric III d'Anglaterra.

A finals de 1217, després de guanyar la batalla de Salvetat[1] amb un exèrcit català i occità format al comtat de Pallars,[2] on Roger de Comenge era el comte consort de Guillemina I de Pallars Sobirà,[3] Tolosa va obrir-li les portes a Ramon VII de Tolosa el 13 de setembre, i els croats ràpidament la posaren en setge[1] i la van recuperar després de vuit mesos, el juny de 1218, i durant el qual va morir el mateix Montfort.[4] Tolosa va retornar al domini de Ramon VI. Durant aquell temps, però, el nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i Felip II de França va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda, que estava assetjant Amaurí IV de Montfort,[5] i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[4]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 23 de maig de 1200 a la Pont Audermer (Normandia) amb Blanca de Castella, filla d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. D'aquesta unió van néixer:

Coronació[modifica | modifica el codi]

Coronació de Lluís VIII de França i Blanca de Castella el 1223

Fou coronat rei 6 d'agost de 1223 a la catedral de Reims a la mort del seu pare, sent el primer en no fer-ho segons manava la tradició de la Dinastia Capet: en presència del rei.

El seu regnat fou continuista amb l'obra del seu pare: canalitzar el sentiment d'una comunitat nacional, tot això enfrontant-se directament als senyors feudals per tal de centralitzar en ell el poder i deixar enrere el Feudalisme.

L'1 de novembre de 1223 va publicar una ordenança que prohibia els oficials establir deutes amb els jueus, capgirant així la política fixada pel seu pare Felip II. L'usura, diners de préstecs amb interès, era il·legal pels cristians i estava amenaçada d'excomunió. Aquesta prohibició afectava tan sols als cristins, els jueus per la seva banda podien realitzar-la sense por a ser excomunicats. Aquella mesura de prohibició va permetre acabar amb aquesta argúcia legal i poder acabar amb un font constant de fricció entre l'església i l'Estat.

Tots els barons van acceptar la llei, excepte Teobald IV de Xampanya, el qual tenia un acord amb els jueus que li garantitzaba una renda addicional d'impostos. Teobald IV es va convertir així en una de les forces opositores més importants de la Dinastia Capet, i la seva hostilitat es va posar de manifest al llarg de tot el seu regnat.

El 1225, el consell de Bourges va excomunicar el comte Ramon VII de Tolosa, i va declarar una croada contra els barons meridionals. Lluís va veure en aquest fet una ocasió d'or per poder enfortir els seus drets reials al sud. Roger Bernat II de Foix va intentar posar pau al conflicte però el rei va refusar la mediació, per la qual cosa els comtes de Foix i Tolosa van aliar-se contra el rei francès.

Mentre el rei tornava cap a París va morir de disenteria el 8 de novembre de 1226 al castell de Montpensieur, a Alvèrnia. Fou enterrat a la catedral de Saint-Denis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. 2a edició. Història de Catalunya, 1963, p.250. 
  2. Atienza, Juan G. El legado templario. Ediciones Robinbook, 2008, p.182. ISBN 8496746151. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum IV. Edicions Pàtria, 1920, p.525. 
  4. 4,0 4,1 Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6. 
  5. Etude Sur la Vie Et Le Regne de Louis Viii (1187-1226) (en francès). Slatkine, 1975, p.198. 



Precedit per:
Felip II
Rei de França
12231226
Succeït per:
Lluís IX, Sant Lluís


Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte