Alfons VIII de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alfons VIII de Castella «el Noble» (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou Rei de Castella (11581214). Va fundar la primera universitat del regne a Palència, l'orde religiós militar de Sant Jaume de l'Espasa i l'Orde dels Hospitalers de Burgos. Va accedir al tron el 1158, a la mort del seu pare el rei Sanç III, quan comptava amb tan sols tres anys. Aquest fou un motiu de conflicte entre els partits nobiliaris que es disputaven el poder: les famílies Lara i Castro, que pretenien la seva tutela i la regència. Alhora el seu oncle, el rei de Lleó Ferran II, també va reclamar la corona, cosa que gairebé va provocar una guerra civil.

Un gentilhome va treure al petit infant del palau reial, posant-lo sota la custòdia de les viles lleials del nord de Castella, San Esteban de Gormaz, a Sòria, i Àvila. Ja adolescent, va haver de lluitar per la conquesta del seu regne.

Va ser el principal rellançador de la Reconquesta amb la resta de sobirans hispànics (castellans, navarresos i aragonesos), de manera que el 1179 signa el Tractat de Cazorla que delimitarà les zones d'expansió de cada regne, i aquests aniran conquistant les terres ocupades pels almohades, i el mateix any va signar un acord de pau amb Sanç VI de Navarra amb la mediació de Enric II d'Anglaterra per mitjà del qual van cedir La Rioja definitivament al Regne de Castella.

Després dels atacs d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, i la derrota a la batalla d'Alarcos (1195), va participar en la conquesta de les terres almohades fins a arribar a la victòria, el 1212 a la Batalla de Las Navas de Tolosa sobre Muhàmmad an-Nàssir.

Alfons VIII va ser el fundador de la primera universitat espanyola, el studium generale de Palència, que va desaparèixer després de la seva defunció. A la seva mort el 1214 el succeí el seu fill petit Enric I de Castella, que tenia tan sols deu anys.

Família[modifica | modifica el codi]

Estàtua d'Alfons VIII a Madrid (J. Villanueva, 175053).

Era fill de Sanç III de Castella i Blanca Garcés de Navarra. Es va prometre el 1170, per casar-se el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània. D'aquest matrimoni en nasqueren 11 fills:


Precedit per:
Sanç III
Escut de Castella
Rei de Castella

11581214
Succeït per:
Enric I


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons VIII de Castella