Sierra Morena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Sierra Morena al Despeñaperros.

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Es va formar durant l'Era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén 400 km. al nord d'Andalusia i en direcció est a oest, de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és el roure i els arbres de castanya. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó. Comprèn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Serra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Córdoba i la Sierra de Cardeña y Montoro entre altres.

La Serra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El Pas de Despeñaperros és la ruta principal a trlavés de les muntanyes i que uneix Castella amb Andalusia.

Aquesta serra era famosa pels bandits en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels "bandits de Sierra Morena" durant el romanticisme.

Música[modifica | modifica el codi]

El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

La Serra Madrona

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sierra Morena
  • B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
  • J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
  • J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
  • Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).

Coord.: 38° 18′ N, 5° 24′ O / 38.3°N,5.4°O / 38.3; -5.4