Serra Madrona
| ||||
| Tipus | Muntanya i serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | província de Ciudad Real (Castella - la Manxa) | |||
| ||||
| Serralada | Sierra Morena | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.332 m | |||
| Mida | 33 ( ) km | |||
Serra Madrona, Sierra Madrona, és una serralada de muntanyes situada a la Sierra Morena, enclavada dins la província de Ciudad Real i propera als límits provincial de les províncies de Córdoba i Jaén a Espanya.
Està delimitada per la vall del riu Robledillo i serres de La Solana i Humbria de Alcudia pel nord, per l'est la vall del riu Montoro, pels terrenys adevesats de Serra Morena d'Andújar, Serra Quintana i la comarca de Los Pedroches al sud, i pel corredor del riu Yeguas a l'oest.
Dins de Serra Madrona es troben els cims més alts de la Serra Morena: el pic La Bañuela (o "La Mójina") amb 1.333 msnm, Dormideros, 1.328 msnm i Abulagoso, 1.301 msnm[1]
Toponímia[modifica]
Sierra Madrona rep el nom de l'arboç (Arbutus unedo) o "madroña" que hi és molt abundòs.[2]
Distribució vegetal[modifica]
Hi ha boscos galeria amb vernedes, moixeres i freixedes més d'alzinars, falgueres (Osmunda regalis), Blechnum spicant i Athyrium filix-foemina.[2]
Els arbusts més característics són els brucs (Erica australis, Erica umbellata) alternant amb estepes de Cistus populifolius iCistus ladanifer, també hi ha romanís i tomanins.[3]
Hi ha els únics boscos de pins Pinus pinaster de la Serra Morena.
Endemismes de la zona[modifica]
Endemismes de la zona
Geologia[modifica]
Esquists, pissarres, quarsita i alguna grauvaca i arenisques paleozoiques constitueixen la litologia d'aquesta serralada.[2]
Sobre aquests substrats geològics el sòl, sempre àcid, presenta una gran diversitat morfològica.
Fauna[modifica]
S'hi cacen senglars, cérvols, cabirols, etc. també hi ha llops linxs Herpestes ichneumon, gatnsilvestre, Genetta genetta, toixó, etc.
L'avifauna consta de l'àguila imperial voltor comú i Accipitridae, etc.[2]
Història[modifica]
Hi ha nombroses pintures prehistòriques del neolític d'estilo esquemàtic, que Henri Breuil[4] catalogà,[5][6] i sobretot les importants pintures rupestres de Peña Escrita i Bataneros, declarades Monuments del Patrimoni Històric d'Espany el 1924.[7]
-
Pintures neolítiques de Peña Escrita, a Fuencaliente (Ciudad Real). -
Gola de la font de San Lorenzo a Sierra Madrona. -
Jara pringosa Cistus ladanifer, abunda a Serra Madrona.
Referències[modifica]
- ↑ «Ubicación de Sierra Madrona en la Guía Repsol», diciembre 10:19:05 PDT 2008. [Consulta: 23 desembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ramiro García Río (2006). FLORA Y VEGETACIÓN DE SIERRA MADRONA Y VALLE DE ALCUDIA . ISBN 84-611-2492-8
- ↑ Isaac Pérez Infante -- Ciudad Real: Area de Cultura, Diputación Provincial. 399 p.: il.. -- (Biblioteca de autores manchegos; 133 (2003) Flora silvestre y rutas por el Valle de Alcudia y Sierra Madrona. ISBN 84-7789-194-X
- ↑ Eduardo Ripoll Perelló. El Abate Henri Breuil (1877–1961) Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1994 (ISBN 84-362-3084-1)
- ↑ Breuil, H., Obermaier, H. y Vernet, W La Pileta a Benaoján (Málaga) 1915. Institut de Paleontologie Humaine, Fondation Albert, I Prince de Monaco, Mónaco
- ↑ Breuil, H. y Burkitt, M.C.Rock Paintings of Southern Andalusia. A description of a Neolithic and Copper Age Art Group (1929). Oxford University Press, Londres
- ↑ «Pinturas Rupestres de Peña Escrita», Dici. 11:19:05 PDT 2008. [Consulta: 23 desembre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: 14 octubre 2014].
