Guadalquivir
|
||||
|---|---|---|---|---|
 Pont Romà de Còrdova sobre el riu Guadalquivir |
||||
| Cota del naixement | 1400 msnm | |||
| Naixement | Cañada de Aguafría, Cazorla (Jaén) | |||
| Desembocadura | oceà Atlàntic a Huelva | |||
| Longitud | 657 km | |||
| Cabal mitjà | 164.3 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 56.978 km² | |||
| Territoris de la conca | Andalusia | |||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El Guadalquivir és un riu de la Península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén). Discorre per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla i desemboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari compartit amb la província de Huelva.
Els romans el van anomenar Betis ja que era el riu principal de la Bètica (Andalusia) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu Bètica. És l'únic riu espanyol navegable, des de Sevilla fins a l'oceà Atlàntic. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estén una important zona humida: les marismes del Guadalquivir.
Taula de continguts |
[modifica] Dades
Conca: 56.978 km2.
Longitud: 657 km.
Cabal mitjà:
- Embassament del Tranco: 18,3 m³/s
- Marmolejo: 68,4 m³/s
- Sevilla: 164,3 m³/s
[modifica] Afluents
- Per la marge esquerra:
- Riu Guadiana Menor.
- Riu Guadalbullón, que passa per Jaén.
- Riu Guadajoz.
- Riu Genil: és el principal afluent, que li aporta un cabal de 33 m³/s ja que recull les aigües de Sierra Nevada. Passa per Granada, on rep al Darro, i per Loja, Puente Genil i Écija.
- Riu Corbones.
- Riu Guadaira, que passa per Alcalá de Guadaíra i Sevilla.
- Per la marge dreta:
- Riu Guadalimar.
- Riu Jándula que té part de la conca a Castella-la Manxa.
- Riu Yeguas.
- Riu Guadalmellato.
- Riu Guadiato.
- Riu Bembézar.
- Riu Viar.
- Rivera de Huelva.
- Riu Guadiamar.
[modifica] Règim fluvial
El règim a la capçalera és pluvial amb un màxim a l'hivern que es manté a tota la conca, si bé després de rebre al Genil té influències nivals amb un màxim secundari a la primavera, amb el desgel a Sierra Nevada. La irregularitat és de 5,1 en la capçalera i de 3,4 a la desembocadura.
Les crescudes del Guadalquivir han causat problemes al llarg de la història sobretot a la província de Sevilla, en plena plana al·luvial. El problema de les inundacions s'ha resolt a ciutats com Sevilla o Còrdova, no així als pobles del baix Guadalquivir, com es va poder veure els anys 1996 i 1997, amb greus inundacions. La crescuda més forta al segle XX va ser la de febrer de 1963 amb un cabal de 5.300 m³/s. a Còrdova i 6.700 m³/s. a Sevilla.
[modifica] Poblacions que travessa
Andújar,Villanueva de la Reina, Montoro, Còrdova, Palma del Río, Lora del Río, La Rinconada, Sevilla, Coria del Río i Sanlúcar de Barrameda, totes elles a Andalusia.
[modifica] Embassaments
La conca té una capacitat d'embassament de 8.782 Hm³ Els principals embassaments i pantans són:
- En el riu Guadalquivir
- Tranco de Beas: 498 Hm³
- En els seus afluents
- Iznájar, al riu Genil: 981 Hm³
- Negratín, al riu Guadiana Menor: 567 Hm³
- Giribaile, al riu Guadalimar: 475 Hm³
- Bembézar, al riu Bembézar: 342 Hm³
- Jándula, al riu Jándula: 322 Hm³
[modifica] Enllaços externs
- Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir (castellà)
- La qualitat de les aigües de la conca del Guadalquivir, per Greenpeace (castellà)
- Estat dels embassaments de la conca del Guadalquivir (castellà)
