Urraca de Castella (reina de Portugal)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1186 (Gregorià) Regne de Castella |
| Mort | 2 novembre 1220 (Gregorià) (33/34 anys) Coïmbra (Portugal) |
| Sepultura | Monestir d'Alcobaça |
| Reina consort de Portugal | |
| 1211 – 1220 ← Dolça de Barcelona – Mencía López de Haro → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal (1211–1220) Infanta de Castella |
| Família | Casal de Borgonya a Lleó |
| Cònjuge | Alfons II de Portugal (1206 (Gregorià)–1220 (Gregorià)), mort |
| Fills | Sanç II de Portugal, Elionor de Portugal, Alfons III de Portugal, Ferran de Portugal |
| Pares | Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra |
| Germans | Enric I de Castella, Berenguera de Castella, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Sanç de Castella, Sança de Castella, Ferran de Castella, Mafalda de Castella i Constança de Castella |
 | |
 | |
Urraca de Castella (1186/1187- Lisboa, 3 de novembre de 1220)[1] fou una infanta de Castella i reina consort de Portugal (1211-1220).
Orígens[modifica]
Va néixer el 1186[2] o el 1187,[1] en tot cas, abans del 28 de maig del darrer, data en què se'n té constància documental.[3] Va ser la segona de les filles del rei Alfons VIII de Castella i la seva muller Elionor d'Anglaterra.[4]
Era neta per línia paterna de Sanç III de Castella i Blanca Garcés de Navarra, i per línia materna d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània. Era germana, entre d'altres, de Berenguera de Castella, Blanca de Castella, Elionor de Castella i d'Enric I de Castella.
Reina de Portugal[modifica]
Inicialment, el seu pare va oferir-la en matrimoni al rei de França, Lluís VIII, però va ser menyspreada a causa del seu nom.[3] El 1208 es casà amb l'hereu al tron portuguès, l'infant Alfons, que el 1211 va rebre va ser rei amb el nom d'Alfons II de Portugal.[5]
Va ser designada regent en el testament del rei, en cas que a aquest li sobrevingués la mort deixant els fills en minoria d'edat.[6] La reina Urraca va morir a Coïmbra pocs anys després, el 30 de novembre de 1220.[2] Va ser enterrada al monestir d'Alcobaça.[7]
Descendència[modifica]
Del matrimoni amb Alfons II van néixer:[3][2]
- Sanç II de Portugal (1207-1248). Rei de Portugal.
- Alfons III de Portugal (1210-1279). Rei de Portugal.
- Elionor de Portugal (1211-1231). Reina consort de Dinamarca.
- Ferran de Portugal (1217-1246). Senyor de Serpa.
- Vicenç de Portugal (1219).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Baquero Moreno, Humberto. «Urraca de Castilla» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Urraca de Castilla (1186-1220, reina consorte de Portugal)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Romey, Carlos. Historia de España, desde el tiempo primitivo hasta el presente (en castellà). Barcelona: Imprenta de A. Bergnes y C.ª, 1841, p. 87.
- ↑ Salazar y Acha, Jaime de «Urraca. Un nombre egregio en la onomástica altomedieval». En la España Medieval, 2007, pàg. 39.
- ↑ «Urraca de Castella». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ Shadis, Miriam. Berenguela of Castile (1180–1246) and Political Women in the High Middle Ages (en anglès). Palgrave Macmillan, 2010, p. 4. ISBN 978-0-312-23473-7.
- ↑ Casado Giraldes, Joaquim. Tratado completo de cosmographia e geographia historica physica e commercial antiqua e moderna (en portuguès). París: Fantin, Rey et Gravier i Aillaud, 1825, p. 93.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urraca de Castella |
