Elisabet de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Elisabet (desambiguació)».
santa Elisabet de Portugal, o
Elisabet d'Aragó

Pintura de José Gil de Castro, 1820 (Santiago de Chile, Museo Colonial de San Francisco)
reina i vídua
Nom secular Elisabet d'Aragó i de Sicília
Naixement 1271
Saragossa o Barcelona
Defunció 4 de juliol de 1336
Castell d'Estremoz (Portugal)
Enterrament Monestir de Santa Clara-a-Nova (Coïmbra) (cos incorrupte traslladat des de Santa Clara-a-Velha en 1667)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1516 per Lleó X
Canonització 25 de maig de 1625, Roma per Urbà VIII
Festivitat 4 de juliol (8 de juliol fins a 1969)
Fets destacables Filla de Pere el Gran d'Aragó; consort del rei Dionís I de Portugal
Orde Tercer Orde de Sant Francesc, Clarisses (al final de la seva vida)
Iconografia Com a reina, amb corona, o amb hàbit negre, com a vídua; portant roses a la falda del vestit; crucifix a la mà i corona als peus
Patronatge Portugal, Tercer Orde de Sant Francesc, perfumistes

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona,[1] 1271 - Estremoz, Portugal 1336), princesa d'Aragó i reina consort de Portugal (12821325). Molt pietosa i religiosa al final de la seva vida, és venerada com a santa per l'Església catòlica.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d'Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era néta de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, i per línia materna de Manfred I de Sicília i Beatriu de Savoia.

Li varen posar el nom d'Elisabet en honor a la seva tresàvia Santa Elisabet d'Hongria. Fou germana dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Dona molt devota des de la seva infància, el 24 de juny de 1282 la varen casar a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal, el qual tenia molt poca moral, sent molt violent i infidel. Del seu matrimoni en nasqueren:

Vida caritativa[modifica | modifica el codi]

Dedicà bona part del seu temps lliure a atendre malalts, vells i mendicaires, als quals confeccionava roba ella mateixa. Durant el seu regnat va manar construir hospitals, escoles gratuïtes i refugis per a orfes. Així mateix va ordenar la construcció d'un bon nombre de convents. Tot i la poca moral del rei Dionís I, aquest sentia tanta admiració per a la reina que li deixava portar la seva vida cristiana lliurement, fins al punt que la reina regularment distribuïa part de les monedes del Tresor Reial entre els més pobres.

En diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons. Així doncs, se situava enmig dels dos i resava perquè aturessin les seves disputes.

L'any 1325 Elisabet va enviudar del seu marit i fou llavors quan va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l'Ordre de les Clarisses a Santarem. En un viatge fins a Santiago de Compostel·la va entregar al bisbe la corona reial per rebre l'hàbit de l'Ordre de les Clarisses.

Un cop retirada va haver de tornar a intervenir, aquest cop, entre el seu fill Alfons IV de Portugal i el seu nét Alfons XI de Castella. Així doncs va iniciar un viatge fins al camp de batalla a Castella per posar pau entre els dos familiars. Al seu retorn es trobà malament i fou duta fins al convent de Santarem, convent que ella mateixa havia fundat, on morí el 4 de juliol de l'any 1336.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va ser beatificada en 1516 i canonitzada el 1625 pel Papa Urbà VIII. La seva festa se celebra el 4 de juliol, dia de la seva mort.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Antonio Sánchez Moguel. "La reina Santa de Portugal (Estudio sobre la fecha y el lugar de su nacimiento)" 1894.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Portugal Modifica l'enllaç a Wikidata