Casal de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (o Guifré el Pilós). D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410, el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267.

Marca Hispànica[modifica | modifica el codi]

Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Així, els comtes feudataris foren:

Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la Marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòthia o Septimània), tenien el títol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint, el duc de Septimània governava comtats a la Gòthia, i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de comte, doncs, corresponia a una entitat territorial; marquès era un títol vinculat a alguns comtats, però no pas a tots els de la Marca, i duc era un títol personal.

Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifré I el Pelós.

A partir de Guifré I, el títol del Comte de Barcelona, a més de ser feudatari, també passà a ser per dret hereditari:

Comtat de Barcelona i àrea d'influència[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció de les armes comtals de Ramon Berenguer IV segons els segells emesos durant el seu govern.

A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingué com una entitat política independent de la monarquia carolíngia, i s'inicià un procés d'unificació de tots els comtats catalans mitjançant pactes matrimonials i polítiques de vassallatge:

Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El 1137 a Barbastre es varen segellar documentalment les esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla i hereva única del rei Ramir II d'Aragó. L'enllaç matrimonial del comte de Barcelona i la reina d'Aragó donà lloc a unió dinàstica que significà que els seus descendents ostentessin conjuntament tant la dignitat (títol) de comte de Barcelona com la de rei d'Aragó, per bé que aquesta darrera al ser jeràrquicament superior tingué preeminència i donà cognom al llinatge dels comtes de Barcelona, essent denominat a partir d'aleshores Casal d'Aragó. El llinatge dels comtes de Barcelona es transmeté de pare a fill fins al 1410, any en què va morir Martí l'Humà sense descendència i sense nomenar hereu, de manera que els estats de la Corona d'Aragó es reuniren i deliberaren l'elecció d'un nou sobirà al Compromís de Casp, resultant escollit Ferran el d'Antequera, de manera que totes les dignitats de sobirania varen passar a la dinastia Trastàmara.

Principat de Catalunya Regne d'Aragó Regne de València Regne de Mallorques Regne de Sardenya Regne de Sicília
Ramon Berenguer IV el Sant (1137-1162)
Alfons I el Trobador (1162-1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Pere II el Gran (1276-1285) Jaume II de Mallorca (1276-1285)  
Alfons II el Franc (o el Liberal) (1285-1291) Jaume el Just (1243-1311)
Jaume II el Just (1285-1327) (1285-1295)    
Jaume II de Mallorca (1295-1311) Frederic II de Sicília (1296-1336)
Sanç I de Mallorca (1311-1324)
Alfons III el Benigne (1327-1336) Jaume III de Mallorca (1324-1349)  
Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) Pere II de Sicília (1337-1342)
Lluís I de Sicília (1355-1377)
Maria de Sicília (13771401)
Joan I el Caçador (o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa) (1387-96)
Martí el Jove (1395-1409)
Martí I l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410)


Com que el rei Martí l'Humà mor sense descendència legítima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants més acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per línia masculina i legítima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d'Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu germà Ferran de Trastàmara, néts de Pere el Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l'Humà pels compromissaris de Casp l'any 1412.

Heràldica dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó[modifica | modifica el codi]

Branques menors[modifica | modifica el codi]

Comtat de Cerdanya[modifica | modifica el codi]

Armes heràldiques del comtes del Comtat de Cerdanya de la segona dinastia menor del casal de Barcelona i dels de la branca principal: Casal d'Aragó.
Armes heràldiques del comte delComtat de Cerdanya, Nuno Sanç I

(Branca principal del casal de Barcelona)

(primera dinastia menor del casal de Barcelona)

El comtat passa a Ramon Berenguer III (cosí germà de Bernat I) i s'incorpora de nou a la branca principal del Casal de Barcelona.

(retorn a la branca principal de la dinastia del casal de Barcelona)

(segona dinastia menor del casal de Barcelona, ara anomenat Casal d'Aragó)

El comtat passa a Jaume I el Conqueridor, (nebot segon de Nunó I), i s'incorpora de nou a la branca principal del Casal de Barcelona, el Casal d'Aragó.

Comtat d'Urgell[modifica | modifica el codi]

Armes heràldiques dels comtes del comtat d'Urgell sota la primera dinastia del Casal de Barcelona
Armes de la segona dinastia del Casal de Barcelona, branca menor del Casal d'Aragó

(primera dinastia del Casal de Barcelona)

Al morir sense descendents, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera. Un segle més tard, Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons III el Benigne (1327-1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.

(dinastia menor del Casal de Barcelona, anomenat Casal d'Aragó)

A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó-Catalunya-València el príncep castellà Ferran de Castella i d'Aragó, dit el d'Antequera (que passà a anomenar-se Ferran I d'Aragó, 1412-1416), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.

Comtat de Provença[modifica | modifica el codi]

A partir de 1113 en que Ramon Berenguer III rep tots els drets sobre aquest comtat de mans de la seva esposa Dolça, Comtessa de Provença, que l'havia heretat un any abans de la seva mare. Però no serà fins a la seva mort, el 1127, que n'assumirà la titularitat. A la mort del comte, serà el seu fill Berenguer Ramon I de Provença, germà bessó de Ramon Berenguer IV de Barcelona, qui l'heretarà.

Regne de Mallorques[modifica | modifica el codi]

Armes heràldiques dels reis de Mallorques tant del Casal d'Aragó, com de la seva branca menor.

(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)

El regne passa a ser privatiu, quedant fora dels dominis de la Corona d'Aragó.

(Branca menor del Casal d'Aragó)

Alfons II va reconquerir el regne per ordre del seu pare, Pere el Gran, que morí abans que finalitzàs.

(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)

Jaume el Just va renunciar al regne per la pau d'Anagni.

(Branca menor del Casal d'Aragó)

Jaume III de Mallorca perdé el regne pel procés contra ell iniciat per Pere el Cerimoniós, intentà recuperar el reialme fins a la seva mort el 1349 a la Batalla de Llucmajor.

(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)

(Pretendents de la branca menor del Casal d'Aragó)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]