Casal de Barcelona
El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (o Guifré el Pilós). D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410, el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267.
Taula de continguts |
[modifica] Marca Hispànica
Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Així, els comtes feudataris foren:
- Berà (801-820)
- Rampó (820-826)
- Bernat de Septimània, primera vegada (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània, segona vegada (836-844)
- Sunifred I (844-848)
- Guillem (848-850)
- Aleran i Isembart (850-852)
- Odalric (852-858)
- Humfrid (858-864)
- Bernat de Gòtia (865-878)
- Guifré I (o Jofre) el Pelós (o Pilós) (878-897)
Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la Marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòthia o Septimània), tenien el títol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint, el duc de Septimània governava comtats a la Gòthia, i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de comte, doncs, corresponia a una entitat territorial; marquès era un títol vinculat a alguns comtats, però no pas a tots els de la Marca, i duc era un títol personal.
Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifré I el Pelós.
A partir de Guifré I, el títol del Comte de Barcelona, a més de ser feudatari, també passà a ser per dret hereditari:
[modifica] Comtat de Barcelona i àrea d'influència
.svg)
A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingué com una entitat política independent de la monarquia carolíngia, i s'inicià un procés d'unificació de tots els comtats catalans mitjançant pactes matrimonials i polítiques de vassallatge:
- Miró I (947-966) i Borrell II (948-992)
- Ramon Borrell (992-1018)
- Berenguer Ramon I el Corbat (1018-1035)
- Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)
- Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (1076-1082)
- Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-1097) → va coregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131)
- Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154).
[modifica] Corona d'Aragó
El 1137 a Barbastre es varen segellar documentalment les esposalles de Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla i hereva única del rei Ramir II d'Aragó. L'enllaç matrimonial del comte de Barcelona i la reina d'Aragó donà lloc a unió dinàstica que significà que els seus descendents ostentessin conjuntament tant la dignitat (títol) de comte de Barcelona com la de rei d'Aragó, per bé que aquesta darrera al ser jeràrquicament superior tingué preeminència i donà cognom al llinatge dels comtes de Barcelona, essent denominat a partir d'aleshores Casal d'Aragó. El llinatge dels comtes de Barcelona es transmeté de pare a fill fins el 1410, any en què va morir Martí l'Humà sense descendència i sense nomenar hereu, de manera que els estats de la Corona d'Aragó es reuniren i deliberaren l'elecció d'un nou sobirà al Compromís de Casp, resultant escollit Ferran el d'Antequera, de manera que totes les dignitats de sobirania varen passar a la dinastia Trastàmara.
| Aragó | Catalunya | València | Mallorques | Sardenya | Sicília |
|---|---|---|---|---|---|
| Alfons el Cast o el Trobador (1162-1196) | |||||
| Pere el Catòlic (1196-1213) | |||||
| Jaume el Conqueridor (1213-1276) | |||||
| Pere el Gran (1276-1285) | Jaume II de Mallorca (1276-1285) | ||||
| Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-1291) | Jaume el Just (1243-1311) | ||||
| Jaume el Just (1285-1327) | (1285-1295) | ||||
| Jaume II de Mallorca (1295-1311) | Frederic II de Sicília (1296-1336) | ||||
| Sanç I de Mallorca (1311-1324) | |||||
| Alfons el Benigne (1327-1336) | Jaume III de Mallorca (1324-1349) | ||||
| Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) | Pere II de Sicília (1337-1342) | ||||
| Lluís I de Sicília (1355-1377) | |||||
| Maria de Sicília (1377–1401) | |||||
| Joan el Caçador (o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa) (1387-96) | |||||
| Martí el Jove (1395-1409) | |||||
| Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410) | |||||
Com que el rei Martí l'Humà mor sense descendència legítima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants més acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per línia masculina i legítima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d'Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu germà Ferran de Trastàmara, néts de Pere el Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l'Humà pels compromissaris de Casp l'any 1412.
[modifica] Branques menors
[modifica] Comtat de Cerdanya
(Branca principal del casal de Barcelona)
(primera dinastia menor del casal de Barcelona)
- 897-927 : Miró II de Cerdanya, fill de l'anterior
- 927-968 : Sunifred II de Cerdanya, fill de l'anterior
- 968-984 : Miró III de Cerdanya, germà de l'anterior
- 968-988 : Oliba Cabreta, germà de l'anterior
- 988-1035 : Guifré II de Cerdanya, fill de l'anterior
- 1035-1068 : Ramon I de Cerdanya, fill de l'anterior
- 1068-1095 : Guillem I de Cerdanya, fill de l'anterior
- 1095-1109 : Guillem II de Cerdanya, fill de l'anterior
- 1109-1118 : Bernat I de Cerdanya, germà de l'anterior
El comtat passa a Ramon Berenguer III (cosí germà de Bernat I) i s'incorpora de nou a la branca principal del Casal de Barcelona.
(retorn a la branca principal de la dinastia del casal de Barcelona)
- 1118-1131 : Ramon Berenguer III, el Gran comte de Barcelona i comte de Cerdanya
- 1131-1154 : Ramon Berenguer IV, el Sant comte de Barcelona i comte de Cerdanya
(segona dinastia menor del casal de Barcelona, ara anomenat Casal d'Aragó)
- 1162-1168 : Pere I de Cerdanya, fill de Ramon Berenguer IV.
- 1168-1223 : Sanç I
- 1223-1241 : Nunó I, fill de l'anterior
El comtat passa a Jaume I el Conqueridor, (nebot segon de Nunó I), i s'incorpora de nou a la branca principal del Casal de Barcelona, el Casal d'Aragó.
[modifica] Comtat d'Urgell
.svg)
(primera dinastia del Casal de Barcelona)
- Borrell II (948-992), comte de Barcelonai comte d'Urgell
- Ermengol I (992-1010), fill de Borrell II de Barcelona
- Ermengol II (1010-1038)
- Ermengol III (1038-1065)
- Ermengol IV (1065-1092)
- Ermengol V (1092-1102)
- Ermengol VI (1102-1154)
- Ermengol VII(1154-1184)
- Ermengol VIII (1184-1209)
- Aurembiaix (1209-1231)
Al morir sense descendents, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera. Un segle més tard, Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327-1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.
(dinastia menor del Casal de Barcelona, anomenat Casal d'Aragó)
- Jaume I d'Urgell (1336-1347)
- Pere II d'Urgell (1347-1408)
- Jaume II d'Urgell "el Dissortat" (1408-1413)
A la mort sense descendència del rei Martí l'Humà (1410), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el 1412 al Compromís de Casp, es proclamà rei d'Aragó-Catalunya-València el príncep castellà Ferran d'Antequera (Ferran I 1412-1416), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El 1413, Jaume d'Urgell es rebel·là contra Ferran d'Antequera ; dominada la revolta del comte d'Urgell, el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona.
[modifica] Comtat de Provença
A partir de 1113 en que Ramon Berenguer III rep tots els drets sobre aquest comtat de mans de la seva esposa Dolça , Comtessa de Provença, que l'havia heretat un any abans de la seva mare. Però no serà fins la seva mort , el 1127 , que n'assumirà la titularitat. A la mort del comte, serà el seu fill Berenguer Ramon I de Provença, germà bessó de Ramon Berenguer IV de Barcelona, qui l'heretarà.
- 1127-1131: Ramon Berenguer III
- 1131-1144: Berenguer Ramon I de Provença
- 1144-1166: Ramon Berenguer III de Provença
- 1166-1167: Dolça II de Provença
- 1167-1173: Alfons II d'Aragó
- 1173-1181: Ramon Berenguer IV de Provença
- 1181-1184: Sanç I de Provença
- 1184-1209: Alfons II de Provença
- 1209-1245: Ramon Berenguer V de Provença
- 1245-1267: Beatriu I de Provença
[modifica] Regne de Mallorques
(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)
- 1229-1276 : Jaume I el Conqueridor, conquerí mallorca als musulmans.
El regne passa a ser privatiu, quedant fora dels dominis de la Corona d'Aragó.
(Branca menor del Casal d'Aragó)
- 1276-1285 : Jaume II de Mallorca, fill de l'anterior (primer cop).
Alfons II va reconquerir el regne per ordre del seu pare, Pere el Gran, que morí abans de que finalitzàs.
(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)
- 1285-1291 : Alfons II el Franc, nebot de l'anterior.
- 1291-1295 : Jaume II el Just, germà de l'anterior.
Jaume el Just va renunciar al regne per la pau d'Anagni.
(Branca menor del Casal d'Aragó)
- 1295-1311 : Jaume II de Mallorca (segon cop)
- 1311-1324 : Sanç I de Mallorca, fill segon de l'anterior.
- 1324-1343 : , nebot de l'anterior,
Jaume III de Mallorca perdé el regne pel procés contra ell iniciat per Pere el Cerimoniós, intentà recuperar el reialme fins a la seva mort el 1349 a la Batalla de Llucmajor.
(Branca principal del casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó)
- 1343-1387 : Pere III el Cerimoniós, cunyat de Jaume III, reconquerí el Regne.
(Pretendents de la branca menor del Casal d'Aragó)
-
- 1349-1375 : Jaume IV de Mallorca, fill de l'anterior.
- 1375-1403 : Elisabet de Mallorca, germana de l'anterior.
