Casal de Barcelona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut del casal de Barcelona.

El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifrè I de Barcelona (o Guifrè el Pilós). D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins al 1410 , el Regne de Sicília del 1281 al 1410 i el Comtat de Provença del 1112 al 1267.


Taula de continguts

[edita] Marca Hispànica

Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Així, els comtes feudataris foren:

Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la Marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòthia o Septimània), tenien el títol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint, el duc de Septimània governava comtats a la Gòthia, i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de comte, doncs, corresponia a una entitat territorial; marquès era un títol vinculat a alguns comtats, però no pas a tots els de la Marca, i duc era un títol personal.

Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifré I el Pelós.

A partir de Guifré I, el títol del Comte de Barcelona, a més de ser feudatari, també passà a ser per dret hereditari:

[edita] Comtat de Barcelona i àrea d'influència

A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingué com una entitat política independent de la monarquia carolíngia, i s'inicià un procés d'unificació de tots els comtats catalans mitjançant pactes matrimonials i polítiques de vassallatge:

[edita] Corona d'Aragó

Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Aragó. Aquesta unió dinàstica amb el Regne d'Aragó comportà que els descendents de Ramon Berenguer IV duguessin el títol de Rei d'Aragó i dels territoris que es conqueririen al nord (als Pirineus) o al sud (Al-Àndalus). Així, paral·lelament amb l'expansió territorial dels dominis de la Casa de Barcelona, es creen tres entitats polítiques més o menys autònomes sota sobirania de membres d'eixe llinatge: un, la Corona de Mallorca, enfeudat a la Corona d'Aragó, i un altre, al Regne de Sicília:

Aragó Catalunya València Mallorques Sardenya Sicília
Alfons el Cast o el Trobador (1154-1196)
Pere el Catòlic (1196-1213)
Jaume el Conqueridor (1213-1276)
Pere el Gran (1276-1285) Jaume II de Mallorca (1276-1285)  
Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-1291) Jaume el Just (1243-1311)
Jaume el Just (1285-1327) (1285-1295)    
Jaume II de Mallorca (1295-1311) Frederic II de Sicília (1296-1336)
Sanç I de Mallorca (1311-1324)
Alfons el Benigne (1327-1336) Jaume III de Mallorca (1324-1349)  
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-1387) Pere II de Sicília (1337-1342)
Lluís I de Sicília (1355-1377)
Maria de Sicília (1377–1401)
Joan el Caçador (o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa) (1387-96)
Martí el Jove (1395-1409)
Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410)


Com que el rei Martí l'Humà mor sense descendència legítima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants més acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per línia masculina i legítima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d'Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu germà Ferran de Trastàmara, néts de Pere el Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l'Humà pels compromissaris de Casp l'any 1412.

[edita] Comtat de Provença

A partir de 1113 en que Ramon Berenguer III rep tots els drets sobre aquest comtat de mans de la seva esposa Dolça , Comtessa de Provenca, que l'havia heretat un any abans de la seva mare. Però no serà fins la seva mort , el 1127 , que n'assumirà la titularitat. A la mort del comte, serà el seu fill Berenguer Ramon I de Provença, germà bessó de Ramon Berenguer IV de Barcelona, qui l'heretarà.

[edita] Vegeu també

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Casal_de_Barcelona»