Guifré II de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona
Sense descendència
Sunyer I de Barcelona
Miró I
Borrell II
Ramon Borrell I
Berenguer Ramon I
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Guifré II dit també Borrell I (~874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911).

Família[modifica | modifica el codi]

Era fill del comte Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sunifred I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ermessenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El 898 es casà amb Gersenda de Tolosa, filla d'Eudes de Tolosa, de la qual no tingué descendència.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Làpida del sarcòfag de Guifré II al Monestir de Sant Pau del Camp (Barcelona). La inscripció diu:
SUB. AC. TRIBUNA. IACIT. CORPUS. CONDAM.
WIFREDI. COMITIS. FILIUS. WIFREDI. SIMILI.
MODO. CONDAM. COMITIS. BONE. MEMORIAE.
DIMITTAT. EIS. DNS. AMEN. QUI. OBIIT. VI. KL.
MADII. SUB. ERA. DCCCCLII. ANNI. DNI.
DCCCCXIIII. ANNI. XIIII. REG. KARULO.
REGE POST. ODONEM. Α†Ω[1]

El 897, a la mort del seu pare, es va fer càrrec conjuntament amb els seus germans Sunifred i Miró, dels comtats paterns: comtat de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Urgell. Ell mateix es reservà el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i es va fer càrrec del més petit dels germans, Sunyer I, encara menor d'edat.

Aquella fou una època d'inseguretat als comtats catalans, amb cruentes invasions sarraïnes, així com en la successió de la dinastia Carolíngia. Aquesta situació al Regne de França es degué a la instauració del rei intrús, Odó I de França, però el 898 a la mort d'aquell s'entronitzà a Carles el Simple, fill pòstum de Lluís el Tartamut. Aquest nou rei propicià un viatge de Guifré Borrell a França per retre tribut al nou rei, i on fou investit oficialment el 899.

Va continuar l'obra repobladora del seu pare, en aquest cas al Lluçanès, i aprovà la repoblació i defensa de la riba dreta del riu Llobregat.

Morí el 911 (segons Étienne Baluze) o el 914 (segons Flórez que coincideix en el dia de l'any amb Baluze), possiblement enverinat.[1] Sense descendència, els seus comtats passaren al seu germà Sunyer, i fou enterrat al Monestir de Sant Pau del Camp, que probablement havia fundat ell mateix.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Henrique Flórez, España Sagrada, tom XXIX, p. 167-170 (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona
Naixement: v. 874 Mort: Barcelona, 26 d'abril de 911
Títols
Precedit per:
Guifré el Pilós
(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona,
Comtat d'Osona, Comtat de Manresa

(897–911)
Succeït per:
Sunyer I de Barcelona
(germà menor)