Berenguer Ramon I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtes de Barcelona
Casal de Barcelona
Guifré I el Pilós
Guifré II
Sunyer I
Miró I
Borrell II
Ramon Borrel I
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I de Barcelona
Infants
   Ramon Berenguer I
   Sanç d'Olèrdola
   Guillem I d'Osona
   Bernat Berenguer de Barcelona
   Sibil·la de Barcelona
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Berenguer Ramon II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (c.1004[1] - Barcelona, 31 de març[2] de 1035), Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035). El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo,[3] que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090.[4] El document però és un Fals, un dels típics privilegis que durant l'alta edat mitjana alguns monestirs falsificaren per a al·legar prevendes suposadament concedides en benefici seu per reis difunts.[5]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guifré I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
8. Sunyer I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Gunilda d'Empúries
 
 
 
 
 
 
 
4. Borrell II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ermengol de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
9. Riquilda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Adelaida
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon Borrell I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Ramon II de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon III de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Gunilda
 
 
 
 
 
 
 
5. Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Gartzia Antso
 
 
 
 
 
 
 
11. Garsinda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Amuna
 
 
 
 
 
 
 
1. Berenguer Ramon I de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Asnar III de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
12. Arnau I de Comenge
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. ?
 
 
 
 
 
 
 
6. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Acfred I d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
13. Arsenda de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Ermessenda de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Berenguer I de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
14. Bernat II de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Adelaida de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. Senegunda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1021 es casà amb Sança de Castella, filla de Sanç Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills:

L'any 1027 es va tornar a casar, aquest cop amb Guisla de Lluçà, filla del veguer de Balsareny. Van tenir tres fills:

Política[modifica | modifica el codi]

L'any 987, amb l'extinció de la dinastia carolingia i l'entronització d'Hug Capet, la majoria dels comtes del sud dels Pirineus ja no rendiren vassallatge als reis de França.

La figura de Berenguer Ramon I té un doble vessant. Per una banda, ha passat a la història com un home equànime. Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacíficament el comte d'Urgell, Ermengol, restablí la concòrdia amb el comte Hug I d'Empúries i tingué excel·lents relacions amb Guillem I de Besalú i Guifré II de Cerdanya. També va tenir bones relacions amb el Papa i el 1032 va realitzar un viatge a Roma. A més, anà diverses vegades a Saragossa i a Navarra, per entrevistar-se amb Sanç Garcés III el Major, rei de Navarra, i unificar criteris en les relacions amb els comtes de Tolosa. Els seus homes de confiança i consellers foren l'abat Oliba, el jutge Ponç Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pere de Girona i Deudat de Barcelona.

El 1025 va promulgar un decret que alliberava els propietaris de terres de qualsevol vinculació jurisdiccional que no fos la del comtat i els deslliurà d'impostos.

D'altra banda, el govern de Berenguer Ramon I va marcar el començament del declivi del poder comtal. En morir el seu pare (1018), Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda actuà com a tutora i regenta fins al 1023. Però quan Berenguer Ramon va arribar a la majoria d'edat no va començar a governar sol sinó que Ermessenda va continuar associada al govern.

Segons alguns cronistes, el caràcter de Berenguer Ramon era feble i indecís. A més, la política de pau amb l'Islam anava en contra dels desitjos de la noblesa que veien la guerra com l'única manera d'aconseguir glòria i riqueses. Això va fer que alguns nobles comencessin a actuar al marge del poder comtal. Ermessenda, en canvi, era enèrgica i decidida i va intentar de totes totes imposar la seva autoritat sobre els altres nobles. Però la seva condició de dona li impedia d'exercir de cabdill militar i per tant d'organitzar alguna ràtzia o expedició militar que satisfés les ànsies de poder dels aristòcrates.

Testament[modifica | modifica el codi]

La desintegració del poder comtal es va fer més evident quan, poc abans de morir, l'any 1035, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus fills: Ramon Berenguer va rebre Girona i Barcelona fins al riu Llobregat; Sanç d'Olèrdola, el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituït com a Comtat del Penedès amb capital a Olèrdola; i a Guillem li va deixar Osona. En concret:

  • Ramon Berenguer I va rebre els comtats i bisbats de Girona i Barcelona en aplicació d'una clàusula de millora.
  • Els dos germans petits, Sanç i Guillem (juntament amb la seva mare Guisla), van heretar el Penedès, és a dir, la frontera de més enllà del Llobregat, amb la ciutat d'Olèrdola, i el comtat d'Osona, respectivament. Ambdós havien d'estar sota l'obediència (obsequium) i tutela (baiulia) del germà gran, Ramon Berenguer.
  • La vídua de Ramon Borrell, la comtessa-àvia Ermessenda, va detenir el condomini o govern compartit dels tres comtats. Aprofitant la minoritat dels tres germans, aquesta disposició testamentària va permetre a Ermessenda exercir el govern dels comtats amb l'ajut d'homes fidels, partidaris de l'ordre públic tradicional. Es podria dir que Catalunya, malgrat els esforços d'Ermessenda, va restar sense autoritat forta del 1017 al 1041. Entre els fidels a Ermessenda de Carcassona hi havia els bisbes Oliba de Vic i Pere de Girona, el prohom Gombau de Besora, el jutge Ponç Bonfill Marc i el vescomte de Cardona.

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Berenguer Ramon I
Naixement: 1006 Mort: 1035
Títols
Precedit per:
Ramon Borrell I de Barcelona
(pare)
Comte de Barcelona
(Llista de comtes de Barcelona)
Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa
(1018–1035)
Succeït per:
Ramon Berenguer I de Barcelona
"el Vell"

(fill)
Comte d'Osona
(Llista de comtes d'Osona)
(1017–1035)
Succeït per:
Guillem I d'Osona
(fill)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gil (2004:48)
  2. La data i el lloc de la mort del comte Berenguer Ramon I
  3. Gil (2004:95)
  4. Bofarull, Pròsper: Los condes de Barcelona vindicados: p.31
  5. Lapeña Paúl, Ana Isabel; El monasterio de San Juan de la Peña en la Edad Media

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berenguer Ramon I