Llista de comtes de Barcelona

Comte de Barcelona fou el títol de sobirania principal dels prínceps sobirans del Comtat de Barcelona i més tard del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII. Usurpat il·legitimament per Felip V de Castella arran de la seva victòria sobre Catalunya, fou utilitzat oficialment pels reis de Castella (1714-1808, 1814-1820 i 1823-1836) i correspon al rei de les Espanyes (1812-1814, 1820-1823 i 1836-1868) i d'Espanya (1869-1873, 1874-1931 i 1993-actualitat), tot i no utilitzar-lo oficialment.

Armes heràldiques dels comtes de Barcelona provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV

Escut d'armes del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Origen llegendari de l'escut del comtat de Barcelona (Guifré el Pelós i Carles el Calb) de Claudi Lorenzale, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Sepulcre del comte Guifré el Pilós al monestir de Ripoll.

Estàtua de Guifré el Pilós (Venanci Vallmitjana, 1888)

Sepulcres de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis a la Catedral de Barcelona.

Retrat imaginari de Ramon Berenguer II de Barcelona obra de Filippo Ariosto (1587-1588)

Ramon Berenguer III clavant l'ensenya de Barcelona al castell de Fòs (Fos-sur-mer, Provença), de Marià Fortuny (1856-1857), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (en dipòsit al Palau de la Generalitat de Catalunya).

Estàtua Ramon Berenguer III a Barcelona.

Representació de Ramon Berenguer IV amb l'escutde la Senyera Reial aGenealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae (1380).

El Rei en Jaume amb els magnats, a les portes de Mayūrqa, segle XIII

Taula central del Retaule del Centenar de la Ploma del pintor alemay Andreu Marçal de Sax; representa al comte de Barcelona Jaume I i a Sant Jordi lluitant a la Batalla del Puig de Santa Maria (1237).

Sepulcre construït per Lluís Domènech i Montaner per a Jaume I d'Aragó a la catedral de Tarragona i que actualment es troba a l'Ajuntament de Tarragona

Escut personal dels sobirans de la Corona d’Aragó des de Alfons I, que representà aquesta monarquia. Quan al segle XIV és substituït pel de Pere III, amb el temps aquest escut es territorialitza i passa a ser el del Principat de Catalunya, per provenir en origen de l'escut de Ramon Berenguer IV i ser identificat per hom, com l’escut dels comtes de Barcelona.

Pere II d'Aragó al Coll de Panissars. Obra de Mariano Barbasán, 1889.

El Palau Reial Major de Barcelona fou una de les residències principals dels comtes de Barcelona a l'Edat Mitjana

Jaume II amb membres de les Corts Catalanes

Alfons el Benigne representat en una de les claus de volta de l'església de Santa Maria del Mar (Barcelona)

L'escut de Pere el Cerimoniós (Recreació).

Escut de Martí I d'Aragó «l'Humà» a a la Casa de la ciutat de Barcelona, igual que el que hi ha a la porta del Palau Reial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885)

Alfons el Magnànim representat a l'Armorial del Toisó d'Or. Flandre, cca. 1433-1435

Alfons el Magnànim

Proclamació del príncep de Viana-Entrada del Príncep de Viana a Barcelona deRamon Tusquets i Maignon

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV.

Boabdil lliurant les claus de Granada al comte de Barcelona i rei d'Aragó Ferran II, i a la seva esposa Isabel I reina de Castella (F. Padilla)

Escut d'armes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, sobirans del Principat de Catalunyai de la Corona d'Aragó, entre els segles XVI i XVIII

Lluis I

Apoteosi heràldica (Barcelona, 1681) REGNA SUBIECTA ARAGON REGNAT SICMNIA UN UNUM: Prin. Ghotolonia : Regnum Valentiae : Reg. Maioricarum et Minoricarum : Insulae Ivissae : Reg. Neapolis : Barcino Civitates : Reg. Siciliae : Reg. Hierusalem : Regnum Sardiniae : Regnum Navarrae : Regnum Aragon
(Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, MHCB-447)

Constitucions catalanes

Carles III d'Aragó i Catalunya.

Història del títol

El títol va aparèixer al segle IX quan els comtes de Barcelona foren funcionaris político-territorials de l’Imperi Carolingi, controlant el Comtat de Barcelona ubicat a la Marca Hispànica, frontera territorial austral de l'imperi, situada a la part meridional de la Gòtia i part del nord de la Península Ibèrica.

Degut a la situació política de la Francia Occidentalis, territori occidental del descompost imperi dels carolingis, el comte de Barcelona, Guifré I el Pilós aconseguí deixar els comtats de la Gòtia que ell controlava com a herència per als seus fills, començant així la dinastia del Casal de Barcelona que, un segle més tard, pel trencament del pacte de vassallatge produït entre el comte de Barcelona Borrell II i el sobirà del Regne de França, esdevingué sobirana del Comtat de Barcelona.

Amb el temps i de forma progressiva, a partir del nucli barceloní, els sobirans barcelonins foren adquirint i/o posant sota vassallatge a la resta de Comtats catalans, formant l’estat conegut com a Principat de Catalunya, tot mantenint el títol de comte de Barcelona com a honor principal. Aquest estat fou integrat des del segle XII a la monarquia composta coneguda com a Corona d’Aragó, quan els sobirans catalans del Casal de Barcelona esdevingueren reis d’Aragó, adoptant el nom de Casal d'Aragó.

Al llarg de l’edat mitjana els reis d'Aragó i comtes de Barcelona, constituïren un imperi mediterrani afegint a les seves possessions els regnes de Mallorques, València, Múrcia, Sicília, Sardenya, Còrsega, Nàpols, i Navarra, el Principat d’Andorra, els ducats d’Atenes i Neopàtria, i diversos comtats, vescomtats, senyories i baronies a Occitània, Grècia, Malta i l’illa de Gerba (s'ha de dir que no tots estigueren sota domini alhora, i molts es perderen abans de l'època Moderna).

Al segle XV, amb l’extinció de la dinastia catalana dels Aragó, els estats de la Corona d’Aragó, degut al Compromís de Casp, a entronitzar a una branca menor de la dinastia Trastamara regnant a la Corona de Castella. Durant la Guerra Civil Catalana, el Principat de Catalunya canvià de sobirà en tres ocasions entronitzant a reis i prínceps de les dinasties Trastàmara de Castella, Avís de Portugal i Anjou de Provença.

Amb l’adveniment de Ferran el Catòlic al tron, el Principat català, juntament amb la resta de la Corona d’Aragó, quedà integrat a la Monarquia catòlica, per passar a formar part de la monarquia hispànica dels Habsburg, on romangué fins la Guerra de Separació, quan el 1641 es proclamà la República catalana per, posteriorment, proclamar comte de Barcelona a Lluis XIII de França. El 1652 Felip III, tornà a esdevenir comte de Barcelona, quedant el Principat de Catalunya integrat novament a la monarquia hispànica.

A causa de la Guerra de successió, les institucions i constitucions catalanes i el Principat de Catalunya (com la resta d’estats reials de la Corona d’Aragó), fou annexionat a la Corona de Castella. No obstant això, el títol de Comte de Barcelona continuà essent utilitzat pels monarques hispànics de la dinastia Borbó i el Principat romangué com a ens territorial.

El 1833 el principat de Catalunya fou dividit en 4 províncies i el 1836 fou substituït per la regió de Catalunya del Regne constitucional d’Espanya. Durant el franquisme el títol fou utilitzat pel pretendent al tron, Joan de Borbó, i en l’actualitat és un dels títols del rei d’Espanya.

Comtes nomenats pels reis francs

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus.

• 801-820 : Berà, fill de Guillem I de Tolosa
• 820-826 : Rampó
• 826-832 : Bernat de Septimània, primera vegada
• 832-835 : Berenguer de Tolosa
• 835-844 : Bernat de Septimània, segona vegada
• 844-848 : Sunifred I, fill de Borrell d'Osona
• 848-850 : Guillem de Septimània, usurpador, fill de Bernat de Septimània
• 850-852 : Aleran i Isembard
• 852-858 : Odalric
• 858-864 : Humfrid
• 865-878 : Bernat de Gòtia
• 878-897 : Guifré I el Pilós o el Pelós, fill de Sunifred I

Nota: Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots els de la marca, i "duc" era un títol personal.

Comtes hereditaris dependents del rei dels Francs

A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.

Casal de Barcelona, dinastia del Comtat de Barcelona

• 897-911 : Guifré II (dit també Borrell I), fill de Guifré I
• 911-947 : Sunyer I, germà de l'anterior
• 947-966 : Miró I, fill de l'anterior, amb el seu germà
• 947-988 : Borrell II, germà de l'anterior

Comtes hereditaris sobirans

El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França.

Casal de Barcelona, dinastia sobirana del Comtat de Barcelona

• 988-992 : Borrell II

988-992 : amb Ramon Borrell, fill de l'anterior

• 992-1017 : Ramon Borrell, fill de Borrell II

992-1017 : amb Ermessenda de Carcassona, esposa de l'anterior, associada al govern pel seu marit

• 1017-1035 : Berenguer Ramon I el Corbat, fill de l'anterior

1017-1035 : amb Ermessenda de Carcassona, mare de l'anterior, associada al govern pel seu marit, regent de Berenguer Ramon I entre 1017 i 1021

• 1035-1076 : Ramon Berenguer I el Vell, fill de l'anterior

1035-1057 : amb Ermessenda de Carcassona, àvia de l'anterior, associada al govern pel seu marit, regent del seu nét Ramon Berenguer I entre 1035 i 1039

1052-1071 : amb Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I

• 1076-1082 : Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
• 1076-1097 : Berenguer Ramon II el Fratricida, germà de l'anterior

1095-1097 : amb Ramon Berenguer III el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle

• 1097-1131 : Ramon Berenguer III el Gran
• 1131-1137 : Ramon Berenguer IV el Sant, fill de l'anterior.

Casal de Barcelona, dinastia sobirana del Comtat de Barcelona/Principat de Catalunya i del Regne d'Aragó

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Ramon Berenguer IV el Sant	1137-1162	és l'anterior			L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, la filla de Ramir II|

Casal d'Aragó de la branca principal de la Casal de Barcelona, reis de la Corona d'Aragó

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Alfons I el Cast o el Trobador	1162-1196	és l'anterior
	Pere I el Catòlic	1196-1213	fill de l'anterior
	Jaume I el Conqueridor	1213-1276	fill de l'anterior			Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
	Pere II el Gran	1276-1285	fill de l'anterior
	Alfons II el Franc o el Liberal	1285-1291	fill de l'anterior
	Jaume II el Just	1291-1327	germà de l'anterior			Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aqui els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còrsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluis I, el títol de rei de Cerdenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya va ser l'emperador Carles VI i a partir del tractat de Londres (1720) van ser reis de Sardenya els Savoia.
	Alfons III el Benigne	1327-1336	fill de l'anterior
	Pere III el Cerimoniós	1336-1387	fill de l'anterior
	Joan I el Caçador	1387-1396	fill de l'anterior
	Martí I l'Humà	1396-1410	germà de l'anterior			L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

Interregne

• 1410-1412 : entre la mort de Martí I i el Compromís de Casp

Dinastia Trastàmara sobirana de la Corona d'Aragó, branca menor de la Dinastia Trastàmara sobirana a la Corona de Castella

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Ferran I el d'Antequera	1412-1416	nebot de l'anterior
	Alfons IV el Magnànim	1416-1458	fill de l'anterior
	Joan II el Gran	1458-1462	germà de l'anterior			Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra contra Joan II (també coneguda com la Guerra civil catalana.

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II)

Dinastia Trastàmara sobirana de la Corona de Castella

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Enric I l'Impotent	1462-1463	cosí llunyà de l'anterior

Dinastia d'Avís, sobirana del regne de Portugal

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Pere IV el Conestable de Portugal	1463-1466	parent llunyà de l'anterior

Dinastia d'Anjou, sobirana del Regne de Nàpols i del Comtat de Provença, branca menor de la Dinastia Valois sobirana al Regne de França

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Renat I	1466-1472	?

Dinastia Trastàmara sobirana de la Corona d'Aragó, branca menor de la Dinastia Trastàmara sobirana a la Corona de Castella

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Joan II el Gran	1472-1479	enemic de l'anterior			El 1472 Joan II entra a Barcelona, obliga els rebels a rendir-se i recupera el tron.
	Ferran II el Catòlic	1479-1516	fill de l'anterior			Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre d'altres títols), són també reis de Castella.Coat of Arms of Queen Joanna of Castile.svg
	Joana I	1516-1555	filla de l'anterior			Conjuntament, però nominal, amb el seu fill

Dinastia Habsburg o casal d'Àustria, sobirana al Sacre Imperi Romanogermànic

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Carles I l'Emperador	1516-1556	fill de l'anterior			Conjuntament amb la seva mare, sol entre 1555 i 1556

Dinastia Habsburg,sobirana de la Monarquia Hispànica, branca menor Dinastia Habsburg, sobirana al Sacre Imperi Romanogermànic

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Felip I el Prudent	1556-1598	fill de l'anterior
	Felip II el Pietós	1598-1621	fill de l'anterior
	Felip III el Gran	1621-1641	fill de l'anterior			Entre el 1640 i el 1659 s'esdevé la Guerra de Secessió catalana (també coneguda com la Guerra dels Segadors). Royal Coat of Arms of Spain (1580-1668).svg

Dinastia de Borbó sobirana al Regne de França

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors, no van regnar a la resta de la Corona d'Aragó, on continuava regnant Felip III

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Lluís I	1641-1643	cunyat i enemic de l'anterior
	Lluís II	1643-1652	fill de l'anterior			El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló.

Dinastia Habsburg, branca sobirana de la Monarquia Hispànica

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Felip III el Gran	1652-1665	oncle i enemic de l'anterior
	Carles II el Fetillat	1665-1700	fill de l'anterior			L'any 1700, Carles II mor sense descendència: comença la Guerra de Successió Espanyola.

Dinastia de Borbó, branca menor de la dinastia sobirana al Regne de França

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Felip IV	1700-1705	net de la germanastra de l'anterior

Dinastia Habsburg (o casal d'Àustria) sobirana al Sacre Imperi Romanogermànic

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació amb l'anterior	Armes heràldiques dinàstiques	Escut d'armes personal	Nota
	Carles III	1705-1714	enemic de l'anterior

Reis de Castella que utilitzaren oficialment el títol de Comte de Barcelona arran de la usurpació per Felip V

Dinastia de Borbó (o casal de França)

• 1714 - 1724 : Felip V de Castella, primer període, nebot valencià 2n/enemic de l'anterior
• 1724: Lluís I de Castella, fill de l'anterior
• 1724 - 1746 : Felip V de Castella, segon període, pare de l'anterior
• 1746 - 1759 : Ferran VI de Castella, fill de l'anterior
• 1759 - 1788 : Carles III de Castella, germà de l'anterior
• 1788 - 1808 : Carles IV de Castella, fill de l'anterior
• 1808, 1814 - 1820 i 1823 - 1833 : Ferran VII de Castella, fill de l'anterior
• 1833 - 1836 : Isabel II de Castella, filla de l'anterior

Reis de les Espanyes, que posseïren el títol de Comte de Barcelona tot i no utilitzar-lo oficialment

• 1812 - 1814, 1820 - 1823: Ferran VII de les Espanyes
• 1836 - 1868: Isabel II de les Espanyes

Reis d'Espanya, que han posseït el títol de Comte de Barcelona tot i no utilitzar-lo oficialment

Casa de Savoia (o casal de Itàlia)

• 1870 - 1873: Amadeu I d'Espanya

Dinastia de Borbó (o casal de França)

• 1874 - 1885: Alfons XII d'Espanya
• 1886 - 1931: Alfons XIII d'Espanya
• 1993 - actualitat: Joan Carles I d'Espanya

Joan de Borbó

Joan de Borbó, el pretendent al tron espanyol exiliat durant el règim franquista (1939-1975), va fer servir el títol de Comte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermèdia per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. A la mort de Franco, el 1975, Joan Carles I, fill de Joan de Borbó, va ser proclamat Rei d'Espanya. El 1977 Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya i els altres títols i drets dinàstics al seu fill, fet que significà la veritable restauració de la monarquia, conservant i continuant fent servir com fins llavors el títol de Comte de Barcelona fins a la seva mort l'any 1993.

Bibliografia

• Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.45-50. ISBN 84-7246-085-0. 

Vegeu també

Catalunya Principat de Catalunya Barcelona Comtat de Barcelona Vescomtat de Barcelona Comtat de Girona Comtat d'Osona Comtats catalans Corona d'Aragó

Senyera Reial Casal de Barcelona Casal d'Aragó Llista de comtes i reis d'Aragó Llista reis de Mallorca Llista de reis de València Tombes dels comtes de Barcelona

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: comptes de Barcelona

• (català) Genealogia dels comtes de Barcelona. Manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya: Genealogia comitum Barchinonae ; Arbor genealogie regum francorum ; Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae
• (català) Genealogia dels Comtes de Barcelona a les Constitucions catalanes
• (anglès) Títols dels Sobirans d'Espanya a Europeans Rulers
• (anglès) Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com
• (anglès) Descendents d'Alfons IV a Worldroots.com