Llista de reis de Castella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV.

Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles.

Comtat de Castella[modifica | modifica el codi]

Llista de comtes des de Ferran González, o Fernán González, comte de Lara, nomenat per Alfons IV, i que aconsegueix reunir un gran nombre de comtats, entre els quals Castella, Àlaba, Astúries de Santillana, etc. formant el Gran Comtat de Castella:[1]

Dinastia Ximena[modifica | modifica el codi]

Regne de Castella[modifica | modifica el codi]

Dinastia Ximena[modifica | modifica el codi]

Dinastia Borgonya[modifica | modifica el codi]

Separació del Regne de Lleó:

Corona de Castella[modifica | modifica el codi]

Amb Ferran III, els regnes de Castella i de Lleó quedaran units definitivament. A la imatge, representació del rei a l'Índex de Privilegis Reials de Santiago de Compostel·la.

Es produeix la unió definitiva amb el Regne de Lleó. Ferran III el Sant hereta Castella, per renúncia de la seva mare i posteriorment va adquirir Lleó a través d'un pacte amb les seves germanes Sança i Dolça, les quals havien rebut el regne del seu pare Alfons IX de Lleó.[2]

Dinastia Trastàmara[modifica | modifica el codi]

Dinastia Habsburg[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de reis d'Espanya

Si bé la unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó no va unificar els regnes, els seus diferents territoris van quedar integrats en l'anomenada Monarquia d'Espanya o Monarquia Hispànica, que continuaria emprant la numeració castellana dels monarques i la que acabaria prevalent davant les altres. A la mort de Carles II sense descendència s'inicià la Guerra de Successió Espanyola, entre el pretendent francès Felip d'Anjou, hereu segons el testament del darrer Habsburg, i l'arxiduc Carles d'Àustria. L'entronització de Felip V va significar l'establiment dels Decrets de Nova Planta, reduint els regnes de la monarquia a les lleis i costums de Castella,[3] i la progressiva denominació del monarca com a rei d'Espanya.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis de Castella
  1. Salas Merino 2007, p. 77-78.
  2. Salas Merino 2007, p. 106-107.
  3. Moreno Cullell, Vicente. «L'Espanya centralista del segle XVIII». Sàpiens, 2012. [Consulta: 14 novembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]