Alfons IV de Lleó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alfons IV de Lleó el Monjo (vers 899 - 933), rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill d'Ordoni II de Lleó, va ocupar el tron de Lleó un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cosí Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleonès. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei Sanç I de Navarra, havien aconseguit reestablir el domini sobre els territoris del seu pare, però la sobirania del regne estava molt fragmentada, ja que el seu germà Sanç Ordoni regnava a Galícia i l'altre germà, Ramir, ho feia a Portugal.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 923 es casà amb Ònnega de Pamplona, filla de Sanç I de Navarra. D'aquest matrimoni tingué:

Renúncia al tron[modifica | modifica el codi]

El 929 morí el seu germà Sanç Ordoni, per la qual cosa rebé en herència el Regne de Galícia, ja que Sanç havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'Ònnega de Pamplona, va renunciar al tron lleonès i el va cedir al seu germà Ramir II, retirant-se a un monestir.

Penedit després, va intentar de recuperar el poder mitjançant les armes, però fou vençut pel seu germà, que va ordenar que li traguessin els ulls i el tanquessin a la presó, morint el 933.


Precedit per:
Alfons Froilaz
Rei de Lleó
925931
Succeït per:
Ramir II
Precedit per:
Sanç Ordoni
Rei de Galícia
929931


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons IV de Lleó