915
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 915 (cmxv) |
| Islàmic | 302 – 303 |
| Xinès | 3611 – 3612 |
| Hebreu | 4675 – 4676 |
| Calendaris hindús | 970 – 971 (Vikram Samvat) 837 – 838 (Shaka Samvat) 4016 – 4017 (Kali Yuga) |
| Persa | 293 – 294 |
| Armeni | 364 |
| Rúnic | 1165 |
| Ab urbe condita | 1668 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ix - segle x - segle xi | |
| Dècades | |
| 880 890 900 - 910 - 920 930 940 | |
| Anys | |
| 912 913 914 - 915 - 916 917 918 | |
Esdeveniments[modifica]
- 28 de maig: Al-Qáïm, fill del fatimita Ubayd-Al·lah al-Mahdí, torna a Raqqada després del seu fracàs contra Egipte.[1]
- Els barbarescos prenen a l'assalt la ciutat de Gallipoli. Serà recuperada per l'exèrcit romà d'Orient l'any 945.
- Primavera: el Papa Joan X organitza una lliga italiana contra els sarraïns, presidida per Berenguer I d'Itàlia. L'estrateg romà d'Orient de Longobardia, Nicola Picingli, envia les seves galeres sobre Nàpols i força la ciutat i les seves veïnes a trencar la seva aliança amb els àrabs.[2]
- Juny: els barbarescos musulmans, que s'han instal·lat en massa al llarg de Garigliano, són assetjats durant tres mesos, una flota romana d'Orient remunta el riu per impedir els seus vaixells d'escapar-se.[3]
- Agost: batalla de Garigliano. Victòria important del papa Joan X i del senador Teofilacte sobre els sarraïns. Els supervivents sarraïns han d'abandonar la seva base.[4]
- 16 de setembre:[5] Guy esdevé marquès de Toscana a la mort del seu pare Adalbert, sota la regència de la seva mare Berta de Lotaríngia.
- Vratislau I regna a Bohèmia (fi l'any 921).[6]
- Arribada a l'estepa d'Ucraïna dels petxenegs, poble turc que s'alia a l'Imperi Romà d'Orient.[7]
Naixements[modifica]
- Guillem II d'Aquitània
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Heinz Halm. «The empire of the Mahdi, Partie 1, Volume 26 BRILL», 1996.
- ↑ Peter Partner. «The lands of St. Peter : the Papal State in the Middle Ages and the early Renaissance». University of California Press, 1972.
- ↑ Louis, Bréhier. Albin Michel. Vie et mort de Byzance,.
- ↑ Charles-François Chevé. «Dictionnaire des papes J. P. Migne, 1857».
- ↑ Angelo Baiocchi, Simone Albonico. «Storici e politici fiorentini del Cinquecento». Ricciardi, 1994.
- ↑ Michel Rouche. «Baptême de Clovis, son écho à travers l'histoire». Presses Paris Sorbonne, 1997.
- ↑ Jean-Claude Polet. «Patrimoine littéraire européen». De Boeck Université, 1992.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 915 |