Regne de Mallorca
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, després infeudat al rei d'Aragó per integrar-se definitivament a la Corona d'Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels Decrets de Nova Planta.
Taula de continguts |
[edita] Àmbit
El Regne de Mallorca en el moment de la seva constitució (març 1230) només comptava amb l'illa de Mallorca però amb la intenció d'incorporar-hi la resta en un futur. El 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situació de territori musulmà. A més el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vist i plau del rei es fa amb l'illa d'Eivissa i de retruc Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la població andalusina a 1287.
Durant la història del regne la centralització entre les illes va ser molt dèbil. Només el governador (abans lloctient reial i després virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions pròpies. Així, per exemple, els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca només tenia jurisdicció sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separació també es manifestava en la participació de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca només acceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Aragó.
[edita] Nom
Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc després de la Conquesta, posteriorment fou més freqüent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, tant aplicat a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".
[edita] Conquesta i formació
La tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a finals de 1228. Al novembre d'aquest any es celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa, on després de tres dies de deliberacions els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
[edita] Regne Independent i Regne Privatiu
El primer senyor de Mallorca fou Pere I d'Urgell (Pere de Portugal) qui el 1231 bescanvià el comtat d'Urgell amb el rei Jaume I a canvi de la tinença feudal del Regne de Mallorca i les Illes d'Eivissa i Formentera, incloent el domini dels castells de Pollença i Alaró i el Palau de l'Almudaina. Pere de Portugal fou dominus Maioricarum fins a 1244. El 1244 el rei assolí de bell nou el control de Mallorca amb un nou concanvi. El 30 de juny de 1254 Pere de Portugal recuperà el senyoriu de Mallorca amb un altre concanvi, segons el qual rebia el dominium et jurisdictionem Maioricarum la competència d'establir bens i una assignació de 39.000 sous a l'any. El 2 d'agost de l'any 1256, mort Pere de Portugal, Jaume I escrivia una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Maiorques, on els comunicava la tramesa del seu fill l'infant Jaume perquè el jurassin com a hereu del regne.
La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicació del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca: amb les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la baronia de Montpeller va formar el regne de Mallorca (1262), que va deixar al seu fill Jaume II de Mallorca (1276). La darrera voluntat de Jaume I també establia que si una de les dues línies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.
El monarca delegava el govern de la part insular d'aquest regne a un lloctinent. A les ordres del lloctinent hi havia un batlle general i els oficials de jurisdicció reial inferior: els veguers i els batlles. El quadre institucional es completava amb un consell de sis jurats (creat l'any 1249), que representaven la universitat de l'illa, els quals podien elegir un cert nombre de consellers (el Gran Consell i General Consell) i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. El sistema electoral consagrava l'hegemonia política de la ciutat (de ciutadans i mercaders) sobre les viles foranes.
[edita] Jaume II
Així Mallorca esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germà.
Aquesta relació feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Aragó pel comtat del Rosselló i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de França.
La situació de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicació papal. El posicionament fou respost per l'expedició de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocupà Mallorca el 1285. L'expedició catalano-aragonesa quasi no trobà resistència d'una població que considerava la lluita un problema dinàstic. Tot i això alguns nuclis com el castell d'Alaró, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins l'Assalt al castell d'Alaró, que va posar punt final a la revolta.
[edita] Llistat de sobirans privatius
El regne de Mallorca creat per Jaume I va tenir vida política independent des de l'any 1276 fins al 1285 i des del 1289 fins al 1343. Els seus sobirans privatius, que generalment residien a Perpinyà, van ser Jaume II (1276-1285 i 1298-1311), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1343) Llista dels reis privatius de Mallorca:
- Jaume II (1276-1311)
- Sanç I (1311-1324)
- Jaume III (1324-1349)
- Jaume IV (rei a l'exili)
- Elisabet (reina a l'exili).
La relació d'aquests sobirans amb els seus germans i cosins de la branca principal, els reis d'Aragó i comtes de Barcelona, va estar esquitxada de dificultats des de bon començament quan Pere el Gran va interpretar la creació del regne mallorquí com un acte polític que lesionava els seus drets. Després, l'orientació francòfona del seu germà, Jaume II de Mallorca, en la guerra per Sicília va motivar la confiscació de les Balears, portada a terme per Alfons el Liberal (Alfons el franc a Aragó) (1285). Jaume II de Mallorca no recupera les Balears fins a l'any 1298, després que el tractat d'Anagni (1295) posés fi a la guerra per Sicília.
[edita] Reincoporació a la Corona d'Aragó
Al 1343 el rei Pere el Cerimoniós envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Aragó.
Al 1450-53 es produeix la Revolta Forana
[edita] El regne sota els Àustries
El matrimoni dels Reis Catòlics i sobretot la coronació de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una peça més dins la partida geopolítica de la Monarquia Hispànica. Així i tot es tornem a manisfestar els problemes endèmics en aixecaments com les Germanies.
[edita] Extinció
El Regne de Mallorca conservà les seves institucions i dret públic fins a la promulgació del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominació, fins a la divisió dels territoris de la monarquia espanyola en províncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, després) 1833.
