Regne de Mallorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regne de Mallorques

Estat de la Corona d'Aragó

Mosque02.svg
1231 — 1276 Blank.png

Estat de la Corona d'Aragó

Blank.png
13491475

Estat de la Corona d'Aragó
integrada en la Monarquia Catòlica

14751715 Bandera de España 1701-1760.svg
de}}}Regne de Mallorques de}}}Regne de Mallorques
Bandera Escut
Capital Palma
Idioma oficial Llatí, Català
Religió Catòlica
1r Període històric Edat Mitjana
 • Conquesta de Mallorca 1231
 • Testament de Jaume I 1276
Govern Monarquia pactista
Rei de Mallorca
 • 1213-1276 Jaume el Conqueridor
2n Període històric Edat mitjana
 • Batalla de Llucmajor 1349
 • Revolta Forana 1450
 • Concòrida Segòvia 1475
Govern Monarquia pactista
Rei de Mallorca
 • 1336-1387 Pere el Cerimoniós
 • 1387-1396 Joan el Caçador
 • 1396-1410 Martí l'Humà
 • 1412-1416 Ferran el d'Antequera
 • 1416-1458 Alfons el Magnànim
 • 1458-1479 Joan el Sense Fe
3r Període històric Edat moderna
 • Concòrida Segòvia 1475
 • Germanies de Mallorca 1521
 • Decrets de Nova Planta 1715
Govern Monarquia pactista
Rei de Mallorca
 • 1479-1516 Ferran el Catòlic
 • 1516-1556 Carles l'Emperador
 • 1556-1598 Felip el Prudent
 • 1598-1621 Felip el Pietós
 • 1621-1665 Felip el Gran
 • 1665-1700 Carles l'Embruixat
 • 1700-1705 Felip l'Animós
 • 1705-1715 Carles l'Arxiduc
Superfície
 • 1239 4,992 km2
Població
 • 1239 est. 50,000 
     Densitat 10 h/km²
Moneda Diner

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, després infeudat al rei d'Aragó per integrar-se definitivament a la Corona d'Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels Decrets de Nova Planta.

Àmbit[modifica | modifica el codi]

El Regne de Mallorca en el moment de la seva constitució (març 1230) només comptava amb l'illa de Mallorca però amb la intenció d'incorporar-hi la resta en un futur. El 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situació de territori musulmà. A més el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vistiplau del rei s'apodera de l'illa d'Eivissa i de retruc de Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la població andalusina a 1287.

Durant la història del regne la centralització entre les illes va ser molt dèbil. Només el governador (abans lloctient reial i després virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions pròpies. Així, per exemple, els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca només tenia jurisdicció sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separació també es manifestava en la participació de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca només acceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Aragó.

Nom[modifica | modifica el codi]

Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc després de la Conquesta, posteriorment fou més freqüent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, aplicat tant a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".

Conquesta i formació[modifica | modifica el codi]

La tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a finals de 1228. Al novembre d'aquest any se celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa, on després de tres dies de deliberacions els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

  • L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
  • Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
  • Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
  • En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.

Regne Independent i Regne Privatiu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Corona de Mallorca
Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davant de Jaume I el Conqueridor

El primer senyor de Mallorca fou Pere de Portugal qui el 1231 bescanvià el comtat d'Urgell amb el rei Jaume I a canvi de la tinença feudal de la porció reial del Regne de Mallorca i les Illes d'Eivissa i Formentera, exclòs el domini dels castells de Pollença i Alaró i el Palau de l'Almudaina. Pere de Portugal fou dominus Maioricarum fins a 1244. El 1244 el rei assolí de bell nou el control de Mallorca amb un nou concanvi. El 30 de juny de 1254 Pere de Portugal recuperà el senyoriu de Mallorca amb un altre concanvi, segons el qual rebia el dominium et jurisdictionem Maioricarum la competència d'establir béns i una assignació de 39.000 sous a l'any. El 2 d'agost de l'any 1256, mort Pere de Portugal, Jaume I escrivia una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Maiorques, on els comunicava la tramesa del seu fill l'infant Jaume perquè el jurassin com a hereu del regne.

La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicació del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca: amb les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la baronia de Montpeller va formar el regne de Mallorca (1262), que va deixar al seu fill Jaume II de Mallorca (1276). La darrera voluntat de Jaume I també establia que si una de les dues línies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.

El monarca delegava el govern de la part insular d'aquest regne a un lloctinent. A les ordres del lloctinent hi havia un batlle general i els oficials de jurisdicció reial inferior: els veguers i els batlles. El quadre institucional es completava amb un consell de sis jurats (creat l'any 1249), que representaven la universitat de l'illa, els quals podien elegir un cert nombre de consellers (el Gran Consell i General Consell) i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. El sistema electoral consagrava l'hegemonia política de la ciutat (de ciutadans i mercaders) sobre les viles foranes.

Jaume II[modifica | modifica el codi]

Així Mallorca esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germà.

Aquesta relació feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Aragó pel comtat del Rosselló i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de França.

La situació de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicació papal. El posicionament fou respost per l'expedició de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocupà Mallorca el 1285. L'expedició de catalans i aragonesos quasi no trobà resistència d'una població que considerava la lluita un problema dinàstic. Tot i això alguns nuclis com el castell d'Alaró, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins a l'Assalt al castell d'Alaró, que va posar punt final a la revolta.

Llistat de sobirans privatius[modifica | modifica el codi]

El regne de Mallorca creat per Jaume I va tenir vida política independent des de l'any 1276 fins al 1285 i des del 1289 fins al 1343. Els seus sobirans privatius, que generalment residien a Perpinyà, van ser Jaume II (1276-1285 i 1298-1311), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1343) Llista dels reis privatius de Mallorca:

La relació d'aquests sobirans amb els seus germans i cosins de la branca principal, els reis d'Aragó i comtes de Barcelona, va estar esquitxada de dificultats des de bon començament quan Pere el Gran va interpretar la creació del regne mallorquí com un acte polític que lesionava els seus drets. Després, l'orientació francòfila del seu germà, Jaume II de Mallorca, en la guerra per Sicília va motivar la confiscació de les Balears, portada a terme per Alfons el Liberal (Alfons el franc a Aragó) (1285). Jaume II de Mallorca no recupera les Balears fins a l'any 1298, després que el tractat d'Anagni (1295) posés fi a la guerra per Sicília.

Pel tractat d'Argelers de 1298, s’acordà que Felip IV de França cediria provisionalment l’administració de la Vall d'Aran a Jaume II de Mallorca, conqurida durant la Croada contra la Corona d'Aragó,[1] i 500 homes.[2] mentre es resolia el conflicte. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix la Vall d'Aran al rei d'Aragó Jaume el Just.[3]

Reincorporació a la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El 1343 el rei Pere el Cerimoniós envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Aragó.

El 1450-53 es produeix la Revolta Forana

El regne sota els Àustries[modifica | modifica el codi]

El matrimoni dels Reis Catòlics i sobretot la coronació de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una peça més dins la partida geopolítica de la Monarquia Hispànica. Així i tot es tornen a manifestar els problemes endèmics en aixecaments com les Germanies.

Extinció[modifica | modifica el codi]

El Regne de Mallorca conservà les seves institucions i dret públic fins a la promulgació del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominació, fins a la divisió dels territoris de la monarquia espanyola en províncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, després) 1833.

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (occità) Aué, [1]
  2. Enciclopèdia Catalana [2]
  3. Ferrer i Mallol, M. Teresa. Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. IEC. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Mallorca