Jaume II de Mallorca
| Sobirans de la Corona de Mallorca Casa de Mallorca |
| Jaume el Conqueridor |
|---|
| Jaume de Prudent |
| Sanç el Pacífic |
| Jaume el Temerari |
| Jaume el Pretendent |
| Elisabet de Mallorca |
Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller 1243 - ciutat de Mallorca 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Fou el segon fill mascle de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Era nét per lína paterna del rei d'Aragó i comte de Barcelona Pere el Catòlic i Maria de Montpeller, i per línia materna del rei Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay.
Fou germà del rei Pere el Gran, i pel matrimoni de les seves germanes cunyat d'Alfons X de Castella i Felip III de França.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
16. Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant) |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
8. Alfons II d'Aragó (el Cast) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
17. Peronella d'Aragó | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
4. Pere II d'Aragó (el Catòlic) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
18. Alfons VII de Castella | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
9. Sança de Castella |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
19. Riquilda de Polònia | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
2. Jaume I d'Aragó (el Conqueridor) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
20. Guillem VII de Montpeller | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
10. Guillem VIII de Montpeller |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
21. Matilda de Borgonya | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
5. Maria de Montpeller |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
22. Isaac Comnè | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
11. Eudòxia Comnena |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
23. Eirene Diplosynadene | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
1. Jaume II de Mallorca (el Bon Rei) |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
24. Géza II d'Hongria | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
12. Béla III d'Hongria |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
25. Eufrosina de Kíev | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
6. Andreu II d'Hongria |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
26. Reinald de Chatillon | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
13. Agnès d'Antioquia |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
27. Constança d'Antiòquia | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
3. Violant d'Hongria |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
28. Pere I de Courtenay | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
14. Pere II de Courtenay |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
29. Adelaida de Savoia | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
7. Violant de Courtenay |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
30. Balduí V d'Hainaut | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
15. Violant de Flandes |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
31. Margarida I de Flandes | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
Dominis territorials: Corona de Mallorca [modifica]
Jaume II fou coronat rei a l'església de Santa Eulàlia el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquesa del Regne de Mallorca. El Regne de Mallorca estava format per Mallorca, Eivissa i Formentera; els comtats de Rosselló i Cerdanya; el feu de la vila de Cotlliure, el senyoriu de Montpeller, la baronia de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Carladès. L'illa de Menorca, encara regida pels musulmans, li retia vassallatge.
Pel tractat d'Argelers (1298), la Vall d'Aran passà fins el 1313 al domini de Jaume II. Aquest també tenia un cert domini feudal sobre el Donasà i els castells de Queragut i So (comtat de Foix) i la Vall Ferrera (Pallars Sobirà).
Aquests territoris, molts dispersos, eren una part molt petita en comparació amb el que li havia tocat al seu germà Pere el Gran.
Matrimoni i descendència [modifica]
Cosa poc freqüent a l'època, el seu pare li deixà escollir esposa, i el 12 d'octubre de 1272 es casava a Barcelona amb Esclarmonda de Foix, filla del comte Roger IV de Foix.
D'aquest matrimoni nasqueren sis fills:
- Jaume de Mallorca (1274-1330), que es feu monjo franciscà i renuncià a la corona el 1299
- Sanç I de Mallorca (1276-1324), rei de Mallorca
- Ferran de Mallorca (1278-1316), pare de Jaume III de Mallorca
- Elisabet de Mallorca (1280-1301), casada el 1299 amb Joan Manuel de Castella
- Sança de Mallorca (1282-1345), casada el 1304 amb Robert I de Nàpols
- Felip de Mallorca (1288-1340), abat i regent de Mallorca durant la minoria de Jaume III, 1324-1335.
Així mateix, de les relacions fora del matrimoni amb Saura de Montreal va tenir una filla il·legítima:
- Saura de Mallorca (? - 1333), casada amb Berenguer de Vilaragut i Sarrià i mare de la reina de Mallorca Violant de Vilaragut.
Política i guerres [modifica]
Fou un rei independent només tres anys, ja que degué vasallatge al seu germà Pere, pel tractat de Perpinyà (20 de gener de 1279), una infeudació renovada a la força en el tractat d'Argelers (29 de juny de 1298) perquè era contrària al testament de Jaume I.
La confirmació de la infeudació fou el resultat de la derrota de Jaume II després de prendre partit per Felip III de França en la Croada contra la Corona d'Aragó del 1285 entre aquest i Pere el gran.[1] La decisió de fer costat al rei francès l'havia presa Jaume II per por de la mediatització per França dels territoris occitans de la Corona de Mallorca, de manera que el rei mallorquí a Montpeller era vassall del rei francès, i pel suport del papa Martí IV a Felip III.
En acabar la guerra el seu germà Pere li havia confiscat les Balears, que li foren tornades el 1295 mitjançant el tractat d'Anagni, amb les mateixes condicions pactades el 1279.
Després d'aquest episodi i fins que es morí, es dedicà a administrar el seu regne, del qual era un bon coneixedor. Reformà l'urbanisme, la colonització agraria, la defensa, la moneda i el patrimoni. També fou protector de Ramon Llull.
Un cop presa la plaça fou lliurada als benimerins, que canviaren de bàndol i decidiren auxiliar el granadins. El vicealmirall Eimeric, com a capità de l'esquadra de l'estret de Gibraltar,[2] hagué de barrar-los el pas cap a la península i impedir el pas d'aquests, ara enemics, a la Península. Per la seva ardidesa fou comparat aleshores amb Roger de Llúria.[3]
El 1309, després de la captura de Ceuta pels catalans, i cessió de la ciutat als benimerins, va afegir una galera al bloqueig de l'estret per rescatar uns mercaders mallorquins retinguts a l'emirat de Gharnata.[4]
El succeí el seu fill Sanç I de Mallorca.
Títols i successors [modifica]
- A 21 d'agost del 1256: Signum + infantem Jacobi, illustris regis Aragonum filii, et heredis regni Maioricarum et Montispessulani [5]
- A 12 de setembre del 1276: Signum + Jacobi, Dei gratia regis Maioricarum, comitis Rossilionis, et Ceritanie, et domini Montispesulani [6]
- A 17 de setembre del 1299: Sig+num Iacobi Dei gratia regis Maioricarum, comitis Rossilionis et Ceritanie et domini Montispessulani [7]
Referències [modifica]
- ↑ Figueres, Josep M. Història contemporània de Catalunya. Editorial UOC, 2003, p.34. ISBN 8483187736.
- ↑ Arnaldi de Villanova Opera medica omnia, Volum 10;Volum 12
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, p. vol.3, p.411.
- ↑ Rosselló Vaquer, Ramon; Vaquer Pujol, Jaume. «Notes disperses sobre Gibralta, Ceuta, Tànger, Arzila, Salé...». Al-Andalus Magreb, n.5, 1995, p.347.
- ↑ Arxiu Jaume I: L'infant Jaume, futur rei, ratifica tots els privilegis i concessions fetes pel seu pare el rei Jaume I a la ciutat i regne de Mallorca
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume II de Mallorca confirma tots els privilegis i llibertats del regne de Mallorca, immediatament després d'ésser coronat
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume II de Mallorca atorga als homes de Perpinyà la gratuïtat de la justícia en les demandes presentades davant la cort del batlle, amb alguna excepció
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume II de Mallorca |