Usatges de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els Usatici Barchinone i els Usalia Cathalonie (Costums de Catalunya)
(ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1)
Usatici Barchinonae
Manuscrit del segle XIII-XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona
(Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v)
Ms. 1.378 de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). Usatges i Constitucions de Catalunya, Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla
Foli dels Commentaria super Usaticis Barchinone
(Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450)
Compilació dels Usatges de Barcelona, i de les Constitucions, Capítols, Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa)

Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

A partir del segle XII es van començar a recollir en els Usatges de Barcelona textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i cànons religiosos. La primera referència documental d'aquest codi data del 1173, encara que la tradició atorga la promulgació del nucli d'usatges més antic a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca el 1068, versió subscrita per P. Bonnassie.[2]

Segons R. d'Abadal, l'autor o compilador del codi deuria haver estat un jurista de la cort de Ramon Berenguer IV, qui l'hauria redactat entre el 1149 i el 1151 amb la finalitat de legitimar el govern autoritari d'aquest comte.[3]

Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a Ramon Berenguer el Vell, sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona (1251)[4] on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del seny per aplicar el dret comú. Pel Tractat de Perpinyà, els Usatges havien de tenir vigència al Rosselló i la Cerdanya, malgrat llur separació de la Corona d'Aragó.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels 174 usatges que formen la compilació definitiva del codi hi ha disposicions procedents del Liber Iudiciorum, de la interpretatio del Breviari d'Alaric, de les Etimologies d'Isidor de Sevilla, col·leccions canòniques, preceptes comtals i disposicions preses en assemblees de Pau i Treva.

Objectiu[modifica | modifica el codi]

L'objectiu dels Usatges de Barcelona era resoldre els problemes legals de la nova societat feudal que no estaven recollits en el Liber feudorum maior, font legislativa fins aleshores. Amb la promulgació d'aquestes noves normes legals el comte de Barcelona i els jutges de la seva cort volien aconseguir uns objectius concrets. Primer, cobrir els buits i la inadequació de la Llei dels gots a la nova situació creada per la feudalització, especialment en matèria penal. Segon, donar solució a la problemàtica dels vincles feudovassallàtics, a l'emergència de la noblesa feudal, amb els seus estrats, que exigia un tractament privilegiat en el marc de la legislació; a la regulació del banum o jurisdicció, etc. I en darrer lloc, era finalitat dels Usatges aconseguir el restabliment de la pau civil, en una etapa en què el jurament, les ordalies i els duels judicials substituïen les proves testificals tradicionals basades en els testimonis i l'escrit. La nova normativa recollida en aquest codi jurídic feudal incorpora les noves pràctiques judicials donant-los forma legal.[5]

Expansió[modifica | modifica el codi]

Els Usatges de Barcelona es van convertir en la base del dret català i van ser la base d'altres usatges:

Manuscrits[modifica | modifica el codi]

El manuscrit més antic que es conserva és de la fi del segle XII. Entre els segles XV i XVIII es van fer diverses compilacions del dret català on els Usatges de Barcelona figuraven al davant de les Constitucions.

Rang[modifica | modifica el codi]

En les compilacions del dret català es recolliren com a fonts del dret amb el següent ordre de prelació:

  1. Constitucions catalanes
  2. Costums
  3. Privilegis
  4. Usatges
  5. Lex Visigothorum
  6. Lex romanorum

Dissolució[modifica | modifica el codi]

Amb els decrets de Nova Planta els Usatges van continuar essencialment en vigor, però fossilitzats amb valor de dret foral i superats amb el temps per noves lleis unificadores.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cingolani, Stefano Maria: «Seguir les vestígies dels antecessors»
  2. Bonnassie, P: Catalunya mils anys enrera (2 vol.). Barcelona: Edicions 62, 1979.
  3. R. d'Abadal: Dels visigots als catalans (vol. II). Barcelona: Edicions 62, 1970.
  4. Güell i Barceló, Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Universitat de Lleida, 2008, p. 93. ISBN 8484093646. 
  5. Bastardas, J.: Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Barcelona: Fundació Noguera, 1984.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]