Ducat de Neopàtria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ducat de Neopàtria
Flag of Palaeologus Emperor.svg
1204 – 1390 Flag of Florence.svg

Escut de Neopàtria

Escut

Ubicació de Neopàtria
Capital Neopàtria
Idioma oficial Català
Altres idiomes Grec entre les classes populars.
Religió Cristianisme Catòlic oficialment,
Ortodoxa grega popularment
Forma de govern No especificat
Període històric Edat Mitjana
 • Establert 1204
 • Conquerit per la Gran Companyia Catalana 1319
 • Conquerit per la República de Florència 1390
Membre de: Corona d'Aragó

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastrom, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia.[1]

Extinta la dinastia dels Àngelos a Tessalia,[2] l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers van conquerir el 1319 Siderocastrom i el sud de Tessàlia, amb les que es va formar el ducat de Neopàtria i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'imperi Bizantí anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.

El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans dels florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis d'Aragó i els seus successors fins al regnat de Carles II de Castella i d'Aragó.

Llista de Ducs de Neopàtria[modifica | modifica el codi]

El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana: Barcelona octubre de 1906. Editorial Vicens-Vives, 1985, p. 241. ISBN 8431623411. 
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p.254. 
  3. 3,0 3,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
  4. Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria

Coord.: 38° 52′ N, 22° 14′ E / 38.867,22.233