Alfons Frederic d'Aragó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1294  Catània (Sicília) |
| Mort | d. 1338 (Gregorià) (43/44 anys) |
| Vicari Ducat de Neopàtria | |
Representa: Guillem II d'Atenes 1319 – 1338 | |
| Vicari Ducat d'Atenes | |
Representa: Manfred d'Atenes, Guillem II d'Atenes 1316 – 1338 | |
Karystos III (fr)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | vicari general |
| Família | |
| Família | Casa reial d'Aragó |
| Cònjuge | Marul·la de Verona |
| Fills | Pere Frederic d'Aragó, Joan Frederic d'Aragó, Bonifaci Frederic d'Aragó, Jaume Frederic d'Aragó, Simona Frederic d'Aragó |
| Pares | Frederic II de Sicília i Sibil·la Sormella |
| Germans | Margarida de Sicília, Elisabet de Sicília, Constança de Sicília, Guillem II d'Atenes, Manfred d'Atenes, Pere II de Sicília, Orland de Sicília, Sanç d'Aragó i Joan de Sicília |
 | |
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Es va criar a la cort catalana del seu oncle Jaume el Just i el 1317 fou nomenat vicari per Guillem II del ducat d'Atenes. El mateix any 1317 es va casar amb Marulla de Verona, filla de Bonifaci de Verona, que li va aportar en dot Egina i part de l'illa de Negrepont (actualment Eubea), en concret la senyoria de Carist. Marulla va morir el 1326.
El 1319 va negociar una treva entre la Corona d'Aragó i la República de Venècia que va ajudar en l'expansió dels territoris annexionats.[1] Així doncs, la Companyia va conquerir diverses parts de Neopàtria que foren unides al ducat d'Atenes. El 1330 se li va reconèixer el comtat de Malta i Gozo.
Alfons va morir el 1338, després d'haver tingut set fills:
- Simona (casada amb Jordi II Ghisi)
- Joana
- Pere Frederic d'Aragó
- Jaume Frederic d'Aragó
- Guillem (senyor d'Estiri i castellà de Livàdia)
- Bonifaci Frederic d'Aragó (senyor d'Egina, Piada i Carist 1359-1376)
- Joan (senyor de Salamina), mort el 1366, casat amb Marulla Zacaries de Bodonitza.
Referències[modifica]
- ↑ Nicolau d'Olwer, Lluís. L'expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental. Tercera edició. Barcelona: Proa, 1974, p. 86-87. ISBN 84-209-6562-6.