Maria de Sicília
.png)
Maria de Sicília (Catània 1363 – Lentini 1401), Reina de Sicília (1377-1401), fou la filla i hereva de Frederic el Senzill. Com que son pare morí quan encara era molt jove, el govern efectiu fou confiat a quatre vicaris: Artal d'Alagó, Manfredi Chiaromonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia. El primer negocià el matrimoni de Maria amb Joan Galeàs Visconti, però Pere el Cerimoniós considerà que era molt perjudicial per a la seva política d'unificació dels estats governats per dinasties catalanes i el 1378 envià una flota a Pisa, que va destruir la de Visconti i va impedir que passés a Sicília. Poc després Maria era raptada a Catània per un noble sicilià, Guillem Ramon de Montcada, que la portà a Augusta, on la lliurà a les tropes catalanes que Pere el Cerimoniós hi envià (1380). La reina fou portada el 1382 a Sardenya i el 1384 a Catalunya, on començà a perparar-se la intervenció a l'illa.
El 1390 Maria es casà amb Martí el Jove, nebot del rei Joan el Caçador i fill de l'infant Martí. El 1392 els reis Maria i Martí tornaren cap a Sicília amb una força militar i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons, regnant ambdós conjuntament fins la mort de Maria l'any 1401. Després d'allò, Martí el Jove rebutjà el Tractat de 1327 signat pel darrer rei, Frederic el Simple, i regnà Sicília ell a soles.
| Precedida per: Frederic III |
Reina de Sicília 1377–1401 |
Succeïda per: Martí I |
| Duquessa d'Atenes 1377–1381 |
Succeïda per: Pere el Cerimoniós |
